Per quins camins hauria d'anar la nova llei turística?

PalmaLa futura legislació del sector econòmic més important de les Illes Balears s’està negociant amb la màxima discreció i silenci per part de tots els implicats. La confusió sobre qui sap cosa i qui no s’ha generalitzat. Per una banda, les patronals diuen que no saben res, però, a la vegada, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, assegura que fa mesos que s’està treballant en el text i que ja han fet 17 reunions amb els sectors implicats. Ni una més ni una menys. Igualment que amb els socis de Govern, és clar. Així i tot, el que és segur és que només se saben quatre pinzellades del que, segons els experts, hauria de ser una llei profunda, renovadora i cabdal per al motor econòmic illenc.

Diverses veus autoritzades creuen que aquesta llei és una “necessitat”. Sobretot perquè, segons explica l’exdirector general de Turisme, Antoni Sansó, “funcionam amb una llei del 2012, que s’ha d’actualitzar perquè està molt descatalogada”. Sansó ho diu perquè, a parer seu, les modificacions que es varen fer quan ell era director general només varen ser això, modificacions, sense tocar l’arrel de la llei. Això sí, exceptuant el lloguer turístic, un element que, segons altres veus, també s’hauria de tractar amb preocupació i profunditat.

Sansó considera que si es vol fer una modificació real de la llei –que sigui vigent durant anys– “a part d’adaptar-la, s’hi han de tractar temes profunds com per exemple que els hotels puguin créixer un 15%”, tal com es va aprovar amb el Decret llei 8/2020 a causa de la pandèmia. Per a l’exdirector general això és “donar a l’hoteler un avantatge que no té cap indústria de Mallorca”, i destaca que “tothom ha de passar per Urbanisme, no pot ser un 15% a canvi de res”. Igualment, també parla que dins el mateix decret els menors de 15 anys no compten com a plaça turística, quan el reglament abans situava el límit als 12 anys. “Els hem regalat tres anys pel covid; això s’hauria de tornar a posar a lloc”, assegura Sansó, que també destaca que només es va adaptar per als hotels i no per al lloguer turístic. Ara bé, no es descarta que aquesta mesura que permetia constuïr un 15% més per ampliar zones comunes, s’allargui més del que estava previst. 

Aquestes consideracions fan que es pugui pensar que “estam fent passes enrere”, tal com exposa el catedràtic d’universitat en Geografia i investigador de Turisme de la UIB Macià Blázquez. L’expert afirma que des de final dels anys 80 varen començar a aplicar-se moratòries per “contenir l’increment de capacitat turística”. Es va crear la borsa de places i també es va promulgar el ‘decret Cladera’, de l’exconseller de turisme Jaume Cladera, dins el mandat de Cañellas. Varen promulgar dos decrets. El primer per limitar la construcció de nous hotels, en què es demanaven 30 metres quadrats per cada plaça que es volgués incrementar. I amb el segon decret es va incrementar a 60. Moratòries bones per controlar el creixement turístic, encara que, segons diu Blázquez, “hi estaven a favor perquè obrien hotels al Carib i no volien més competència aquí”.

Més lleis com la de modernització d’establiments turístics del 1988 o el Pla d’Ordenació d’Oferta Turística del 1995 seguien aquesta sintonia. Però a partir del 2009, per a Blázquez, es comencen a fer passes enrere: “El 2009 es va fer el ‘decret Nadal’, que eximia els hotelers de diferents paràmetres i els deixava esbucar hotels, tornar-los a construir i fer-hi més plantes”. Varen ser legislacions en resposta a la crisi del 2008. Tots els partits hi donaren suport i, així, s’han permès unes obres que no s’han ajustat als paràmetres urbanístics.

El lloguer vacacional, en el punt de mira

 El que sí que es va començar a regular el 2017, amb la modificació de la llei turística que va fer la conselleria de Biel Barceló, va ser el lloguer vacacional. Va ser una primera passa, però segons el parer del vicedegà de Turisme de la UIB, Tolo Deyà, és evident que “s’han d’introduir limitacions en l’oferta” d’aquest tipus de pràctica turística. Deyà afirma que “si les persones poden llogar places sense limitació, l’oferta no es pot controlar, i, llavors, no pots controlar la demanda”. A parer seu, els hotelers són els principals criticats, però el focus també s’hauria de posar sobre el lloguer vacacional. Sense anar més lluny, les dades de l’anuari de l’Agència de Turisme de les Illes Balears revelen que hi ha 115.523 places de lloguer turístic regulat, i que del 2019 al 2020 en varen créixer més de 10.000. En canvi, de places hoteleres n’hi ha 443.705 a les Illes, i, segons Deyà, “fa anys que estan bastant congelades”.

Un altre punt que dos experts creuen que hauria de tractar la llei turística és el canvi d’usos dels hotels obsolets o de les zones madures. L’hoteler i expresident de l’Associació Hotelera de Cales de Capdepera, Joan Massanet, posa d’exemple Cala Millor i Capdepera, i ho defensa dient que hi ha certs hotels que estan en una situació “penosa”. Massanet ho considera essencial: “Evidentment que hi ha d’haver una solució per a les places turístiques, i els hotels descatalogats s’han de poder transformar en habitatges, tal vegada de protecció oficial, si pogués ser”.

Qui també va en la mateixa direcció és l’exconseller de Turisme de les Illes abans citat, Jaume Cladera. “Crec que seria molt important que a tots els hotels que no tenen solució, que quedaran només amb la infraestructura, se’ls donàs una alternativa”, defensa. Per a Cladera no és una cosa que s’hauria de fer de manera generalitzada, sinó “estudiant cas per cas”, perquè si n’hi ha que s’han de convertir en “zones verdes, també s’ha de poder fer”. En resum, segons el parer de l’exconseller, “no ha de ser llibertari, sinó que s’hauria de regular i amb unes condicions imposades des de l’Administració”, i així “s’ajudaria a fer desaparèixer edificis tancats i abandonats i donaria una mà a les necessitats que hi ha d’habitatge”.

Sostenibilitat i turisme, de la mà?

De les poques coses que s’han pogut extreure, de moment, de la nova llei turística, és que ha de ser “sostenible”. Però, poden anar juntes aquestes dues paraules? Per a algunes veus sí, com Tolo Deyà, que explica que és un valor que el turista té molt en compte a l’hora de fer una reserva, i és una tendència cada vegada més important en el turisme a tots els nivells. En canvi, per a altres no, com per exemple la de la portaveu del GOB i del Fòrum de la Societat Civil, Margalida Ramis. “És un oxímoron”, diu Ramis, argumentant que no és possible que sigui sostenible amb les dimensions de turisme de les Illes. Des del seu punt de vista, la llei hauria de tractar temes “essencials” com baixar la intensitat de l’activitat econòmica turística, canviar la política de la borsa de places –com ara que per obrir-ne una de nova se n’hagin de tancar dues– i abordar la sobreocupació o el tot inclòs.

El doctor en Geografia Macià Blázquez també dona algunes de les claus que podrien fer “més sostenible” el turisme. I són qüestions espinoses, com “desmercantilitzar l’habitatge”, –referint-se al turisme vacacional– i controlar el transport i l’arribada de visitants, ja que “és on se’n va la major part de l’energia i d’on prové la quantitat més gran de contaminació”. Segons Blázquez, s’hauria de promoure el turisme de proximitat i penalitzar el de llarga distància i curta estada, que és el que està de moda i contamina més. Així, la portaveu del GOB i del Fòrum de la Societat Civil destaca el terme ‘decreixement’ com un punt cabdal. També toca afers com la “deconstrucció d’infraestructures, esponjament d’hotels i canvi d’usos”. Si no es toquen aquests temes, per a Ramis la llei serà “un rentat de cara” i posar en safata de plata els fons europeus perquè els hotelers se’n beneficiïn.