El camp mallorquí, ferit de gravetat per l'escalada dels costos de producció

Sa PoblaL’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació alertava fa poc d’una crisi alimentària mundial amb conseqüències especialment greus als països més pobres, on entre 7,6 i 13 milions de persones més patiran desnutrició, i amb una afectació sobre els preus internacionals dels aliments i els pinsos d’entre un 8% i un 22% la temporada 2022-2023.

Aquesta crisi, que és d’origen multicausal i que s’explica en part per la invasió russa d’Ucraïna i l’escassetat mundial de fertilitzants, té i tindrà conseqüències directes greus sobre tot el sector agroalimentari mallorquí, que preveu una minva de la producció i la renda agrària, costos disparats i preus finals molt més elevats per als consumidors. Gaspar Picó, de l’empresa Fertilizantes de Baleares a Muro, explica que l’augment dels costos pot fer que “es perdi un 10% o un 15% de les ovelles” de Mallorca o que hi ha explotacions que “perden 25 o 30 euros per porc gras”, de manera que són totalment inviables. De la mateixa manera, la gerent de Ramaders Agrupats de Felanitx, Margalida Obrador, lamenta que “no surt a compte fer l’animal i vendre’n la carn, especialment el porc d’engreix”.

Augment del preu dels fetilitzants

Pel que fa als agricultors, Pedro Mateu, del portal exportador pobler Mateu Export, explica que els ferilitzants suposen, en el cas de la patata i l’hortalissa, un 30% del cost de producció. Enguany, però “els preus s’han incrementat un 200%, i això encara està agreujat pels costos del dièsel i l’electricitat”. Les dades que exposa el gerent de l’Agroquímica Balear de sa Pobla, Miquel Cabrer, són igualment preocupants: “Alguns químics han triplicat el preu i hi ha cerealistes que han adobat la meitat del que adobaven; amb menys adobs, la producció no pot ser mai la mateixa”.

L’augment dels costos ha duit els pagesos a una situació límit fins al punt que, a Tarragona, Unió de Pagesos de Catalunya va optar per bloquejar amb una tractorada el Complex Industrial Repsol Química en protesta pels preus dels carburants i fertilitzants. Però per què pugen els fertilitzants? Mateu explica que l’escalada es deu a l’encariment de les matèries primeres: el sofre, la potassa i el nitrogen, que depèn fortament del gas natural i que es fa servir per fer urea. A més, actors rellevants en els mercats internacionals, com els EUA, la Xina i Rússia, han optat per prioritzar l’autoabastiment davant l’escassetat. El fet és que la crisi de fertilitzants no és només una qüestió de preu, sinó també de disponibilitat del producte. “No sempre pots carregar tot el fertilitzant que vols”, resumeix l’empresari pobler. D'altra banda, com també destaca el gerent del sindicat agrícola Asaja Joan Simonet, s’ha encarit el transport d’aquests químics elaborats a l’estranger fins al punt que gairebé s’ha multiplicat per dos, d’uns 1.800 a uns 3.000 euros per noli. Així doncs, fertilitzants més cars vol dir menys ús d’adobs, i això significa menys producció, costos disparats i aliments més cars a les botigues i, en casos extrems, escassetat.

El secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, assegura que la major part de “l’increment dels costos l’està assumint el pagès perquè el consumidor final no vegi afectat el preu de la senalla de la compra”. No obstant això, assegura, “si els pagesos repercutim els costos, el client acabarà optant per productes importats més barats i l’agricultura deixarà de ser viable a Mallorca”.

De fet, a mitjan març l’organització ja parlava de “pagesia al límit, perill de mort!” i publicava una infografia on recollia diversos encariments preocupants: un 10% en maquinària, un 30% en aigua, pinsos i plàstics (utilitzats en els hivernacles, per exemple), un 70% en combustibles i un 200% en electricitat i fertilitzants.

En aquest sentit, Bernat Jordà, que produeix me ecològic a Maria de la Salut, veu una possible sortida en la ramaderia sostenible: significa produir manco, però també és menys dependent dels vaivens dels mercats internacionals. “Som els que ho hem notat menys perquè no solem importar pinsos i no depenem dels químics”.

Les Illes Balears acumulen pujades de preus generalitzades des de principi d’any d’un 3,3% i projeccions interanuals d’un 9,4%, tot i que sembla que hi ha una petita relaxació a l’abril. No obstant això, el sector agroalimentari alerta d’una altíssima inestabilitat de preus i costos. El responsable de compres i vendes d’Harinas de Mallorca, David Roca, preveu un panorama “inestable, volàtil i sense perspectives de solucionar-se a curt termini” i avisa que serà necessari fixar-se en “la nova collita de blat a l’hemisferi nord, que es produirà el juliol”, per mesurar bé l’impacte de la crisi de fertilitzants, les disrupcions de la guerra i la crisi del transport.

De moment, productes bàsics com la farina ja han patit pujades petites però significatives als supermercats i els preus de març a Mercapalma mostren augments més que significatius respecte del mateix mes de l’any passat: les patates s’han encarit un 12,28%; les hortalisses, un 16,82%, i la fruita, un 34,29%.

IVA superreduït

Per pal·liar tota aquesta situació, Unió de Pagesos i la resta d’organitzacions agràries del Pacte de la Pagesia plantegen un seguit de mesures que han arribat al Parlament de la mà del diputat Joan Mas Collet, de MÉS per Mallorca. Les propostes inclouen un IVA superreduït per a tots els béns i serveis que es requereixen per produir aliments, adequar la reforma laboral a les peculiaritats del camp o un gasoil agrari més barat.

El director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, explica que el Govern, en coordinació amb Madrid, ha pres mesures en el marc del pla de xoc per afrontar les conseqüències de la guerra. Això inclou el desplegament d’ajudes estatals i tres iniciatives clau d’escala autonòmica: les ajudes als productors en forma de préstecs de circulant, les subvencions al transpot de matèries primeres com pinsos, fertilitzants i plàstics i les ajudes al sector pesquer.

Això no obstant, Ordines sosté que “el marge d’actuació del Govern i el Parlament és ben poc, ja que gairebé tot depèn del govern espanyol o de la Unió Europea”, i també del mercat global. Segons Unió de Pagesos, “la situació actual és una qüestió de model i una amenaça a la sobirania alimentària”, de manera que ens hem de plantejar “si és viable produir aliments a Mallorca i si ho volem fer”.