El capital immobiliari balear desembarca a la Península per la saturació de les Illes

Palma156 habitatges, un camp de golf i un hotel de grans dimensions. Aquest és el projecte que vol desenvolupar l’empresa balear ABCapital en un dels paratges més atractius del nord d’Espanya, la badia de Santander. L’empresa amb seu a Palma ja ha obert una oficina a Cantàbria i té clar que aquell és un mercat que reuneix una sèrie de característiques a tenir en compte, com uns preus del sòl encara més assequibles “i menys saturació”. Així ho van explicar els responsables d’aquesta empresa a la presentació que van fer fa unes setmanes en un hotel de Cantàbria, on reuniren una sèrie d’empresaris i possibles inversors per al seu projecte. Les Balears s’han especialitzat en turisme i en urbanisme residencial, i dècades després de la internacionalització hotelera sembla que ara agafa força l’exportació dels xalets amb piscina, a falta d’indústria o solucions tecnològiques que són més bé escasses al PIB balear.

AB Capital, que té altres projectes a la zona, no és ni de bon tros la primera empresa inversora illenca que prova sort fora, però sí que ho fa en un moment en què el mercat immobiliari balear comença a mostrar signes d’esgotament a causa dels preus, de la dificultat per aconseguir sòl i dels elevats costos, com per exemple de la mà d’obra. “Nosaltres no som estrictament una promotora, sinó que gestionam patrimoni. I ara mateix pensam que Cantàbria és un mercat molt interessant, on podem trobar un model de desenvolupament a partir del que ja hem après a les Illes, i que passa per no arribar arrasant, ni molt menys, sinó respectant i integrant-nos dins una realitat social i cultural”, explica Ignasi Fiol, director d’ABCapital. Això sí, admet que “a les Illes Balears és evident que hi ha hagut un procés important d’urbanització, i, per tant, tots estam d’acord que cada vegada, per diferents raons, serà més complicat poder-hi desenvolupar molts de projectes”.

El terme municipal escollit per ABCapital és Ribamontán al Mar, un terme de poc més de 4.000 habitants que mira a la badia de Santander, i que és “un veritable paradís”, explica Ignasi Fiol. Aquest desenvolupament suposarà incrementar de cop un 10% aproximadament la pressió humana dins el terme. Aquest no és un fet que preocupi gaire el batle, el regionalista Francisco Asón, que fa ni més ni menys que 45 anys que du la vara municipal a la mà. “El pla general diu el que diu, i preveu aquest creixement, està analitzat i estudiat, i pot ser bo per al poble. Ara no tenim cap problema d’aigua al municipi”, explica a l’ARA Balears.

A Cantàbria, però, hi comença a haver preocupació per l’arribada d’inversions immobiliàries. Els costos operatius són més baixos, i per aquest motiu tant particulars com empreses ja han posat la mirada en els terrenys urbanitzables de la zona. “Aquí el preu del sòl no es pot comparar amb el de les Balears, i tampoc podem negar que la pujada de les temperatures ha fet que avui dia el nord d’Espanya tingui un atractiu afegit. Les compravendes han augmentat després de la pandèmia. És un bon moment, però segurament l’hem de saber gestionar per evitar caure en la saturació de la qual altres fugen”, confirma el propietari d’una immobiliària de Santander que, per motius professionals, demana no ser identificat.

Encara no està decidit que el projecte de 156 habitatges, juntament amb camp de golf i hotel, que es preveu construir a la badia de Santander es faci amb capital illenc. I és que el sòl on s’ha de desenvolupar la urbanització s’adjudicarà mitjançant un procediment de subhasta en el qual concorren, a més de l’empresa balear, un promotor càntabre, Antonio Casado, una empresa de Pelayo Cortina Koplowitz i una altra empresa amb seu a Madrid. “Encara no podem donar detalls d’aquesta operació perquè és imminent: la primera fase es resoldrà dimarts dia 16”, confirma a l’ARABalears el batle de Ribamontán al Mar, Francisco Asón.

Projecte de 26 cases

Mentre esperen la resolució del concurs per a la gran urbanització a la badia de Santander, ABCapital enllesteix també un altre projecte de 26 cases unifamiliars, aquest sense haver d’esperar cap procediment de concurrència. “No en podem donar molts de detalls, però el que m’agradaria destacar és que la nostra proposta és de respecte per les tipologies locals, la integració dins un paisatge impressionant, i la de poder contribuir al creixement econòmic de la zona”, assegura el màxim responsable d’ABCapital, Ignasi Fiol.

Cantàbria viu un moment d’especial intensitat immobiliària, si bé molt allunyat de la voràgine illenca. Els darrers mesos, ha consolidat un increment del preu de l’habitatge per damunt del 10% interanual, un percentatge poc habitual fa només uns anys. Tot i així, el preu del metre quadrat a la venda, segons dades d’Idealista, és de 1.600 euros, molt per davall de la mitjana de les Balears, si bé la de Santander és de més de 2.300 euros. Tots els estudis i els indicadors situen la comunitat entre les més alcistes en termes de preu, per dos motius:l’interès creixent per part de particulars i empreses i els costos encara molt baixos del metre quadrat. Segons el darrer baròmetre de la societat de taxació Tinsa, Cantàbria és “on més es va encarir l’habitatge, tant pel que fa a l’usat com al de nova construcció, amb una mitjana d’un 12,1% de pujada acumulada interanual, que significa duplicar els registres estatals, que se situen al voltant d’un 6% en un any”.

Tot i aquests primers símptomes d’escalfament del mercat immobiliari, ni els preus ni els volums de llicències es poden comparar encara amb la realitat balear, on la pressió per fer promocions urbanístiques fa una dècada que no atura. Però una decisió política de la majoria PP-Vox, amb el suport dels regionalistes PRC(el partit del batle de Ribamontán al Mar) ha provocat la reacció immediata de l’Estat demanant explicacions. I és que el govern de Cantàbria, que dirigeix Maria José Sáez de Buruaga, va acordar fa uns mesos una veritable liberalització i desregulació de la seva llei del sòl, amb novetats com la possibilitat d’incrementar la intensitat del nombre d’habitatges en sòl rústic.

Aquesta reforma legislativa ha rebut ja l’escomesa del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, que ha plantejat un conflicte competencial per tal d’aturar els peus al govern de Sáez de Buruaga. L’Estat, com passa amb tot allò que consideri que pot envair les seves atribucions, ha obert un procediment mitjançant una comissió bilateral que haurà de determinar finalment si aquesta i altres disposicions de la norma autonòmica es poden mantenir. La primera cita del calendari de trobades és el proper dia 17 d’abril i, segons la documentació d’aquesta comissió, el Ministeri considera inconstitucional una desregulació del sòl rústic que permeti creixements que, en alguns casos, “poden arribar a duplicar” el nombre de residents en un terme municipal.

On és la sostenibilitat?

Mentre algunes veus ecologistes i també de l’esquerra autonòmica, ara a l’oposició, es demanen on són la sostenibilitat i l’equilibri que sempre han caracteritzat Cantàbria, polítics com el batle de Ribamontán al Mar, aquest balcó privilegiat a la badia de Santander, asseguren que “en cap moment s’està posant en dubte la importància del medi ambient ni dels recursos naturals”. “A veure, el nostre pla general, per exemple, ha duit més d’una dècada de tramitació i, per tant, no es podrà dir que no ha estat estudiat i raonat”, afegeix. “Aquest pla general inclou el desenvolupament pel qual ara concursen quatre empreses. Jo he vist el projecte d’ABCapital, per exemple, i em sembla molt atractiu”, afirma.

Davant les preocupacions que hi pugui haver també respecte de l’increment del preu de l’habitatge que es pugui derivar en un futur per una acceleració dels processos urbanístics com la que ha viscut les Balears, Francisco Asón explica a l’ARABalears: “Basta veure que dins el projecte de 156 habitatges n’hi ha 31 que són de protecció oficial, i això crec que és una xifra que no està gens malament. Em sembla una proporció que demostra el nostre interès que la gent local també tingui accés a aquestes promocions, i no siguin només per a ciutadans de fora”. Mentrestant, intenta posar distància entre un model i l’altre.“La nostra zona agraeix molt l’arribada de capital forà i d’aquestes inversions, i pens que poden activar molt l’economia. Jo entenc que a les Balears, on per cert vaig fer la mili, ara mateix hi ha una altra situació, però no és la d’aquí”, conclou.