Com la burocràcia frena l'economia

BarcelonaMés d’un milió de pàgines de butlletins oficials –entre l’Estat i les comunitats– a Espanya durant el 2021. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), la gran patronal, les compta cada any. Per què? Doncs perquè les disposicions que s’hi publiquen, en forma de lleis, reglaments, ordres i altres, acaben creant tràmits o modificant-los. Uns tràmits que tenen una incidència directa en l’activitat econòmica. És difícil de quantificar quant costa a l’economia aquesta burocràcia. 

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (CEOE) va presentar el 2020 un informe titulat Reforma de la regulació a Espanya. Un parell de conclusions clares: la complexitat reguladora i la burocràcia a l’Estat són un caldo de cultiu “per a la corrupció” i “una amenaça per al creixement econòmic”. “Els obstacles per constituir noves empreses són molts més que en altres països comparables de l’OCDE”, explicava Seiichi Kondo, vicesecretari general d’aquest organisme aleshores.

L’informe de l’OCDE és ben clar. Un excés de burocràcia es tradueix en una taxa d’atur més elevada que en altres països de l’entorn, impedeix que hi hagi més proveïdors de productes i serveis per satisfer les necessitats dels usuaris a un millor preu i amb més qualitat. Quan s’opta pel lliure mercat i s’enderroquen les barreres comercials també s’han d’enderrocar les barreres burocràtiques, alerta l’organisme. El professor de l’IESE Pedro Nueno, en un article publicat al diari econòmic Cinco Días just abans de la pandèmia, assegurava que la Unió Europea calculava que la càrrega administrativa derivada de la legislació comunitària suposa anualment 123.000 milions d’euros per a les empreses, i a Espanya el cost se situa al voltant del 4,7% del PIB.

Paloma Miranda, responsable del servei d’emprenedoria i finançament de la Cambra de Comerç de Barcelona, reconeix que en els últims anys “constituir una empresa s’ha simplificat i abaratit molt”. El problema, explica, no és la constitució de l’empresa, que “en si és ràpida”, sinó els tràmits, autoritzacions i llicències que calen després. 

El Banc Mundial, fins al 2020, feia un rànquing sobre la facilitat per fer negocis al món. L’últim, amb 190 estats analitzats, situava Espanya en el lloc número 30. Una posició que col·loca l’Estat per davant de veïns com França, Portugal o els Països Baixos; però per darrere d’estats com tots els països bàltics, Islàndia, Irlanda, Alemanya, Suècia, Noruega, Dinamarca, Àustria i, fins i tot, Macedònia del Nord, Geòrgia, Rússia o el Kazakhstan.

El cost i els tràmits que calen per posar en marxa una empresa depenen molt del sector, apunta Miranda. “No és el mateix un emprenedor en un coworking amb un ordinador que un establiment obert de cara al públic”, explica. A més, hi ha sectors que necessiten autoritzacions especials, com el transport o els centres mèdics. “Els emprenedors –diu– es continuen queixant” per les dificultats per posar en marxa una empresa. I un dels aspectes de què més es queixen, concreta Miranda, és “del llenguatge que s’utilitza” a l’hora d’omplir formularis i fer tràmits, que no és "gens amistós i és poc accessible".

Moisès Bonal, economista de la patronal Pimec, coincideix en aquesta mateixa crítica. “El model hauria d’estar fonamentat en la claredat, simplicitat, seguretat jurídica i proporcionalitat, és a dir, no s'haurien de demanar coses excessives, i cal celeritat en la resposta”, indica aquest economista. “Hi ha moltes administracions i la complexitat legislativa és alta, canviant, poc clara i difícil d’entendre”, apunta.

Duplicitats

Però a més s’hi afegeix un altre problema. Malgrat els intents de crear una finestreta única, el cert és que en el procés intervenen diversos nivells administratius. “Les coses depenen de molts”, apunta Bonal, i afegeix que caldria “que la informació fluís”. Què vol dir amb això? Doncs que encara que hi hagi una finestreta única, les administracions de vegades demanen dues vegades el mateix document o informe, o demanen al sol·licitant una informació de què en el fons ja disposen.

Per això, aquest economista indica que la finestreta única, a més de ser un front office on tramitar tots els papers independentment de quina administració en sigui la destinatària, hi hauria d’haver un funcionari que es responsabilitzés de tot l’expedient.

Un altre problema que apunta Bonal és el ritme dels tràmits. Una administració demana un informe o document, però no es pot tramitar fins que no es disposa d’un altre document o informe que depèn d’una altra administració o negociat. “Hi ha tràmits seqüencials que es podrien tramitar en paral·lel”, rebla l’economista, i això permetria avançar de forma més ràpida en la tramitació de l’expedient.

Diferents activitats

Els tràmits per posar en marxa un negoci varien molt en funció de l’activitat. Obtenir la llicència per arrencar una obra pot costar un any o més. En canvi, per a algunes feines que no són de cara al públic –consultoria, màrqueting o aplicacions tecnològiques, per exemple— en una setmana es pot tenir tot a punt per començar. Les activitats industrials i les que requereixen tenir obert un establiment al públic exigeixen molts més tràmits, alguns, com la declaració d’impacte ambiental, que poden durar mesos. “El més complicat són els tràmits associats a l’activitat que es vol desenvolupar”, indica Paloma Miranda. “El sector industrial costa molt més, com a mínim mesos”, apunta aquesta experta, que diu que, en contraposició, “les activitats professionals ho tenen molt més fàcil”. Bonal, per la seva banda, indica que quan hi ha una activitat física, un establiment, tot es complica perquè entra en joc la normativa d’urbanisme, l'ambiental, la de prevenció d’incendis i altres.

Tot i això, no es pot dir que en els últims anys no s’hagi avançat, explica Miranda. “Hi ha moltes activitats en què només cal una comunicació prèvia”, diu. A més, molts tràmits es poden fer ara de forma telemàtica, cosa que ajuda a agilitzar, almenys, la presentació de la documentació a l’administració corresponent.

Aquests problemes no afecten només als emprenedors locals. També incideixen directament en els inversors estrangers que volen aterrar a l’Estat o les multinacionals que volen ampliar l’activitat de les seves filials espanyoles. Un recent estudi de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i l’escola de negocis Iese destacava que la inversió estrangera a Espanya ha tornat als nivells prepandèmia i augurava unes bones dades per al 2022. Però aquest mateix estudi analitzava les principals traves per aconseguir inversió estrangera. Entre els aspectes que frenen aquesta inversió, l’estudi destacava “l’excés de la càrrega burocràtica”, amb queixes sobre la manca de rapidesa en els tràmits oficials, la lentitud en el funcionament dels jutjats mercantils i, en definitiva, l’excés de burocràcia.