El caos dels fons europeus pot fer perdre centenars de milions a les Illes
El Govern i els ajuntaments ja han renunciat a convocatòries per l’excés de burocràcia, la falta de mans i les tensions entre administracions
PalmaEl Govern va alertar que, dels 1.014 milions d’euros procedents dels fons europeus que la Moncloa ha dipositat a les Balears, almenys 344 estaven en risc de perdre’s per la dificultat de complir amb els terminis. Però aquesta xifra és només una pista d’un potencial desaprofitament de recursos molt difícil de calcular. No només pel que fa als fons adjudicats que finalment no s’acaben executant, també respecte de totes les convocatòries que els ajuntaments i les conselleries escullen no atendre, perquè, o bé no s’ajusten a les necessitats específiques del territori, o bé no hi ha mans ni equip suficients per tirar endavant amb els projectes. El complicat procediment imposat per Brussel·les es fa costerut per a l’administració balear. Damunt això hi ha, a més, les tensions entre el govern espanyol i les autonomies liderades pel PP, que després de la investidura de Pedro Sánchez fan front comú.
“El Govern està fent esforços ingents per executar absolutament tots els fons Next Generation”, va dir el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa. “L’objectiu és no retornar ni un euro”, va remarcar, però també va recordar que hi ha “15.000 expedients oberts que s’està lluitant per intentar-los gestionar a la conselleria”. El Govern reclama als ministeris unes bases més senzilles per “intentar superar l’enorme quantitat de burocràcia”. Les xifres globals de què disposa la Direcció General de Fons Europeus –del mes de juny– són dels 1.014,59 milions assignats a les Illes provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). S’hi han d’afegir les convocatòries directes que fa l’Estat per valor de 275,9 milions, i el fons especial per pal·liar els efectes de la pandèmia, els REACT-EU, de 299,56 milions. S’hi sumen, a més, 17,37 milions en altres ajudes. En total, 1.337,2 milions d’euros (la segona conselleria més ben dotada, Educació, té un pressupost per al 2024 de 1.353,8 milions).
Segons la directora general de Fons Europeus, Bàrbara Barceló, bona part dels fons estan ja assignats o executats. Els 1.014,59 milions dels MRR són, però, “els que corren més risc” de perdre’s. En aquest sentit, se n’han assignat 670 milions i 344 estan pendents encara de destí. Però fins i tot respecte dels que ja estan repartits n’hi ha en perill de decaure per les dificultats de l’administració per complir amb els terminis establerts des de Brussel·les. Aquesta és una preocupació compartida per diverses comunitats autònomes i sobre la qual el govern espanyol ja ha negociat pròrrogues a través de l’addenda, un mecanisme que implica vehicular les ajudes a través de les entitats públiques empresarials i que permet esquivar alguns venciments. Gràcies a aquesta mesura, l’Executiu balear ha pogut ampliar el termini per poder disposar de 181 milions d’euros. Però és incert que això sigui suficient.
Una altra de les dificultats dels MRR és, apunta Barceló, que es tracta d’un pla establert “entre els estats membres i Brussel·les, i els objectius de les ajudes no estan definits detalladament per a cada comunitat segons les seves necessitats, sinó que ho fa l’Estat”. Per exemple, apunta, l’administració balear va haver de retornar fons destinats al concepte “Accions de reforç de la connectivitat en polígons i centres logístics”: una acció sense objecte a les Illes perquè estava destinada a “millorar la connectivitat de zones grises en polígons industrials, i a les Illes no n’hi ha”. Es varen retornar 505.706 euros i s’ha renunciat a cobrar la resta de l’ajuda, d’1,1 milions.
Tot i això, fonts de la Secretaria General de Fons Europeus –que depèn del Ministeri d’Hisenda– defensen que el govern espanyol ha tingut en compte la singularitat de les Illes. Per això s’ha dotat amb 233 milions el Pla d’Inversions per la Transició Energètica de les Illes Balears, que preveu mobilitzar “prop de 630 milions d’euros a l’economia balear”. En aquest paquet entra, per exemple, el projecte Green Hysland, que destina recursos a la planta d’Hidrogen renovable de Lloseta. En paral·lel, des de la Secretaria General apunten que les Balears són una de les autonomies governades pel PP que han renunciat a sol·licitar una ampliació de les ajudes per autoconsum elèctric –en total, es preveia destinar 500 milions d’euros a les autonomies. L’argument dels governs autonòmics –en total, onze hi han renunciat– és que el tràmit burocràtic és massa complex.
Els ajuntaments, sobrepassats
L’Ajuntament de Palma ha renunciat aquesta setmana a 850.000 euros de fons europeus per al Terreno i el Jonquet, i ha acusat l’equip de govern anterior de no complir els terminis, que acaben el 31 de desembre. Els consistoris també troben difícil disposar dels fons europeus, assegura el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Jaume Ferriol. “La Unió Europea envia doblers a Madrid amb conceptes que després no són aplicables a molts municipis”, assegura, i denuncia, a més, que el fet que en alguns casos no es financiï el 100% del projecte impedeix als consistoris més petits optar a ajudes. El també batle de Maria de la Salut posa com a exemple d’aquests entrebancs una subvenció que varen rebre al març per combatre les fugues d’aigua. “Estam esperant que ens ho validin a l’Estat des de fa sis mesos i, possiblement, la perdrem, perquè el termini acabarà abans”, lamenta. En paral·lel, la falta de mans i equip tècnic a molts consistoris dificulta el procés: “Ha arribat una quantitat brutal de convocatòries per rebre subvencions, però es poden comptar amb els dits d’una mà les que hem demanat”, resumeix: “No hi podem optar”.
-
Més de 344 milions dels fons europeus, en risc
El Govern va advertir que almenys 344 milions provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència estan en risc pels retards en l’execució i les complicacions burocràtiques.
-
Baleària, entre els cent principals receptors de l’Estat
Baleària gestiona 12 milions d’ajudes dels Next Generation per projectes relacionats amb la mobilitat sostenible. Entre ells, la construcció del primer ferri elèctric d’Espanya.
-
El Govern renuncia a un projecte d’1,6 milions
L’Executiu va retornar 505.706 euros rebuts i va renunciar a 1,12 milions pendents d’una ajuda per als polígons industrials amb un objecte que no s’ajustava a les necessitats de les Illes.
-
Palma rebutja prop de 14 milions d’euros de fons
Amb els 850.000 euros de fons que Cort ha anunciat que rebutjava aquesta setmana, el total ja supera els 13 milions. Això afecta els plans per al Jonquet, el Terreno o l’eix de Cotlliure.