La líder sindical de Volkswagen, en guerra amb la direcció pel tancament de plantes

BarcelonaLa líder sindical Daniela Cavallo s’enfronta a una crisi de proporcions històriques, segons explica el Financial Times. La presidenta del comitè d'empresa Volkswagen, que ocupa la meitat dels vint escons del consell de supervisió del fabricant d’automòbils, va recordar al setembre que la creació del grup automobilístic el 1937 va ser possible amb fons expropiats dels sindicats. “Volkswagen no pertany només als accionistes –va assegurar–. Volkswagen també pertany a la força de treball”.

Cavallo, que és la primera dona cap del comitè d’empresa de la companyia, té el repte majúscul de lluitar contra els plans de la direcció de tancar almenys tres fàbriques i acomiadar desenes de milers de treballadors a Alemanya. En paraules de la dirigent sindical, que representa gairebé 300.000 empleats de l’empresa industrial més gran del país, “es tracta de si les feines de fabricació d’automòbils encara tenen futur en aquest país”. El pare de Cavallo va emigrar des d’un poble de la regió italiana de Calàbria fins a Wolfsburg, on va començar a treballar precisament a Volkswagen.

“El meu pare sempre va dir que Volkswagen és el millor creador d’ocupació de la regió. Si fas unes pràctiques a la fàbrica, tens el futur assegurat”, va dir la líder sindical el 2012, quan ja es rumorejava que arribaria a ser la presidenta del comitè d’empresa, segons recull el rotatiu britànic. Com les seves dues germanes, Cavallo va seguir els passos del seu pare. El 1994 va entrar com a becària a les oficines de Volkswagen, el mateix any que l’actual director general del grup, Oliver Blume, va ser acceptat en unes pràctiques a Audi. Mentre Blume pujava a l’escala corporativa, Cavallo va ascendir a les files de l’estructura de poder paral·lel de Volkswagen amb el suport del seu mentor Bernd Osterloh, que va ser president del comitè d’empresa durant setze anys fins al 2021.

Situació difícil a Alemanya

Per a aquells que s’ho miren des de fora, és evident que l’estira-i-arronsa a la seu de Wolfsburg de Volkswagen s’ha convertit en un test al model de capitalisme alemany, que tradicionalment ha prioritzat el benestar dels treballadors juntament amb els beneficis corporatius. Els elevats costos energètics després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, la lenta recuperació d’Europa després de la pandèmia i els problemes de demanda interna de la Xina han estat cops durs per a la indústria alemanya en un moment en què està sota una pressió creixent per descarbonitzar-se.

La producció industrial alemanya ha baixat un 16% respecte al seu màxim del 2017, i la crisi ha provocat un examen de consciència a la principal economia europea sobre si els seus gegants poden mantenir els treballadors ben pagats, encara que els marges els pressionin cada vegada més, apunta el Financial Times. Líders obrers com Cavallo argumenten que qualsevol altra cosa amenaçaria la cohesió de la societat alemanya. La dirigent sindical va assegurar davant d'uns 25.000 treballadors reunits per escoltar-la a Wolfsburg la setmana passada que Volkswagen tenia previst “vendre’s al seu país d’origen”. Cavallo no ha negat que s’hagi d’abordar la caiguda dels marges de benefici de la marca insígnia del grup, que es van situar en un 2% en els nou primers mesos de l’any. Però ha argumentat que les retallades de feina no ajudaran gaire al principal problema de Volkswagen, que és que menys gent vol comprar els seus cotxes.

El motiu pel qual les crítiques sindicals a la direcció són més dures també és el fracàs de l’empresa per fabricar un vehicle elèctric amb un preu inferior als 20.000 euros, un buit en la seva línia que s’ha tornat flagrant a mesura que les marques xineses de vehicles elèctrics arriben a Europa. Però no és per falta d’intentar-ho. El comitè d’empresa va bloquejar un pla recent per coproduir vehicles elèctrics barats amb el rival Renault per tal de dividir els costos, ja que tots dos grups van argumentar que seria massa car fabricar els cotxes a Alemanya.