Brussel·les retalla a la meitat el creixement del PIB espanyol, fins a l'1%

Brussel·lesBrussel·les creu que l'economia de l'eurozona entrarà en recessió i preveu que el seu producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) registri una disminució del 0,3% l'últim trimestre d'enguany i, els primers tres mesos del 2023, un 0,1%. Espanya, però, esquivaria la recessió tècnica per la mínima, ja que no encadenaria dos trimestres consecutius de decreixement intertrimestral: el quart trimestre del 2022 l'economia espanyola també cauria un 0,3%, però la variació del primer trimestre de l'any que ve seria del 0%. Tot i això, la Comissió Europea calcula que l'eurozona ja tancaria el 2023 amb un creixement del 0,3%, un punt per sota del que havia estimat a l'estiu. "El creixement del PIB continuarà sent dèbil a l'inici del 2023 abans de guanyar solidesa a la segona meitat de l'any", assenyala l'informe publicat aquest dijous per l'executiu comunitari.

Pel que fa al creixement interanual, Brussel·les ha actualitzat les previsions econòmiques a la baixa. Concretament, tot i que estima que l'economia de l'estat espanyol augmentarà en un 4,5% aquest any —mig punt més que les anteriors previsions—, calcula que el 2023 frenarà en sec i només creixerà en un 1%. És a dir, fins a uns 1,1 punts menys del que havia estimat.

Les estimacions de l'executiu comunitari per al 2022 gairebé coincideixen amb les espanyoles, ja que el govern de Pedro Sánchez assenyala un creixement del 4,4% per a aquest exercici. Tanmateix, les del 2023 disten bastant: Madrid manté que l'economia registrarà una millora del 2,1%, molt per sobre de l'1% previst per Brussel·les i de l'1,2% del Fons Monetari Internacional (FMI). Això es deu, segons la Comissió, al fet que les previsions espanyoles projecten una major "contribució del consum privat i de les inversions a l'economia".

Quant al 2024, la Comissió Europea creu que el creixement econòmic d'Espanya es tornaria a accelerar i arribaria al 2%. "Les previsions per a Espanya inclouen una recuperació més gradual que la d'altres països de la Unió Europea, però continuen sent positius en un context tan complicat", ha afegit el comissari europeu de Finances, Paolo Gentiloni, en la roda de premsa per presentar les previsions econòmiques.

La majoria d'estats membres registraran el 2023 un augment del seu PIB menor que l'espanyol. Per exemple, Brussel·les preveu que l'economia francesa creixi en un 0,4%, la italiana en un 0,3% i l'alemanya fins i tot disminuiria un -0,3%. Pel que fa a la mitjana de l'eurozona, el creixement del PIB seria l'any que ve de només el 0,3%, el mateix que el global dels estats membres de tota la Unió Europea. Les causes? La guerra d'Ucraïna, la crisi energètica, l'elevada inflació i les pujades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE).

La inflació toca sostre i l'ocupació millora

D'altra banda, la Comissió Europea ha apujat les previsions de l'escalada de preus. Si bé al juliol va anunciar que els preus augmentarien en un 8,1% el 2022 i un 3,4% el 2023, ara creu que ho faran un 8,5% i un 4,8%, respectivament. Pel que fa al 2024, la inflació a l'Estat baixaria fins al 2,3%. En el total de l'eurozona, la inflació d'aquest exercici es quedaria també al 8,5% i el curs que ve superaria el percentatge espanyol i se situaria al 6,1%, i en el global de la Unió Europea arribaria al 9,3% el 2022 i a un 7% el 2023.

Malgrat la desacceleració econòmica, el mercat laboral no perd empenta. Brussel·les preveu que l'ocupació continuï creixent a l'estat espanyol i augmenti en un 3,1%. D'aquesta manera, l'increment seria encara més elevat que el del 2021 (+2,5%), en què es va recuperar part dels llocs de treball que es van perdre durant el 2020 arran de la pandèmia (-4,2%).

La Comissió Europea també espera que la taxa d'atur d'Espanya se situï en el 12,7%, dos punts per sota del 2021. La xifra es mantindria estable els dos anys següents, en el 12,7% i el 12,6%, però Espanya continuaria sent l'estat amb la taxa d'atur més elevada de tota la Unió Europea, que de mitjana estarà al voltant del 6,5% durant els pròxims tres anys. "Tenim el mercat laboral més fort durant dècades [...], i es manté resilient", ha destacat el comissari de Finances.

Brussel·les adverteix del cost "considerable" de vincular les pensions a l'IPC

Per un altre costat, la Comissió Europea també ha aprofitat aquest divendres per advertir al govern espanyol del cost "considerable" que tindrà vincular les pensions a l'índex de preus de consum (IPC) als pressupostos del 2023. Preguntat sobre això, Gentiloni ha respost que Brussel·les analitzarà l'efectivitat de la reforma de les pensions espanyola quan avaluï "a finals de l'any que ve" el desemborsament del quart tram del pla de recuperació, que pujaria fins a 10.000 milions d'euros.

En la mateixa línia, la Comissió ha repetit que confia que Espanya aquest 2022 rebaixi el deute públic (un 4,5%) més de dos punts respecte al 2021 (6,9%), i que el 2023 arribi al 4,3 i el 2024 el 3,6%. Sobre el deute públic, la Comissió preveu que el 2022 es quedi al 114% del PIB (per sota del 118,3 de l'any anterior) i estima que l'exercici següent baixi fins al 112,5% i el 2024 al 112,1%.