La burocràcia endarrereix l’execució dels fons europeus

PalmaEn les darreres setmanes s’ha sentit dir diverses vegades a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que “s’ha d’agilitar l’execució dels fons europeus”. I de la mateixa manera s’ha expressat el seu conseller i portaveu de l’Executiu, Iago Negueruela. Això ha fet pensar que, després que l’any passat es començàs la cursa per l’arribada dels fons, tenint en compte que són 1.508 milions els que han d’aterrar a Balears, alguna cosa n’està entorpint l’aterratge.

De fet, després dels discursos de la presidenta Armengol i del portaveu Negueruela, la Conselleria de Fons Europeus i Cultura va reconèixer que “el ritme de capil·larització dels fons és adequat, però el volum de recursos és tan significatiu que necessitam la màxima agilitat administrativa”. La Conselleria de Miquel Company explica que per aconseguir-ho s’ha incrementat el personal de l’Oficina de Fons Europeus autonòmica de cinc a setze treballadors i “s’han proposat al govern espanyol diferents mesures que afecten la normativa estatal per tal de fer possible l’execució amb la màxima velocitat”.

Algunes d’elles són, per exemple, incorporar la declaració responsable en el camp dels contractes patrimonials. Una altra és revisar els límits de preus adequats al mercat en arrendaments que estableixen una forquilla que impedeix acceptar bones ofertes d’edificis que estan llestos per ocupar. També, una de molt important és permetre l’adjudicació directa un cop s’hagi declarat desert un concurs. Pel que fa a les subvencions, es vol sol·licitar que els convenis entre administracions puguin tenir com a objecte matèries pròpies dels contractes.

Ara bé, fent una mica de recopilació de les dades, cal tenir en compte que, segons ha anunciat en diverses ocasions el conseller de Fons Europeus i Cultura, Miquel Company, abans del 2023 han d’haver arribat 1.508 milions d’euros dels fons Next Generation i dels REACT. Així i tot, avui dia, pel que fa als primers, de 1.209 milions n’hi ha 760 de preassignats, 450 d’assignats i que ja siguin dins les caixes de la CAIB, 198. Per altra banda, dels REACT, les Balears tenen assignats 299,5 milions, amb 288 dels quals ja s’han iniciat actuacions, però només han arribat 59 milions a la CAIB. Del total, se n’han rebut 248 milions, un 16,44%.

Així doncs, els experts del sector alerten que, “si no es multipliquen els esforços per arribar a les petites i mitjanes empreses, i convèncer-les, el tren passarà”. Són les paraules del gerent de l’Oficina Tècnica de Fons Europeus de la consultora Disset, Antoni Pons, que explica que, en efecte, la burocràcia és un gran impediment per a les pime. “Quan saben tota la documentació que han de presentar, se n’afluixen”, reconeix Pons. El gerent de Disset afirma que, en primer lloc, aquests empresaris no estan acostumats a fer aquests tràmits, no tenen personal subcontractat que els faci aquests serveis, com sí que passa amb les grans empreses. A part, com que són “partides de doblers de dos a cinc mil euros, per exemple, també fa que no s’acabin decidint”.

Passa el contrari amb les grans empreses, amb un gran múscul de personal administratiu i també demanant subvencions de grans quantitats. Així i tot, Pons assegura que “hi ha les mateixes passes burocràtiques que hi ha hagut sempre”. Alhora, recorda que “s’ha parlat molt de simplificació administrativa i d’agilitar, però molta documentació que ha de presentar l’empresari, ja l’ha expedida l’Administració, tot i que una altra”. Per això, pensa que el que agilitaria molt l’execució dels fons seria que les administracions tenguessin més comunicació interna per evitar gestions als petits empresaris.

Per Antoni Pons, s’haurien d’aplicar diverses mesures més per aconseguir agilitar molt més els tràmits. “Ha de ser una cosa semblant al Kit Digital”, afirma. Posa aquest exemple perquè és una subvenció a la que l’Administració avança els doblers i, posteriorment, l’empresari ho ha de justificar. “Sembla ridícul, però hi ha petits empresaris que no tenen capacitat d’avançar dos o tres mil euros, i per això no acaben demanant l’ajuda”, assegura Pons. Per ell, una de les claus és aquesta: una declaració responsable per avançar els doblers i que l’empresari no els hagi de posar primer. Personalment, creu que el problema que pot ocasionar que no es faciliti la gestió és que “les grans empreses es quedin molts de doblers i les petites, que són el 90% del teixit empresarial de les Illes, es quedin només amb un 30% o 40% i no sigui equitatiu”.

Qui també hi té a dir sobre la tramitació dels fons és el president de la FELIB, Antoni Salas. Per als ajuntaments petits de les Illes, també és una tasca complexa: “Les justificacions d’Europa són complicades, sempre ho han estat. A més, se’ns ajunten diversos fons a executar, a part de més projectes”. Així i tot, pel president de la FELIB, el punt més cabdal és que “la diversitat dels municipis illencs és molt grossa, i pot passar que les prioritats no coincideixin per tots amb les línies que proposi el Govern”. Això Salas no només ho diu per la dimensió dels nuclis, “Deià no té les mateixes necessitats que Lloret, ni Alaior que Binissalem”.

Així i tot, creu que el Consell de Mallorca “ha fet molt bé de crear l’Oficina de Fons Europeus per als municipis”, i alhora també diu que sap que fa “un brindis al sol”, però el que seria molt bo per poder facilitar l’accés seria la creació d’uns objectius generals. I apartir d’allà, que els ajuntaments es poguessin adherir a aquestes línies garantistes. “Seria quelcom semblant als plans especials dels consells, que són garantistes i et donen línies base per triar”.

Més importants que mai

Una altra entitat que va ser punyent des de l’arribada dels fons europeus va ser el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB). Segons expliquen, es varen oferir a l’administració per ajudar a gestionar les partides dedicades al seu camp. Així i tot, detallen que estan pendents “de la resposta del Govern per conèixer exactament el paper que vol que tinguem”. Estan expectants i, segons asseguren, informant i formant els seus tècnics. Així i tot, com a conclusió, llancen un avís: “El finançament europeu pot permetre fer un salt de qualitat a molts dels barris de les nostres ciutats i pobles”. Per això, apunten a la importància que hi hagi una bona coordinació i s’aprofitin tots els fons de valent.

Després de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna, una hipòtesi que podia aparèixer sobre els fons europeus era la de si ara tendrien el mateix valor o s’haurien devaluat per la pujada del preu de l’energia, etc. La resposta, segons el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, és que “si abans de la guerra ja eren una gran oportunitat per reestructurar, reorientar, diversificar i per la transició energètica, ara el seu protagonisme es multiplica per vint”. Riera argumenta que serà molt rellevant aprofitar el volum d’inversió que duran supeditats aquests mateixos fons.

El director d’Impulsa admet que, “si la guerra pot restar un punt o un punt i mig al creixement del PIB de Balears, els fons europeus ben emprats poden fer el mateix però a la inversa”. Alhora, avisa del rerefons: “Més important que l’efecte del creixement d’enguany és garantir una base sobre el creixement potencial”. Amb altres paraules, indica que també incrementarà la capacitat de créixer. Finalment, adverteix: “Si abans eren claus, ara són cabdals. El nivell d’exigència ha pujat molt”.