Brussel·les, sobre l'expansió de Huawei a Europa: "No vetarem ningú només perquè vingui de la Xina"

Brussel·lesLa xinesa Huawei ha trobat una altra porta d'entrada a Europa a través de Londres. La companyia subministrarà part de l'equipament tecnològic per a la nova xarxa de 5G de les illes britàniques. Les sospites sobre Huawei com un braç d'espionatge xinès van començar amb un cas de la Unió Africana, però els EUA han arribat a presentar càrrecs contra la companyia i l'escepticisme s'ha estès arreu. La UE també ha elevat els mecanismes de control sobre les inversions xineses i, sobretot, en l'àmbit de la ciberseguretat pel que fa als projectes de 5G. "Cal estar espantats amb Huawei", admetia fa uns mesos un comissari europeu. Però Brussel·les i la Xina acaben de pactar un compromís conjunt que estreny les seves relacions i busca precisament compromisos del gegant asiàtic en aquesta direcció, i per això aquest dijous el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker ha reiterat que la UE no tancarà el seu mercat a cap empresa "només perquè vingui de lluny o perquè sigui de la Xina".

Juncker ha recordat que el mercat europeu és "lliure" i ha insistit en el fet que no es bloquejarà cap empresa xinesa si es respecten les normes. De fet, aquesta va ser una petició del govern xinès fa unes setmanes, quan es van dur a terme les negociacions amb Brussel·les. Pequín va demanar explícitament que no es faci a Europa el mateix que als Estats Units i que s'asseguri igualtat de condicions per a les empreses xineses a la UE.

El president de la Comissió ho ha dit després d'una cimera amb el primer ministre japonès, Shinzo Abe, en la qual han enviat un missatge clar a la guerra comercial que ha engegat el president dels EUA, Donald Trump: "Hem acordat amb la UE enviar un missatge fort a la comunitat internacional per promoure el lliure comerç", ha etzibat el primer ministre japonès, després de reunir-se amb Juncker i també amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. A través d'un comunicat conjunt es comprometen a apostar pel multilateralisme i a posar les bases per a la cimera del G-20 que tindrà lloc al juny a Osaka.

El més important d'aquesta escenificació del front comú contra el proteccionisme i la guerra comercial a la qual inciten les polítiques de Trump és el compromís explícit a reformar l'Organització Mundial del Comerç (OMC), una guerra que la UE fa anys que encapçala i en la qual no deixa d'intentar recopilar suports. El Japó s'havia mostrat prudent l'última vegada perquè Trump no té cap interès en reformar aquesta organització, que fixa les normes del comerç internacional. Per mantenir les bones relacions amb els EUA, Abe havia evitat fins ara pressionar en aquesta línia. Finalment, però, també després que la UE esgarrapés més compromisos en aquesta línia de la Xina (històric rival del Japó), Abe ha marxat aquest dijous de Brussel·les amb la promesa que "la UE i el Japó treballaran plegats per millorar les normes de l'OMC per gestionar els reptes comercials en el comerç global, particularment en àrees clau perquè hi hagi igualtat de condicions".

Un dels problemes contra els quals lluita la UE és el dels subsidis públics industrials i la transferència de tecnologia, dos punts que incumbeixen particularment la Xina. Però també n'hi ha per als Estats Units, que bloquegen el nomenament de nous jutges de l'OMC, un punt que també apareix en el comunicat conjunt entre la UE i el Japó. El Japó i la UE van signar un tractat comercial ambiciós pel qual s'eliminen el 97% dels aranzels comercials, justament en plena escalada del conflicte comercial engegat pels EUA.