Ha canviat realment la pandèmia el model turístic?
Un estudi de la UOC assegura que a causa de la crisi sanitària han nascut diferents perfils de turistes
PalmaLa pandèmia del covid-19 ha alterat una gran varietat d'activitats i situacions tant de la vida laboral com de la personal. Una de les grans incògnites era com canviaria la manera d'entendre l'oci i de viatjar. A més de les restriccions sanitàries que canviaren el dia a dia de les persones, un dels sectors més afectats per la pandèmia va ser el turisme. Les limitacions dels vols, les restriccions de mobilitat o les reticències sanitàries dels ciutadans a l'hora de viatjar han reduït notablement el desenvolupament d'aquesta activitat durant els últims dos anys i ara la incògnita és descobrir com serà el retorn al turisme de masses i si realment la pandèmia provocarà algun canvi en la manera de viatjar.
Per tal d'esbrinar com serà aquest nou model turístic i quins canvis provocarà la pandèmia en els viatgers arreu del món, un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha dut a terme un estudi on ha diferenciat els perfils de turistes que existiran després de la crisi sanitària i els canvis que provocaran aquests nous formats de viatgers en el model turístic, en la manera d'entendre el turisme i en l'oci en general.
Durant l'estudi els investigadors han identificat tres tipus de turistes postpandèmics en funció de la intenció de canviar els hàbits turístics i el comportament de cara al futur pel que fa a la manera d'organitzar un viatge i decidir quan i com s'han de visitar determinats llocs.
- Turista preocupatVol canviar la manera de viure després de la pandèmia i, per tant, la manera de viatjar.
- Turista pragmàticUna mena de persona que és sensible al risc associat al turisme, però que no fa canvis profunds en la manera de viatjar. "Aquest tipus de turista només canvia el comportament temporalment, mentre duri la pandèmia", destaca González.
- Turista escèpticNo vol canviar ni el comportament ni els hàbits de viatge, no mostra aversió al risc i manifesta la voluntat de continuar desplaçant-se a llocs de turisme de masses.
Aquests perfils, bastant heterogenis sociodemogràficament segons l'investigador de la UOC, s'han elaborat a partir d'enquestes a 500 turistes espanyols durant la primavera del 2020, després de la primera onada de COVID-19 i el confinament. En aquest moment, encara no hi havia cap vacuna i ens trobàvem a l'inici de la pandèmia. De les persones enquestades, un 33,7% eren homes i un 66,3% eren dones, amb edats entre 35 i 45 anys, i 46 i 54 anys. Quant al nivell d'estudis, un 53,5% tenia un nivell d'estudis mitjà i un 33% estava graduat en el moment de l'enquesta. A més, un 79% tenia feina, mentre que un 21% estava a l'atur.
A més, una altra conclusió d'aquest estudi és que les persones han reaccionat de maneres molt diferents, independentment de si han passat la malaltia o no. "Sorprèn que no hi hagi una relació directa entre les persones que s'han vist afectades personalment per la malaltia o han tingut contactes estrets i el canvi de comportament com a turistes o en la manera de viure", afirma González.
"Les persones han tingut diferents reaccions en relació amb el seu comportament com a turistes. Hi ha hagut persones que han presentat indicis de voler canviar els hàbits de consum i la manera de fer turisme, mentre que n'hi ha hagut d'altres que no ho han fet o només ho han fet de manera molt superficial", assegura Francesc González, un dels investigadors de l'estudi.
Un canvi a curt termini?
Tot i que algunes malalties com el coronavirus es transmeten més ràpidament a causa de la globalització, especialment en àrees amb un elevat nombre d'habitants, segons els autors, el comportament d'una part dels turistes ha canviat més aviat "a curt termini". "Encara que la pandèmia hagi generat un debat intel·lectual sobre la nova consciència global que som molt poca cosa com a espècie, els resultats de l'estudi apunten que no hi ha cap temor generalitzat a continuar viatjant en el futur, ni a fer-ho de manera radicalment diferent", ha apuntat González.
De fet, els investigadors de la UOC incideixen en el fet que la percepció del risc es construeix socialment, per la qual cosa per si mateixa no és suficient per fer canviar les persones si no va acompanyada d'altres mesures, com la sensibilització o l'educació.
Tot i que en els moments de recuperació de després de les onades inicials es parlava d'un canvi d'hàbits i preferències en el sector turístic, actualment hi ha un nombre important de turistes que, a llarg termini, continuen confiant en llocs tradicionals de turisme de masses de sol i platja.
Si bé és cert que en un primer moment la caiguda de les xifres del turisme va comportar pèrdues milionàries per al sector, actualment s'allunya la creença que el turisme de masses "desapareixerà". Per exemple, actualment, les xifres de visitants que es comencen a recollir amb previsions per a l'estiu del 2022 confirmen una tendència continuista d'aquesta mena de turisme de masses.