CaixaBank albira un bon 2024 i reclama a l'Estat que redueixi el deute

ValènciaAssolir el bilió d'euros –un milió de milions– en volum de negoci i repartir 12.000 milions en concepte de dividends en el període 2022-2024, 3.000 més del previst. Aquest és l'objectiu que ha fixat el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, per a aquest 2024 en la junta d'accionistes de l'entitat que s'ha celebrat aquest divendres a València. Si la fita s'assoleix, suposarà que la companyia reparteixi entre el 50% i el 60% del seu benefici net consolidat.

Per aconseguir-ho, CaixaBank haurà de mantenir els resultats extraordinaris del 2023, quan va guanyar 4.816 milions d'euros, un 53% més que el 2022. D'aquests, el 60%, 2.890 milions, s'ha repartit entre els accionistes. Això suposa 0,3919 euros per títol, un 70% més que l'exercici anterior.

A més de presumir de bons resultats, el financer basc ha pronosticat una evolució positiva de l'economia espanyola, que anirà "de menys a més" durant l'any a causa de les baixades probables de tipus d'interès i la contenció de la inflació que, això sí, no se situarà entorn del 2% –objectiu fixat pels bancs centrals– fins al 2026. El president de CaixaBank també ha reclamat a l'estat que aprofiti la millora de les perspectives econòmiques per resoldre algunes de les debilitats estructurals com "els comptes públics i l'escàs creixement". Goirigolzarri creu que és "urgent" reduir l'alt nivell d'endeutament públic, que ha qualificat de "factor de risc" per a l'economia. 

Petició sense resposta al retorn de la seu social

El financer ha insistit en el fet que la productivitat és el principal punt feble de l'economia espanyola. En aquesta línia, ha destacat que el procés de convergència amb Europa s'ha aturat "i fins i tot revertit". Si el 2008 el PIB per càpita espanyol estava set punts per sota de la mitjana de l'euro, aquesta distància es va ampliar a 18 punts el 2022, ha emfatitzat. Tot i la urgència de les reformes, el banquer s'ha mostrat pessimista sobre les possibles solucions per l'actual "aritmètica parlamentària".

El que tampoc sembla fàcil és el retorn de la seu social de l'entitat a Catalunya, que aquest divendres únicament ha reclamat el secretari general de la secció sindical de la Federació d'Estalvi de Catalunya, Antoni Cano i Vernet, en una petició que no ha rebut resposta per part de José Ignacio Goirigolzarri i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.