Brussel·les porta Espanya als tribunals pel garbuix institucional entre govern, Adif i Renfe

Brussel·lesBrussel·les ha denunciat Espanya a la justícia europea per la manca de transparència d'Adif i per l'incompliment d'alguns dels apartats de la normativa ferroviària comunitària. Concretament, la Comissió Europea ha anat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè l'operador ferroviari espanyol no és prou independent a l'hora "de marcar els preus d'explotació per la utilització de les vies, gestionar les companyies ferroviàries segons principis comercials i en la correcta redacció dels acords contractuals".

En altres paraules, l'executiu comunitari critica que el govern espanyol nomeni els consells d'administració d'Adif i Renfe, i que aquests dos organismes, una operadora i una companyia ferroviària, no siguin completament independents l'un de l'altre. "S'ha de tenir en compte que la composició dels consells d'administració estan nomenats pel ministeri de Transport", constata la Comissió Europea. En aquest sentit, Brussel·les apunta que el govern espanyol "és capaç d'exercir una influència decisiva en els acords" dels consells d'administració dels dos organismes, "fins i tot en els preus dels bitllets".

A més, l'executiu comunitari considera que "falten elements clau" en l'acord contractual entre el govern espanyol i Adif, i critica que no "hi ha indicadors de rendiment" clarament relacionats "amb l'eficiència i amb la voluntat de disminuir el cost d'accés" de noves empreses que tinguin la intenció d'explotar les infraestructures ferroviàries espanyoles. La Comissió Europea també veu malament que l'organisme estatal que administra les vies, Adif, no ingressi directament el que cobra per l'explotació de les vies, sinó que "de facto són uns impostos" que van als pressupostos generals de l'Estat.

Un cas que ve de lluny

Brussel·les ha decidit portar Espanya als tribunals europeus després d'anys de tocar-li el crostó. La directiva europea que liberalitza del sector ferroviari i pretén homogeneïtzar-lo es va aprovar el 2015. Com que Madrid no la transposava en la seva globalitat a la legislació espanyola, la Comissió Europea ja li va obrir un procés d'infracció el 2018.

Les autoritats espanyoles no van respondre fins gairebé un any després i van justificar que la nova legislació espanyola resolia algunes d'aquestes objeccions. Tot i això, admetien que calien més accions per complir completament les normes comunitàries. Finalment, la Comissió Europea se n'ha cansat i ha optat per la via judicial.