BarcelonaSi pensem en una empresa, un edifici o un producte que acabem de veure al supermercat, cada cop és més probable que al darrere hi hagi un fons d’inversió. Les companyies de capital risc s’han convertit en un dels instruments financers més atractius per a inversors d’arreu del món, en un moment en què els tipus baixos i els sotracs a la borsa els obliguen a buscar rendibilitat en una altra banda. “És una onada que es va fer forta fa cinc anys i ha agafat un bon moment tant per a les compres com les vendes”, explica Santiago Mínguez, professor d’Esade i assessor en operacions de compravenda.
Segons les últimes xifres d’Ascri, la patronal del capital risc i privat a Espanya, en els primers sis mesos de l’any el sector tancava en rècords històrics. Fins al juny s’havien invertit 4.060 milions d’euros en 328 operacions, 1.000 milions més que en el mateix període del 2018. Tot i així, encara hi ha una forta dependència de les gestores internacionals, que van aportar el 82% dels diners invertits. “Hi ha un cert auge i aquest ha sigut un any important per a la captació de fons”, reconeix Roger Piqué, soci de la firma de capital risc barcelonina Inveready.
Cal recordar que aquest univers de gestors de patrimoni es pot dividir en dos corrents. Per una banda, el private equity o capital privat són inversions en empreses més madures i consolidades. Grans fons internacionals com Carlyle i KKR han perfeccionat la tècnica per comprar una companyia, fer créixer el seu valor (sovint aplicant canvis en la gestió o retallades) i després tornar-la a vendre o fer-la sortir a borsa. Per exemple, el primer va assumir l’any passat el control del productor de cava Codorníu, mentre que el segon és propietari del 49% del parc temàtic tarragoní Port Aventura.
En canvi, el capital risc inverteix en start-ups tecnològiques que encara estan en fase de creixement, sovint no tenen ingressos i pràcticament mai beneficis. Com el seu nom indica, les operacions comporten un risc més alt, però també poden ser molt rendibles quan per fi arriba el moment de la desinversió. “En el món del capital risc es considera un bon fons aquell que com a mínim ha multiplicat per dos el resultat net per a l’inversor”, explica Carles Ferrer, soci director del fons Nauta Capital. En paraules seves, aquest negoci és “una carrera de fons” que pot durar deu anys per a un vehicle inversor. En el seu cas, Nauta Capital fa la majoria d’operacions fora d’Espanya, on encara no es produeixen tantes desinversions.
L’optimisme del sector, però, no evita que sovint l’envoltin els rumors de viure en una bombolla, sobretot quan la resta de l’economia pateix per l’arribada d’una recessió. “Aviat hi haurà un canvi de cicle, no vivim d’esquena a la realitat econòmica”, prediu Luis Martín Cabiedes, fundador de Cabiedes & Partners. L’inversor opina que aquest moment de màxima inversió també està coincidint amb una rendibilitat sota mínims. “Com més diners entren en el negoci, pitjor és la rendibilitat”, exposa. En aquest sentit, posa d’exemple les valoracions exagerades del capital risc d’empreses de Silicon Valley com WeWork, que no ha complert les seves expectatives de la seva sortida a borsa. “Si hi ha més inversió, les valoracions tendeixen a pujar i, per tant, quan vens, el diferencial és més baix i el teu rendiment com a inversor baixa”, apunta una font del sector.
Tot i així, per a d’altres, la prova definitiva per escampar els mals presagis és que al sector es parla de bombolla des del 2014, però mai ha arribat a esclatar. “En alguns sectors potser hi ha una inflació de preus en les valoracions, però els projectes d’ara són molt millors que fa uns anys”, defensa Piqué. El soci d’Inveready creu que la tendència alcista es mantindrà, sobretot perquè ja s’ha produït un canvi de mentalitat en els grans patrimonis, que abans no s’interessaven per aquest tipus d’actius. “És anticíclic i té més resiliència respecte a les crisis”, assegura Piqué. Mínguez extrapola aquest diagnòstic al private equity i constata que el baix cost de finançament fa que encara sigui un bon moment per al sector, tot i els dubtes globals sobre l’economia. “És una millor alternativa a la renda fixa, la borsa o els dipòsits, i la percepció és de continuïtat”, diu.
Poca transparència
Ferrer, Piqué i Cabiedes coincideixen que molts dels dubtes sobre el capital risc sorgeixen per l’absència de dades públiques que en mesurin la rendibilitat. “La informació sempre és molt difícil d’obtenir”, admet el soci de Nauta Capital. D’altra banda, Cabiedes defensa que caldria més transparència, sobretot quan algunes gestores també reben fons públics. Tot i així, creu que encara hi ha pocs vehicles a Espanya que hagin retornat més diners dels que han rebut dels inversors.
Quina és la recepta perquè el sector mantingui l’efervescència? Piqué es refereix a les vuit mesures publicades per Ascri. La patronal considera que els fons de pensions haurien d’incrementar el pes del capital privat entre les seves inversions. A més, demana mesures fiscals per promoure les entitats de capital risc i facilitar que els inversors no professionals hi puguin participar. El resultat també dependrà, però, de si les vendes segueixen el ritme de les inversions.
LES CLAUS
1. Per què els inversors busquen refugi en els fons de capital privat?
En els últims anys, l’entorn econòmic ha facilitat que el capital risc i privat sigui una opció molt atractiva per als grans patrimonis. Alternatives com els dipòsits o la renda fixa no estan donant els retorns desitjats i encara que actius com el venture capital impliquin més risc, els inversors s’han deixat seduir per les promeses de rendibilitat a l’alça. A més, les polítiques monetàries expansives dels últims anys han fet que hi hagi molta liquiditat als mercats. Durant la primera meitat de l’any, el sector a Espanya va rebre més de 4.000 milions d’euros d’inversió, una xifra rècord, encara que el 82% de la suma prové de fons internacionals.
2. Canviarà aquesta tendència?
Els experts i inversors consultats creuen que ara com ara el capital risc continuarà sent immune als cicles econòmics. Tot i així, Cabiedes alerta que la rendibilitat se’n pot ressentir i ja comença a veure símptomes en els fons que treballen a Espanya. Un informe de la consultora eFront sostenia que els fons de private equity (compres d’empreses madures no cotitzades) creats durant la crisi han superat els retorns habituals en el sector. Mínguez recorda que precisament les recessions poden ser un bon moment perquè els fons trobin bones oportunitats de compra, però també els pot obligar a retardar les vendes perquè els preus vagin a la baixa.
3. En quin tipus d’empreses s’inverteix?
En el cas del venture capital parlem de tecnològiques que volen irrompre en un sector amb un servei o producte innovador. Això implica que han d’invertir més en créixer de pressa fins a assolir beneficis. Per al private equity es busquen pimes més sòlides que es poden revaloritzar amb alguns canvis en la gestió.