Brussel·les manté Espanya com la gran economia que més creix de l'eurozona

Brussel·lesEspanya es manté com el principal impuls de l'economia de l'eurozona. Brussel·les aquest divendres ha apujat 0,9 dècimes les previsions de creixement econòmic de l'Estat per al 2024, fins al 3%, i la manté la gran economia dels països de la moneda única que més creix. També superarà, i amb escreix, a estats membres com Alemanya o França i la mitjana de la zona euro el 2025 i el 2026, quan es preveu que el producte interior brut (PIB, l'indicador que es fa servir per calcular la mida d'una economia) espanyol s'incrementi en un 2,3% i un 2,1%, respectivament. "L'economia espanyola creix de manera robusta", ha destacat en roda de premsa el comissari europeu d'Economia, Paolo Gentiloni.

D'aquesta manera, Espanya creixerà enguany fins a 2,2 punts més que la mitjana dels països de la moneda única, que es quedarà en el 0,8%, i uns 1,9 punts més que França (1,1%) o, per exemple, uns 2,3 punts més que Itàlia (0,7%). La diferència encara és més substancial amb l'anomenada locomotora d'Europa, Alemanya, que fa temps que es troba en el límit de la recessió tècnica i aquest 2024 la seva economia decreixerà un 0,1%. El país germànic ja remuntaria el 2025, quan assoliria el 0,7% de creixement, i el 2025, quan ja arribaria a l'1,3%.

Només superen Espanya països amb economies molt més petites: Croàcia (3,6%), Xipre (3,6%) i Malta (5%). I, més enllà de l'eurozona, sobresurt el gran creixement registrat per Polònia, que és la cinquena economia del global de la Unió Europea. Les previsions econòmiques de Brussel·les calculen que el país polonès mantindrà l'increment fulgurant del seu PIB durant els pròxims anys. El 2024 es quedaria al mateix nivell que Espanya, al 3%, i el 2025; i el 2026 encara destacaria més per sobre de la resta i arribaria un 3,6% i 3,1%, respectivament. Pel que fa al global de la Unió Europea, Brussel·les preveu que augmentarà un 0,9% aquest any, un 1,5% el 2025 i un 1,6% el 2026.

Flexibilitat fiscal per Espanya per la DANA

Espanya es manté al límit de complir amb les regles fiscals de la Unió Europea i, com ja estava previst, Brussel·les calcula que aquest 2024 registrarà un 3% de dèficit. És a dir, just el màxim que pot assolir un estat membre. Això sí, la Comissió Europea alerta en l'informe que ha publicat aquest divendres que encara s'ha de veure l'impacte econòmic de les fortes inundacions que ha patit el País Valencià i fins a quin punt això afecte el pla fiscal de l'Estat.

En tot cas, Brussel·les ja va avisar la setmana passada que, en casos de catàstrofes naturals com aquestes, es pot fer una excepció i va oferir al govern espanyol més flexibilitat fiscal en aquest sentit. "Els riscos sobre les projeccions [de dèficit d'Espanya] estan relacionades amb l'abast de la despesa nacional necessària per afrontar l'impacte de les recents inundacions a la Comunitat Valenciana", apunta l'informe de la Comissió Europea.

Tanmateix, l'executiu comunitari apunta que "l'eliminació gradual" de les mesures que va desplegar la Moncloa per mitigar els efectes socials de la crisi energètica pot compensar les despeses addicionals que hagi d'assumir per la DANA. Entre d'altres, posa d'exemple la retirada de les exempcions de l'IVA o de l'exempció fiscal a l'impost sobre l'electricitat.

En aquest sentit, Brussel·les preveu que si el govern espanyol "es manté en les polítiques actuals" aconseguirà rebaixar encara més el dèficit l'any que ve, fins al 2,6%. En canvi, l'informe de la Comissió Europea estima que el 2026 la taxa s'incrementarà en una dècima, fins al 2,7%, perquè "preveu que es retirin els impostos [als beneficis extraordinaris] de la banca i les companyies energètiques".