CaixaBank planteja una retallada de plantilla de 8.291 empleats

Barcelona8.291 empleats. Aquesta és la xifra d'afectats per l'històric ERO que CaixaBank ha anunciat per retallar la seva plantilla després de l'absorció de Bankia, que es va fer efectiva a finals de març. La xifra equival al 18% de la plantilla. L'afectació d'aquest expedient de regulació d'ocupació és impactant: al sector financer, que ha retallat quasi 100.000 llocs de treball des del 2008, mai n'hi havia hagut un de tan gran. En la història de Catalunya només n'hi ha un de pitjor: el de CaixaBank queda just per darrere del de Seat de l'any 1993, quan 9.000 empleats van perdre la feina. Encara una última dada: si els 8.291 treballadors afectats per l'ERO estiguessin tots a Catalunya, constituïrien la sisena empresa més gran en ocupació del país, un rànquing que el 2015 liderava Seat amb 13.100, seguida de Mercadona amb 12.000, de les filials d'ACS (10.700), de la mateixa CaixaBank –que aleshores tenia a Catalunya 10.200 treballadors– i del BBVA amb 8.400 empleats. Els afectats per l'ERO a CaixaBank quedarien per sobre de la següent empresa del rànquing, TMB, que tenia 7.800 treballadors.

La dura retallada laboral anunciada aquest dimarts -els sindicats parlen d'un "ERO salvatge"- també inclou el tancament de 1.534 oficines a Espanya, l'equivalent al 27% de la xarxa de sucursals actual. Bona part de la pèrdua d'ocupació es concentrarà a la xarxa d'oficines, on la retallada afectarà un total de 5.742 empleats. A continuació apareixen els serveis centrals, amb 1.148 empleats afectats, seguit de les filials (630 treballadors) i dels serveis centrals distribuïts (463 treballadors). Finalment, la plantilla de les direccions territorials es reduirà en 250 empleats, mentre que 58 de les baixes correspondran a excedències incentivades. Madrid, amb 1.511 llocs de feina afectats, serà la comunitat que més ho pateixi. A continuació, venen Andalusia, amb 1.051; el País Valencià, amb 942; i Catalunya, amb 754 afectats. Barcelona serà la segona província més colpejada amb la pèrdua de 595 llocs de feina; Girona en perdrà 85, Lleida 38 i Tarragona 36.

Fonts sindicals han advertit en els últims dies que es temien que l'entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri fes aquest dimarts una proposta de màxims amb la intenció d'acabar cedint al llarg de la negociació amb els sindicats a una xifra inferior, que diferents veus apunten que podria estar entre 7.000 i 8.000 empleats. El nombre d'afectats no serà l'únic punt calent de la negociació. Caldrà veure si el banc pot mantenir la seva tradició de retallar plantilla amb prejubilacions i baixes incentivades, una pràctica habitual en el sector financer, o si ha de recórrer a acomiadaments, com el mateix Goirigolzarri va advertir recentment. El problema que té el banc català amb seu a València és que les zones on té més treballadors més grans de 52 anys (edat de tall de l'últim ERO) no són les zones on li sobra més personal, fet que obre la porta als acomiadaments. I per dificultar encara més l'objectiu de fer un ERO no traumàtic, CaixaBank ha anunciat que per evitar un desequilibri generacional no s'acceptarà que més del 50% de les sortides siguin de més grans de 50 anys.

En tercer lloc, i com a conseqüència d'això últim, els sindicats temen que CaixaBank vulgui canviar la normativa que fixa que els empleats han de tenir una mobilitat de fins a 25 quilòmetres del centre laboral a què estan adscrits. La intenció de l'entitat, apuntaven els representants dels treballadors, era fer desaparèixer aquest topall per forçar els treballadors a treballar més lluny d'on els toca fins ara.

El banc també ha informat de les condicions de sortida per als empleats, als quals divideix en quatre grups. Als més grasn de 63 anys els ofereix una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Al col·lectiu d'entre 58 i 63 anys i amb més de quinze anys al banc l'entitat els ofereix el 50% del salari pensionable amb descompte de desocupació i el pagament del conveni de la Seguretat Social. Els empleats d'entre 55 i 58 anys amb més de 15 anys d'antiguitat rebran el 50% del salari regulat, amb un màxim de dues anualitats. Per acabar, la resta de la plantilla percebrà una compensació de 25 dies per any treballat amb un topall de 18 mensualitats.

La fusió amb Bankia ha fet de CaixaBank el banc més gran d'Espanya pel que fa a banca minorista, i segons els càlculs de l'entitat hauria d'aportar uns 700 milions d'euros més de beneficis a l'any a una entitat que el 2020 en va guanyar 1.381 i el 2019 1.705. Aquests beneficis surten de l'augment de clients que comporta l'absorció de Bankia, amb una retallada de personal que inevitablement es duplica, tant a les oficines com als serveis centrals. El que pugui passar al back office, de fet, serà clau per veure fins a quin punt es manté la catalanitat del banc català i si els seus centres de poder es queden a Barcelona o es desplacen a Madrid, on viuen els seus dos principals executius, Goirigolzarri i el conseller delegat, Gonzalo Gortázar. En una entrevista recent amb l'ARA, Goirigolzarri era clar a l'hora d'explicar el perquè de la fusió: "Volem la fusió perquè per ser sostenibles en el temps hem de ser rendibles".

De totes maneres, la reunió d'aquest dimarts entre CaixaBank i els sindicats serà només la primera d'un procés que s'allargarà uns mesos. La intenció del banc és resoldre la qüestió abans que acabi el trimestre, el 30 de juny.

El govern "lamenta" l'expedient

El govern central ha "lamentat" la pèrdua de llocs de treball a CaixaBank però defensa la fusió. Després del consell de ministres, la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha assegurat que l'executiu sempre "lamenta que qualsevol empresa promogui un expedient d'ocupació" que impliqui pèrdues de llocs de treball, però ha defensat la compra de Bankia. "Si no s'hagués produït probablement encara s'haurien perdut més llocs de treball", ha subratllat. Montero ha afirmat també que l'executiu intentarà que el nombre d'afectats en el procés sigui més baix del que s'ha anunciat avui.

El Govern català, per la seva banda, va qualificar l'ERO de "preocupant" mitjançant la seva portaveu, Meritxell Budó.