CaixaBank rivalitza amb els grans ERO de la història d'Espanya

BarcelonaSindicats i treballadors de CaixaBank viuran aquest dimarts una jornada llargament esperada i temuda. L'entitat comunicarà el nombre de treballadors afectats per l'ERO que es va anunciar per digerir Bankia, absorbida recentment. El banc nacionalitzat tenia 15.000 treballadors que han anat a l'entitat catalana i es preveu que la retallada oscil·li entre 7.000 i 10.000 empleats. Serà, es preveu, l'ERO més gran de la història d'un sector, el financer, que des de l'esclat de la Gran Recessió el 2008 voreja una retallada de plantilla de 100.000 empeats.

Els sindicats, a més, han alertat que probablement aquest ERO imposarà un canvi en la mobilitat dels treballadors, limitada ara a 25 quilòmetres del centre laboral de referència que tenen. Aquest canvi respon al fet que les zones on hi ha més treballadors prejubilables (de més de 52 anys, si es considera l'edat de tall aplicada en l'últim procés d'aquestes característiques al banc català amb seu a València) no són les zones on sobra més personal, i les recol·locacions poden ser imprescindibles per evitar els acomiadaments. La banca, i també CaixaBank, ha fet aquests processos habitualment a través de prejubilacions i baixes incentivades.

Aquest és un recull d'altres grans EROs que s'han viscut a l'economia espanyola en les últimes dècades.  

Acomiadament massiu a Seat

La firma de Martorell va tirar endavant un ERO per a 9.000 treballadors als anys 90

Tot i la magnitud de la retallada de plantilla que prepara CaixaBank, la història recent de Catalunya encara recorda un procés d'acomiadament col·lectiu més traumàtic. En plena ressaca postolímpica, la direcció de Seat va tirar endavant un ajust que en un inici havia d'afectar prop d'11.000 treballadors i que després de les negociacions amb els sindicats va acabar impactant en uns 9.000 empleats, almenys 3.000 amb prejubilacions. La mesura s'emmarcava en el desmantellament de la planta de la Zona Franca i va provocar vagues i aturades parcials per protestar contra la contundència de l'ERO.

L'exemple més semblant que ha viscut la indústria catalana en els últims anys s'ha vist en les anades i vingudes per tancar les fàbriques de Nissan amb l'acomiadament de 2.525 persones fins a finals d'aquest any. El 1989 a la fàbrica de Renault a Valladolid es va viure un altra retallada de plantilla històrica per a la indústria de l'automoció espanyola, amb un ajust per a 6.000 treballadors.

El laberint d'EROs a Telefónica

L'operadora ha aplicat diverses retallades de plantilla de grans dimensions

Des que es va privatitzar als anys 90, l'antic monopoli estatal de les telecomunicacions ha protagonitzat alguns dels ERO de més magnitud de les últimes dècades. El 1999 l'operadora va iniciar un procés per fer fora prop de 10.800 treballadors com a conseqüència de la restructuració del seu negoci. En va aplicar un altre el 2003 i ho va repetir el 2011, aquest cop amb 6.500 persones afectades. Entremig la companyia també ha aprovat diferents tongades dels "plans de suspensió individuals voluntaris", una sortida menys dràstica per facilitar la prejubilació d'empleats, fins i tot de només 53 anys. 

Retallades a les aerolínies

Iberia i la fallida Spanair també han protagonitzat reduccions de plantilla importants

El turisme i l'aviació és un altre dels sectors que ha escapçat notablement la seva massa salarial diverses vegades a través dels ERO. L'any 1994 Iberia presentava un ERO per retallar 3.500 treballadors de la seva flota, una fórmula que tornaria a imposar el 2012 amb l'acomiadament de 4.500 empleats. En el cas de Spanair, que ja havia viscut un expedient d'ocupació abans de fer fallida, aquell mateix any la bancarrota va suposar deixar al carrer els seus més de 2.000 treballadors. El xoc de la crisi financera també va provocar acomiadaments massius a Viajes Marsans (més de 1.400 afectats amb l'ERO del 2010) o Orizonia (més de 2.300 empleats el 2013).

Serveis i finances, l'última onada

Tots els grans bancs espanyols preparen ajustos de personal importants

CaixaBank aplicarà la retallada més voluminosa, però els seus competidors Santander i BBVA estan ultimant la sortida d'almenys 3.500 i 3.000 empleats, respectivament. Al sector serveis, especialment el comerç, també negocien acomiadaments massius El Corte Inglés (3.292 treballadors) o la filial d'H&M a Espanya (1.100 persones afectades).