Els mercats beneeixen la fusió CaixaBank-Bankia

Barcelona / MadridLa notícia que CaixaBank i Bankia negocien fusionar-se, avançada dijous a la nit per l’ARA, va provocar divendres un terratrèmol als mercats, on les accions dels bancs van viure una jornada d’eufòria com feia molt de temps que no vivien.

Des de primera hora, els títols de Bankia i CaixaBank es van disparar i així va seguir passant durant tot el dia. Al tancament de la sessió la primera havia pujat un 33% i la segona un 12%. A més, la resta de bancs també es van disparar, inclòs el Sabadell (el que fins ahir era el principal candidat per fusionar-se amb Bankia), que va créixer un 14%. Amb aquests registres, queda clar que els inversors van beneir l’operació i, a més, sembla que anticipen més fusions al sector. Això explicaria, segons els analistes, que tot el sector es disparés ahir a la borsa.

Tot i així, encara hi ha detalls pendents d’aclarir. El primer i més important és si la fusió es farà finalment, i ja hi ha una data decisiva: el diumenge 13 de setembre. Aquell dia, els consells d’administració de les dues entitats es reuniran per decidir si donen llum verda o no a l’operació. Si ho fan, s’iniciaria un procés relativament llarg que permetria completar la fusió en un període d’entre quatre i sis mesos, segons les fonts consultades.

En cas que hi hagi fusió, caldrà veure exactament com es repartirà el poder dins la nova entitat, més enllà del fet que José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia, i Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, passin a ser els nous president i conseller delegat de l’entitat resultant.

Una altra incògnita és quin futur li espera a CaixaBank a Catalunya i com es mantindrà l’equilibri de poder amb Madrid, on Bankia té la seva seu operativa.

I un altre punt decisiu és quin impacte tindrà la fusió, si finalment es fa, en llocs de treball. Un informe de Barclays publicat aquest divendres hi va posar xifres: gairebé una de cada quatre de les oficines que sumen les dues entitats es podria veure afectada. En concret, segons l’informe, CaixaBank i Bankia tenen 1.400 oficines que es trepitgen per proximitat geogràfica. “Exigim a les direccions de les entitats que hi hagi garanties: que hi hagi negociació i que les coses es facin per acord”, va explicar Ricard Ruiz, secretari general de CCOO a CaixaBank.

Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, va afirmar en una entrevista a Canal Sur Radio que “serà difícil d’entendre per als ciutadans que en un moment com en el que estem no es mantingui l’ocupació en les dues entitats i en el sector financer en general”.

Per a Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball (una de les entitats fundadores de La Caixa), seria un “orgull” i una “satisfacció” que aquesta operació conduís CaixaBank a ser la primera corporació financera espanyola.

La visió crítica

En canvi, Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona, té una visió molt diferent. En declaracions a l’ARA va mostrar la seva “preocupació”, perquè aquesta fusió representaria “una concentració més alta del sector bancari” i, en conseqüència, una reducció de la competència. “Es reforça la situació d’oligopoli [al sector financer]”, va dir Canadell. A més, va demanar que s’aprofiti la fusió per tornar la seu social de CaixaBank a Barcelona.

L’associació de consumidors Facua també té un punt de vista crític i considera “escandalós” l’anunci sobre les converses entre CaixaBank i Bankia per fusionar-se, ja que aquesta última encara no ha tornat els 20.000 milions d’ajudes públiques que el FROB va injectar-li fa vuit anys. L’associació també va avisar que, davant la possible fusió, “els consumidors podrien pagar un alt cost” per “una pèrdua de poder de negociació”, així com “per la tendència a la concentració empresarial”.

En sintonia amb els sindicats, Facua ha alertat que la fusió “podria fer desaparèixer nombroses oficines i, com a conseqüència d’això, milers de llocs de treball”.