Brussel·les es proposa reduir la dependència europea dels xips asiàtics

Brussel·lesNo és només el gas. La crisi dels xips és un altre exemple que ha posat en evidència la dependència europea de les grans potències mundials en sectors indispensables. Per això aquest dimarts la Comissió Europea ha presentat un pla per augmentar la producció de semiconductors al continent europeu i reduir així la dependència externa de potències com les asiàtiques. Brussel·les vol que Europa passi de produir el 9% d'aquest preuat material actual al 20% el 2030, i per aconseguir-ho creu que caldrà invertir-hi més de 50.000 milions d'euros tant públics com privats.

"A curt termini hem d'augmentar la nostra resiliència davant de futures crisis de subministrament, i a mitjà termini volem convertir Europa en líder industrial d'aquest mercat energètic", ha dit la presidenta Ursula von der Leyen. Més enllà de les declaracions polítiques i dels grans objectius que suposa aquest pla d'acció, el cert és que a còpia de les diverses crisis que ha desencadenat el coronavirus, la Unió Europea ha guanyat consciència de la necessitat de ser més autosuficient, de guanyar autonomia estratègica o sobirania digital, com en diu l'executiu comunitari. Primer va ser amb la producció d'equipament sanitari essencial i medicaments, i després el gas i els microxips.

"Avui el 50% dels semiconductors es produeixen a Taiwan. Si per qualsevol motiu Taiwan no pot exportar-ne, en només tres setmanes gairebé totes les fàbriques que tenim (d'automòbils, de carn, d'electrodomèstics) deixarien de funcionar, perquè no tindrien semiconductors. Això no és acceptable, hem de dotar-nos de capacitat per respondre a aquestes eventualitats", ha dit en declaracions a Efe el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, que aquest dimarts ha presentat la proposta com la més important en l'àmbit industrial que Brussel·les ha promogut des de fa molt temps, també des del vessant geopolític.

Una llei europea de xips

Com s'articularà, a la pràctica? A través d'una llei europea de xips, que vol tenir en compte tant la necessitat d'augmentar la producció local com la d'aconseguir el lideratge en el sector de la investigació i recerca de semiconductors, especialment els més punters. Per augmentar la producció es preveu destinar 30.000 milions d'euros de diner públic a construir noves fàbriques i fer créixer les existents. Un segon bloc de finançament preveu destinar entre 11.000 i 12.000 milions a investigació, prioritzant els microxips i els més eficients des del punt de vista energètic. D'altra banda, es crearà un fons que hauria de mobilitzar fins a 6.000 milions en inversions perquè pimes i start-ups del sector també prosperin. En total són uns 48.000 milions, que segons Von der Leyen s'afegeixen a 30.000 milions d'euros ja previstos en els mecanismes de finançament actuals. Brussel·les es compara amb els Estats Units en aquest sentit, ja que el govern de Joe Biden va anunciar un pla de 52.000 milions de dòlars per a la indústria de xips nord-americana.

Una de les mesures que prova la importància que dona Brussel·les a aquesta qüestió és que per garantir que es canalitzen prou diners l'executiu de Brussel·les proposa fer un ús més flexible de les estrictes normes que regulen les ajudes d'estat per poder subsidiar les fàbriques de xips. Actualment el marc que regula les ajudes d'estat ja s'ha flexibilitzat temporalment per donar resposta a la pandèmia, però la idea de la Comissió és fer-ho permanentment per donar prioritat al sector dels microxips.

Aquest és un punt especialment important, perquè Brussel·les té plenes capacitats a l'hora de regular la lliure competència dins la Unió Europea, fet que es considera un pilar fonamental del mercat únic. Però la Comissió considera que hi ha "barreres d'entrada extremadament elevades" a l'hora d'invertir en un sector que necessita quantitats massives. Per això està disposada a activar l'article 107 (3) del tractat de funcionament de la UE, que li permet aprovar ajudes d'estat per facilitar el desenvolupament de certes activitats econòmiques. El mateix executiu deixa clar que hi haurà unes condicions estrictes i ben delimitades, només per a inversions que no serien possibles si no fos per la participació pública.

L'altra mesura que prova la importància que té la qüestió per a la Comissió és una proposta de protocol perquè el conjunt de la UE reaccioni amb rapidesa a possibles crisis de subministrament com l'actual. Sota aquesta iniciativa, per exemple, s'activaria un control d'exportacions de microxips per garantir el subministrament, com ja ha passat amb les vacunes durant la pandèmia.