El calçat de Menorca resisteix: només cinc tancaments des del 2007

MaóEl sector del calçat a Menorca ha aconseguit estabilitzar la producció, tot i que l’increment de costos disminueix el marge de benefici en vendes. Així ho reconeixen a l’Associació de fabricants de calçat, que preveuen unes xifres, per al 2023, similars a les de l’any passat. De moment, segons les últimes dades de què disposa el col·lectiu, la producció de calçat a l’illa havia experimentat una pujada del 7,5%, la qual cosa representava passar de 476.479 parells fabricats el 2021 a 512.620 l’any passat.

En una mirada retrospectiva, els fabricants menorquins de calçat acumulaven, des de l’any 2013, un retrocés d’aproximadament d’un 10% en producció i vendes, però la pandèmia va paralitzar l’activitat econòmica i fins l’any passat no va començar a recuperar-se. Des de la crisi de 2007 han tancat cinc empreses de calçat a l’illa i no n’ha obert cap nova indústria. “No són moltes les empreses que han desaparegut i això és un bon senyal, perquè els últims anys han estat duríssims”, reflexiona el president de l’associació, Juan Carlos Fernández de Salort.

En tot cas, una de les principals empentes la trobam en l’avarca, en la qual s’ha fet una aposta clara, ja que la producció d’aquesta particular sabatilla ha crescut un 12,8% en només un any. Ara bé, també hi ha una cara fosca: la sabata convencional s’ha desplomat un 54,9%, i ha passat d’una producció de 26.529 parells l’any 2021 a 11.947 l’any passat. En canvi, el 2022 es varen produir 495.281 parells d’avarques. Cal dir que les empreses que fabriquen aquest tipus de sabates dediquen tots els esforços a aquest calçat i no produeixen sabates convencionals.

Actualment, la fabricació de calçat a Menorca mou uns 60,4 milions d’euros anuals, un 25% més que el 2021, quan es va produir per un valor de 48,3 milions. Aquest volum de negoci està marcat, especialment, per la pujada de les exportacions, que són un 11,7% més, tot i que el sector ha vist reduïts els marges de benefici per a l’augment de les despeses en transport, un augment que xifren en un 34%. “Si a l’increment del transport li sumam la inflació de les matèries primeres i la factura elèctrica, els marges queden sensiblement retallats”, explica de Salort.

Ocupació familiar

Les trenta empreses que integren, ara mateix, l’Associació de fabricants de calçat sumen 649 treballadors contractats de manera directa. El col·lectiu representa un 25% del PIB de l’illa i una taxa de llocs de treball d’un 2,4%. En molts casos, aquestes empreses donen feina a diverses persones del mateix nucli familiar, com succeeix a Pons Quintana, a Alaior, o a Jaime Mascaró, a Ferreries.

El president de l’associació explica que l’actual context socioeconòmic no ajuda el sector. “Espanya està malament, Alemanya molt tocada econòmicament i la resta de països noten els efectes que comporta la invasió d’Ucraïna i ara la d’Israel a Palestina. Cal recordar que el 70% de la producció és a l’exterior”, ha precisat.

D’altra banda, els preocupa especialment la viabilitat de les empreses petites, perquè tenen menys recursos. De tota manera, grans i petites pateixen les conseqüències de la inflació. Respecte del tancament del 2023, de Salort n’avança les perspectives: “Ens compren la mateixa quantitat de partides, però a preus més reduïts, i els costos després de la pandèmia han augmentat un 12%”.

Això sí, el prestigi del calçat menorquí es manté intacte, tant a l’estat espanyol com a l’exterior, un fet que significa un impuls per al producte, encara que, com es deia abans, les empreses que s’han decantat per fabricar avarques presenten millors nombres que les que es dediquen a la producció de la sabata convencional. L’avarca, d’origen pagès, és ara un símbol de moda a l’estiu, pels seus colors, pells i textures. El treball artesanal que requereixen i el preu de venda –generalment, al voltant dels 30-40 euros– l’han situada al capdavant de la indústria menorquina del calçat. La difusió per part d’influencers ha contribuït al seu rellançament.

Ara bé, el calçat per excel·lència que triomfa per tots els racons del planeta, ara mateix, són les Pretty Ballerinas, comercialitzades per l’empresa Jaime Mascaró. Varen començar a fabricar-se com a sabatilles de ballet, a causa de la influència d’aquest tipus d’art escènic en el dia a dia dels menorquins. Des de la seva creació, l’any 2005, n’han exercit d’ambaixadores models com Olivia Palermo, Kate Moss o Claudia Schiffer, entre d’altres.

La reducció de la jornada laboral

En un altre ordre de coses, el president de l’associació també ha expressat la seva preocupació per l’acord sobre la reducció de la jornada laboral pactada pel PSOE i Sumar, en el pacte per a la investidura de Pedro Sánchez i per formar un govern de coalició. Consideren que aquesta mesura “asfixiarà” les empreses del sector i que això es traduirà en “una pèrdua de llocs de feina”. Fernández de Salort insisteix que les empreses han perdut competitivitat a conseqüència de l’increment del preu de l’energia, dels transports, de les matèries primeres i de l’augment dels costos de finançament. “A tot això, cal sumar-hi l’alentiment de les vendes a causa de la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies; i amb aquest escenari no podem assumir una reducció de l’horari laboral sense que tingui una repercussió”, avisa.

A més, des de l’associació assenyalen que la pèrdua de competitivitat contribueix a l’augment dels costos laborals, al marge del conveni col·lectiu provocat per la pujada de les cotitzacions de la Seguretat Social i el creixement dels permisos i llicències “que han disparat l’absentisme”. Per això demanen el diàleg social i que no es desvirtuïn els acords fruit de la negociació col·lectiva del conveni de la indústria del calçat.