Canvis tributaris a Vinted, Wallapop o eBay: com t'afecten?
Només es compartiran les dades dels usuaris que facin més de trenta transaccions anuals o ingressin més de 2.000 euros
BarcelonaDes de fa uns anys, la conscienciació social cap a l'slow fashion –i també el desig de recuperar alguns diners– ha suposat un auge de la venda d'articles de segona mà entre particulars. Per fer aquestes transaccions, s'han posat especialment de moda aplicacions com Vinted, Vestiaire Collective o Wallapop, en què els usuaris poden penjar anuncis per vendre no només roba i calçat, sinó també moltes altres coses, com ara mobles, aparells tecnològics o fins i tot cotxes.
Fins ara, aquestes activitats, sobretot en quantitats petites, passaven desapercebudes davant d'Hisenda. A principis de febrer, però, es van estrenar canvis a la normativa que afecten, des del punt de vista tributari, els usuaris d'aquestes plataformes. I no només les mencionades, sinó les que integrin qualsevol mena de transacció entre particulars, com eBay o la plataforma de lloguer de pisos turístics Airbnb. Aquesta nova regulació, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), aprova un nou model de declaració informativa per a la comunicació d'informació per part dels operadors.
"Fa referència a l'obligació de les plataformes digitals de brindar a l'administració tributària informació sobre les activitats que realitzen els seus usuaris", explica Benja Anglès, professor agregat dels estudis de dret i ciència política de la UOC i investigador del grup de recerca Taxbusiness. Generalment, en el cas d'articles de segona mà, l'usuari no obté un benefici, perquè ven una cosa per un valor més baix que pel que el va comprar; en aquests casos no cal declarar.
És només en algunes ocasions que aquests productes es revaloren, com l'art o articles de col·leccionista; i també en plataformes com Airbnb, en la qual el propietari n'obté un rendiment econòmic. Aquests casos sí que cal tributar-los. També el d'aquells que utilitzen les plataformes com una extensió del seu negoci, com ara botigues o particulars que compren a majoristes i venen a través d'aquests canals.
Requisits
No tothom veurà les seves dades compartides amb Hisenda. De fet, hi ha una sèrie de plataformes i usuaris legalment exclosos, bàsicament quan siguin entitats públiques o perquè no duen a terme les activitats subjectes. També s'estableix una limitació per a usuaris o venedors ocasionals, sempre que facin anualment menys de trenta operacions de venda de béns, amb un import no superior a 2.000 euros a l'any.
En cas que un usuari particular vengui moltes coses per les plataformes, es recomana que guardi els tiquets i les proves per demostrar a Hisenda que no ha fet negoci, sinó que simplement ha fet neteja d'armari, per exemple. En tot cas, les dades que les plataformes hauran d'aportar a les autoritats són noms, adreça fiscal, nombre de transaccions i quantitats pagades, el número de compte de l'activitat i els tributs o retencions ja ingressats al compte.
Negocis encoberts
En realitat, el canvi de normativa es deu al fet que "Hisenda té molt difícil seguir i comprovar quines activitats es fan i quines són susceptibles de tributar", explica Anglès. A més, cada vegada és més evident l'ús de plataformes digitals per a activitats comercials: "Hisenda vol perseguir aquells que ja utilitzen les plataformes com a negoci, com ara qui té una botiga de sabates i s'estalvia posar local i registrar-se com a empresa, perquè les plataformes ja li serveixen d'aparador i venda", explica l'expert en dret tributari. Així doncs, "ara seran les plataformes digitals mateixes les que hauran de proporcionar aquesta informació a les autoritats tributàries corresponents", explica Anglès. "Es busca identificar els tradicionals negocis de l'economia submergida que han fet el salt a les plataformes digitals", explica l'expert.
"A més de comprovar el compliment de les obligacions tributàries, les administracions poden intercanviar aquesta informació amb la resta d’estats membres de la UE, i fins i tot d'altres estats dins l'àmbit de l'OCDE", detalla Anglès. Per simplificar i reduir costos, les plataformes han de comunicar les rendes dels usuaris en un sol país, incloent-hi el lloguer de propietats, serveis personals, venda de productes i l'arrendament de vehicles.
Així doncs, es crearà un registre d'operadors de plataformes digitals que inclou els operadors amb domicili fiscal a Espanya i els que, encara que no resideixin a Espanya, operen en el seu territori. Finalment, però, "cal tenir en compte que no han variat les obligacions tributàries dels usuaris o venedors de les plataformes digitals; el que ha canviat és que a partir d'ara són les mateixes plataformes les obligades a comunicar les seves activitats per tal que l'administració tributària pugui comprovar el compliment d'aquestes obligacions i actuar quan consideri que no s'ha fet correctament", conclou Anglès.