CaixaBank: "No comentem res sobre la procedència dels moviments de comptes posteriors a l'1-O"

València"No comentem res sobre la procedència dels moviments de comptes". Així ha respost aquest divendres Gonzalo Gortázar a les preguntes de l'ARA sobre la multimilionària retirada de dipòsits que l'Estat va dur a terme l'endemà del referèndum de l'1 d'Octubre mitjançant empreses públiques i administracions.

Gortázar no ha volgut precisar quina va ser la quantitat retirada ni si el banc va interpretar aquest moviment com un acte de pressió perquè tragués la seu social de Catalunya (cosa que va acabar decidint quatre dies després), ni tampoc si la quantitat que van retirar organismes dependents del govern central podria haver posat en perill la salut dels dos bancs catalans que ho van patir (CaixaBank i Banc Sabadell, que també va canviar la ubicació de la seu aquella setmana).

El conseller delegat de l'entitat també ha afirmat que CaixaBank va prendre la decisió de desplaçar la seva seu social de manera independent. "Es va prendre una decisió responent a un moment en què la confiança començava a esquerdar-se com a resultat del que passava a Catalunya", ha dit. "La decisió es va prendre per unanimitat, per motius professionals i sense rebre cap pressió de tercers", ha afegit.

Segons la investigació que va fer l'ARA en el seu moment, sí que hi va haver pressions. D'entrada, la retirada massiva de dipòsits (una quantitat que ni CaixaBank ni el Sabadell fan oficial, però que segons fonts financeres podria haver estat de més de 10.000 milions d'euros) va ajudar a alterar els mercats financers i va provocar una baixada de l'acció. Això va propiciar que els clients comencessin un moviment massiu de retirada de dipòsits que va posar en risc la pervivència de les entitats. Només quatre mesos abans el Popular va fer fallida després de patir una hemorràgia d'uns 15.000 milions. Les fonts financeres consultades per l'ARA situen el total del que va perdre el Sabadell aquells dies en 12.000 milions d'euros. Pel que fa a CaixaBank, aquesta xifra es pot acostar a dues o tres vegades aquesta quantitat.

En el canvi de seu de CaixaBank, a més, hi va col·laborar activament el govern central. Tal com va avançar l'ARA, la Moncloa i el banc van acordar un decret llei que permetés al banc català canviar la ubicació de la seu amb caràcter d'urgència i sense passar per la junta general d'accionistes. Diferents fonts empresarials defensen que aquest decret llei va tenir dues conseqüències. En primer lloc, el preu que en va pagar La Caixa va ser la retirada de Catalunya de les seus de totes les seves empreses, incloent-hi la centenària fundació. Això, per a molts observadors, va ajudar a crear un efecte bola de neu que es va accentuar perquè el mateix decret llei va ser utilitzat per centenars d'empreses per executar també la seva sortida exprés de Catalunya.

Fonts financeres també van explicar a l'ARA que la unanimitat en el consell de CaixaBank de retirar la seu no amagava discrepàncies importants. El mateix Jordi Gual, president del primer banc català, s'hi va oposar. La força del primer accionista, La Caixa, es va imposar a l'hora de prendre la decisió.

L'entitat no mou fitxa en l'impost de les hipoteques

CaixaBank també s'enroca davant la polèmica desencadenada pel pagament dels impostos associats a la hipoteca després que el Tribunal Suprem congelés un canvi de doctrina que dictava que eren els bancs els que els havien de pagar. Gortázar ha explicat aquest divendres que no preveuen destinar cap xifra a assumir la liquidació d'aquest impost.

"Respectem les decisions de la justícia i esperarem al 5 de novembre", ha dit Gortázar en referència al ple del Suprem en què s'ha de decidir definitivament la qüestió. "Però parlem d'una norma que ha estat en vigor durant 23 anys i l'hem estat aplicant", ha afegit. "Si no és vàlida, deixa de ser-ho, però pensem que per haver complert una norma és difícil entendre que hi hagi una penalització", ha afegit Gortázar.

Després de recordar que l'entitat "ha aportat molt a la societat" en els seus 115 anys d'història, Gortázar ha afirmat que les entitats no han de patir cap impacte econòmic: "No hi ha una mala pràctica, s'ha complert una norma durant 23 anys i no es podia fer una altra cosa". Per aquesta raó el conseller delegat del banc català amb seu a València ha afirmat que no preveuen aprovisionar cap quantitat per fer front a futures reclamacions pel pagament d'impostos de la hipoteca.

El directiu madrileny ha volgut insistir en l'origen de CaixaBank com a caixa d'estalvis. "El nostre banc és especial, diferent, per la seva història", ha dit. "Una part substancial dels nostres beneficis reverteixen en obra social a tot Espanya; durant la crisi hem reestructurat el crèdit de més de 360.000 famílies, hem fet més de 18.000 dacions en pagament; hem d'aixecar la bandera i dir «estem fent coses bones»", ha insistit.