Brussel·les millora la previsió de creixement per a Espanya però avisa que les exportacions perden pistonada

Brussel·lesL'economia espanyola va créixer més del que Brussel·les esperava la primera meitat de l'any i, per això, la Comissió Europea ha millorat dues dècimes la previsió global de creixement del PIB espanyol per a aquest 2019, que passa del 2,1% al 2,3%. Un progrés que s'ha basat en una forta demanda interna més que en les exportacions, que comencen a perdre pistonada. De fet, les tensions comercials internacionals són la principal preocupació d'una Comissió Europa que considera que el creixement econòmic ha quedat "ennuvolat" per factors externs, com la guerra d'aranzels que impulsen els Estats Units i la Xina.

Per al conjunt de la zona euro, Brussel·les manté les previsions inicials, amb un creixement esperat per a aquest 2019 de l'1,2%, tot i que justament a causa dels factors externs Brussel·les rebaixa fins a l'1,4% el creixement previst per al 2020. És una dècima menys del que preveia en les seves previsions de primavera. En el global dels 28 països de la UE, però, les perspectives es mantenen sense canvis, amb una previsió d'augment del PIB de l'1,4% per al 2019 i de l'1,6% per al 2020.

Tot plegat, doncs, indica que l'economia espanyola creixerà gairebé al doble de ritme que l'eurozona aquest 2019 si les previsions de la Comissió Europea es compleixen. Espanya, que continua amb els pressupostos de l'executiu de Mariano Rajoy prorrogats, es continua beneficiant dels vents de cua i d'una recuperació de l'ocupació. Però no s'espera que aquesta situació duri gaire, perquè segons les perspectives de Brussel·les, "en un context global de tensions comercials, les exportacions espanyoles encara es recuperaran, però menys del que s'havia anticipat a la primavera". L'equip que dirigeix el comissari d'Afers Econòmics Pierre Moscovici també pronostica que el creixement de l'ocupació "s'hauria d'anar reduint". Al mateix temps, però, assegura que, juntament amb els augments salarials, aquesta situació beneficiarà la capacitat d'estalvi de les famílies.

Cal recordar que Espanya acaba de sortir del control estricte pel dèficit excessiu que Brussel·les li havia imposat ara fa una dècada i que, des dels últims anys, s'emporta els elogis de la Comissió Europea per la seva situació econòmica. Elogis, però, que no exclouen advertiments. En l'últim informe sobre l'Estat, s'avisa que l'atur continua sent dels més alts de la Unió Europea i es posa especial èmfasi en el dèficit estructural i el nivell d'endeutament públic. Cal recordar que el deute d' Espanya frega el 100% del seu PIB i que haver sortit del procediment de dèficit excessiu implica també haver de reduir el dèficit estructural (el que no té en compte els vents de cua), una assignatura pendent perquè, de fet, els pronòstics de la Comissió critiquen justament que Espanya no redueix aquest desviament. Per fer-ho, caldria o bé recaptar més impostos o bé retallar despesa.

El bloqueig polític no afecta l'economia espanyola

Preguntat per si el bloqueig polític que pateix la governabilitat d'Espanya, el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha assegurat que "no seria la primera vegada que hi ha incertesa a Espanya, i Espanya ha continuat progressant". Ha recalcat que les projeccions econòmiques de la Comissió Europea "es fan de manera robusta tenint en compte la situació efectiva que existeix a Espanya" i, per tant, ha donat a entendre que no està tenint cap impacte en l'economai.

Però quina és la situació de les altres grans economies de la Unió Europea? Espanya creix més que la majoria. El PIB francès, per exemple, avançarà un 1,3% aquest 2019; l'alemany només un 0,5%; i el del Regne Unit, un 1,3%. Només la majoria de països de l'Est i d'altres com Malta, Xipre o Irlanda creixeran més que l'economia espanyola. El rècord se l'emporten, però, Hongria i Polònia, amb un progrés del PIB esperat del 4,4% per a aquest 2019.