Brussel·les avisa que el dèficit estructural espanyol començarà a escalar aquest any
La Comissió també pronostica que el desviament pressupostari gairebé no millorarà
Brussel·lesQuan deixin de bufar vents de cua, l'economia espanyola posarà a prova la seva fortalesa. Les previsions econòmiques publicades aquest dimarts per la Comissió Europea constaten que la falta de pressupostos amb què es troba encara Espanya provocarà que el dèficit públic gairebé es mantingui igual aquest any i, sobretot, que el dèficit estructural (aquell que descompta els vents de cua del creixement econòmic) comenci a escalar. El 2018 el dèficit estructural espanyol va ser del 2,7%, i la Comissió Europea pronostica que aquest 2019 se situarà al 2,9% i que passarà al 3,2% el 2020 en absència de mesures pressupostàries. De fet, serà el país de la UE amb més dèficit estructural.
El dèficit estructural és el que mostra l'equilibri real de les finances públiques, perquè comptabilitza les despeses i els ingressos sense tenir en compte l'efecte que hi té el creixement del PIB. Per tant, la reducció d'aquest desviament estructural només es pot aconseguir per dues vies: o bé augmentant els ingressos estructurals (i no extraordinaris) o bé reduint la despesa (també estructural, és a dir, la despesa pública com la de l'educació, la sanitat o la Seguretat Social).
Fins ara, Espanya s'ha beneficiat d'un creixement de l'economia per sobre de la mitjana europea (que encara es mantindrà els pròxims anys però que ja perd pistonada), però la desacceleració augmenta justament quan arriba al govern de l'Estat un partit socialista que promet més despesa pública i que també vol recaptar més impostos però amb unes previsions que Brussel·les no s'acaba de creure. L'economia passarà d'haver crescut per sobre del 3% els últims anys a un 1,9% de creixement el 2020 i un 2,1% aquest 2019, segons la mateixa Comissió. Seguirà creixent, però, per sobre de la mitjana europea.
A més, del 2017 al 2018 el dèficit estructural ja no es va reduir. La Comissió Europea no és l'única que avisa d'aquest desviament pressupostari, que queda dissimulat gràcies al creixement econòmic. En el seu últim informe, el Banc d'Espanya ja va avisar que els comptes públics espanyols amagaven un dèficit estructural considerable i creixent.
Per què preocupa ara el dèficit estructural?
Perquè aquest any Espanya sortirà del braç corrector de Brussel·les perquè ha aconseguit fer baixar el dèficit públic (el nominal) per sota del 3%, una xifra que les previsions de la Comissió d'aquesta primavera constaten. Però un cop se surt d'aquesta cotilla es comença a vigilar molt més el dèficit estructural, que s'hauria de situar per sota del 0,5% del PIB, de la mateixa manera que es té més en compte el deute públic, que hauria de ser del 60% del PIB. Espanya no compleix en cap d'aquests casos. El deute públic espanyol va ser del 97,1% l'any passat i la Comissió preveu que sigui del 96,3%.
Però, a més, la falta de pressupostos haurà provocat que l'any que Espanya surt del procediment de dèficit excessiu l'Estat no pugui continuar reduint la desviació pressupostària com ha fet els últims anys. Espanya va tancar el 2018 amb un dèficit públic que fregava el 2,5% i, segons els pronòstics de Brussel·les, aquest 2019 es quedarà en un 2,3% si no s'adopten noves mesures. Això suposa tres dècimes més que el que el govern de Pedro Sánchez va prometre a Brussel·les ara fa una setmana en un pla d'estabilitat que assegura que el 2019 el dèficit públic serà del 2%. És una desviació que fonts comunitàries atribueixen principament a una previsió d'augment d'ingressos massa optimista i a d'altres despeses com el permís de paternitat, per exemple.
El preu de la compensació de l'AP-7
Com que els pressupostos van ser rebutjats, diu la Comissió, només es poden tenir en compte els comptes prorrogats del 2018 i certes mesures aprovades via decret llei que augmenten la despesa i els ingressos. A més, també recorda que hi ha mesures impulsades el 2018, com ara l'augment de les pensions o dels sous dels funcionaris, que encara tindran un impacte en la despesa d'aquest 2019. Però és que, a més, l'executiu comunitari avisa que el dèficit encara es pot disparar més perquè el més probable és que aquest exercici Espanya no pugui escapar-se d'haver de comptabilitzar-hi la compensació per l'ampliació de l'AP-7 a Abertis. "Els pagaments compensatoris per a concessions d'autopistes esperats per al 2019 i actualment previstos com a despeses contingents es poden sumar després al dèficit públic", diu l'informe. Per això Brussel·les no considera que l'Estat espanyol pugui arribar fins al 2% del dèficit públic fins al 2020, i això tenint en compte que no hi ha cap pla pressupostari previst fins aleshores.
D'aquesta manera, la Comissió Europea posa en entredit diverses de les promeses que l'executiu de Pedro Sánchez va fer a principis d'aquest mes al pla d'estabilitat en què promet augmentar els ingressos a través de mesures com ara l'aplicació de l'impost a les transaccions financeres. Sigui com sigui, per ara Brussel·les no creu que Espanya pugui reduir el dèficit aquest any amb la mateixa intensitat amb què ho havia estat fent els anys anteriors, sobretot perquè s'han impulsat mesures que augmenten la despesa pública.
