Brussel·les ja explora el pla Draghi per ampliar fins a 350.000 milions d'euros el deute de la UE

Alts càrrecs de la Unió Europea estan explorant fórmules per transferir centenars de milers de milions d'euros de bons de l'era covid per evitar que el pressupost comú del bloc es vegi desbordat pels costos d'amortització. Aquesta mesura, recolzada per l'antic primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ampliaria fins a 350.000 milions d'euros el deute que va emetre la UE durant l'era de la pandèmia, segons explica el Financial Times. Les discussions estan en una fase inicial sobre com dissenyar una solució que pugui vèncer l'oposició de capitals com Berlín i limitacions legals importants, i alhora guanyar-se els inversors.

A Brussel·les temen que els costos d'amortització, si no es resolen, puguin obstaculitzar el poder adquisitiu de la UE en els pròxims anys. Draghi va advertir en un informe d'aquesta setmana que les obligacions de pagaments imminents —i la falta de voluntat dels estats de la UE per donar a Brussel·les la capacitat d'augmentar ingressos o més diners— fan que la UE s'enfronti a una crisi de pressupost debilitat.

Aquest context ja és un factor important per a la Comissió mentre prepara la proposta per al pròxim pressupost de la UE, que s'enfronta a infinitat de demandes de despesa per al període 2028-2034. Els experts de la Comissió estimen que a partir del 2028 la UE s'enfrontarà a l'amortització del deute i als interessos de fins a 30.000 milions d'euros a l'any, una suma que correspon al voltant d'una sisena part de la despesa anual actual de la Unió. "Si no hi fem res més, impactarà sobre les contribucions dels estats membres o retallarà el pressupost existent", explica un alt funcionari de la UE, parlant des de l'anonimat. "Capgirar el deute té molt de sentit", va dir un segon funcionari de la UE.

L'informe Draghi

Draghi, que ha presentat aquesta setmana un informe de 400 pàgines sobre el futur de l'economia de la UE, plantejava la idea de perllongar el deute de l'època de la pandèmia com una manera d'alliberar més fons d'inversió per a una bretxa d'inversió a tota la UE d'uns 800.000 milions d'euros a l'any. L'opció és vista favorablement per alguns alts càrrecs de la UE, però necessitaria el suport polític dels 27 estats membres que van subscriure l'endeutament de la UE de la pandèmia sobre la base que seria puntual i limitat en el temps.

"Alemanya no està d'acord amb això... Seria un no rotund", diu un funcionari, que afegeix que la renovació dels préstecs augmentaria els costos d'interès i plantejaria preguntes sobre la credibilitat de la UE com a emissor. En el marc del programa NextGenerationEU, els estats de la UE han disposat fins ara d'uns 94.600 milions d'euros en préstecs, que són responsables de reemborsar a partir del 2031. Mentrestant, la Comissió ha desemborsat fins ara uns 171.000 milions d'euros en subvencions, suma que podria augmentar fins als 357.000 milions d'euros. Està previst que els préstecs per a aquestes subvencions es reemborsin directament amb el pressupost de la UE entre el 2028 i el 2058.