La cara oculta del 'house flipping', el negoci de compravenda exprés de pisos
La carrera d'empreses online per comprar, reformar i vendre habitatges en temps rècord deixa molts clients a l'estacada
BarcelonaEl sector immobiliari fa anys que està en constant transformació, sobretot amb l'entrada de diferents agents digitals que ofereixen tota mena de serveis dins del procés de construcció, compravenda, lloguer, gestió d'actius i finançament. Es coneix com el sector proptech (acrònim en anglès de propietat i tecnologia).
Entre els múltiples agents, hi ha una sèrie de companyies que han irromput al mercat amb la promesa de simplificar el procés de compravenda. El model de negoci és molt senzill: compren un habitatge, el reformen i el posen a la venda o a lloguer. Prometen agilitat i comissions baixes. Al sector se l'anomena house flipping.
Són empreses que compten amb una situació financera folgada: capten desenes de milions d'euros en rondes de finançament –en algun cas fins i tot centenars de milions– per executar plans de compravenda d'habitatges en temps rècord. L'objectiu és obtenir ràpidament beneficis, que sovint són molt exigus, per invertir-los en nous habitatges i tornar a fer girar la roda.
Ara bé, l'impacte que tenen al mercat no és neutre. Són serveis dirigits al venedor que, des d'una perspectiva econòmica, contribueixen a renovar i modernitzar el parc d'habitatge, amb la seva consegüent revalorització, però a vegades suposen un maldecap per al comprador. Un cop feta l'operació, la diligència inicial s'esfuma.
Les principals empreses d'aquest sector són l'espanyola Clikalia o la italiana Casavo, i altres empreses emergents com Tiko o Kodit.io. Totes elles han aconseguit convèncer els inversors per aixecar el vol, especialment la primera: fundada el 2018, Clikalia va tancar l'any 2021 una ronda de finançament de 460 milions d'euros, la més gran que s'ha captat mai per una start-up espanyola.
De fet, Espanya va ser el segon país del món amb més inversió anual en aquest segment els anys 2020 i 2021, amb 834 milions d'euros, només per darrere dels Estats Units, que lidera el rànquing amb 5.889 milions d'euros, segons dades dels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya.
La cara oculta
Totes elles busquen captar potencials venedors amb les mateixes promeses: fer una oferta per al teu pis en poques hores o dies, i fins i tot comprar-lo en un període màxim de set dies. Pagament a l'instant. Així es pot veure en les seves pàgines web, que contrasten amb les opinions que molts clients bolquen a les principals plataformes de valoració, on els comentaris negatius s'acumulen per desenes.
"És un sector que està creixent molt. Són empreses que reben molts diners i tenen un pla de base bo: comprar, reformar i vendre. Han crescut d'una forma tan ràpida que els entren molts diners, compren a preu fet per reformar i vendre, i busquen empreses d'obres barates que els asseguren molt volum de treball i reformes iguals i senzilles perquè el marge és molt petit", explica a l'ARA el personal shopper immobiliari i cofundador de Nexitum Jordi Clotet.
Aquest expert indica que per al venedor és una bona opció, perquè tot i pagar per sota del cost de mercat, ho fan al comptat. El problema és per al comprador, que sovint es troba amb reformes inacabades i un servei postvenda inexistent. Aquest diari ha parlat amb mitja dotzena de persones, des de compradors i veïns fins a administradors de finques, que s'han vist afectades per aquestes pràctiques. També ha intentat contactar amb Casavo i Clikalia sense èxit.
Nyaps i nul servei postvenda
El Joan va decidir comprar un pis a Barcelona a través de Casavo per posar-lo a lloguer. "El primer que vaig veure és que tenien molta pressa a firmar", explica. Un cop feta la compra, quan va entrar al pis va trobar-se electrodomèstics sense instal·lació elèctrica, el rentaplats sense desguàs, la caldera mal instal·lada i una finestra que no tancava.
Després que Casavo se'n desentengués, va haver d'assumir la reparació dels desperfectes amb milers d'euros de la seva butxaca. Però això no va ser tot: havien fet la reforma amb la instal·lació elèctrica punxada. "Tot va ser un desastre, el pitjor és la falta d'atenció. Han desaparegut, no han contestat mai més", lamenta.
"Casavo no actua de mala fe, entenc que s'ha envoltat d'empreses de baix nivell. Hi ha un entramat de subcontractes", explica a l'ARA el Guillermo, que va comprar un pis a Sevilla amb aquesta companyia fa un any i encara està arreglant els nyaps que s'hi ha trobat, com el terra desnivellat, una persiana trencada, un quadre elèctric sense els sistemes de seguretat ben collats i altres barroeries.
"Em van dir que ho repararien quan vaig comprar la casa, i després de veure passar diferents operaris, no he tingut més accés a ningú de Casavo. Les persones que em van vendre el pis al cap de tres dies em van dir que no treballaven allà", explica. Finalment, una empresa de Màlaga subcontractada s'ha anat ocupant d'algunes reparacions. "Han fet el que han pogut. Em van dir que venien a Sevilla a solucionar els mateixos problemes per 4 o 5 cases venudes per Casavo", afegeix.
Falta de permisos i inspeccions
A la filla del Tomàs, aquesta problemàtica li ha costat una inspecció de l'Ajuntament de Barcelona. Va comprar un pis al barri d'Horta, a Barcelona. El van anar a veure quan estava en obres i quan els van entregar les claus, van adonar-se que havien deixat moltes coses inacabades. Van comprar el pis a Clikalia.
"Quan vam obrir el calefactor, sortia aigua d'un radiador i després vam veure que era un defecte d'instal·lació: només havien posat un tub quan n'hi ha d'haver dos, un per treure el gas i l'altre per absorbir l'aire de fora. És un clar exemple que no sabien el que feien", explica el Tomàs. Durant la reforma, també van tallar el cable de l'antena comunitària del pis. De cop i volta tots els pisos es van quedar sense senyal de televisió.
El problema gros va arribar quan a finals del 2021, abans de la firma de les arres, l'Ajuntament de Barcelona va fer una inspecció a l'obra, arran de la queixa d'un veí. Fa poques setmanes, van rebre una notificació del consistori amb una multa perquè les obres no eren legals. "No sabem si es podran legalitzar. Clikalia es desentén del tema i mai més han contestat", diu el Tomàs, que lamenta que el consistori vagi al seu darrere quan hi ha un registre que acredita que la inspecció es porta a terme abans de la firma de les arres. "És indignant que l'Ajuntament actuï contra la part més feble", afegeix.
Un cas similar el va viure la Berta, administradora d'una finca de Getafe, on Clikalia va comprar un pis i va iniciar una obra sense comunicar-ho a la comunitat, cosa que va contra la llei. "Fins que no vaig amenaçar de denunciar, no em van fer cas. No tenien la llicència d'obra", explica a l'ARA. Els principals afectats van ser els pares de l'Ana, veïns del pis de sota, que van patir humitats i inundacions.
"Quan els ho vam comunicar, van arreglar les canonades, però havien de cobrir els danys que ens havien causat al nostre pis i ja van deixar de contestar. Vaig parlar amb un pèrit i em va dir que ho arreglés amb la meva companyia asseguradora perquè havia vist casos similars que sempre acaben igual", afegeix. Assegura que, d'un dia per l'altre, Clikalia i els treballadors de l'empresa subcontractada per fer la reforma van desaparèixer: "Vaig preguntar per a qui treballaven i es van negar a respondre'm. No va aparèixer mai més ningú".
No gaire lluny, a Móstoles, la Carlota va comprar un pis a un preu competitiu. El venedor era Clikalia, i quan va entrar al pis, es va trobar una finestra trencada. "Els ho vaig comunicar i van enviar un reparador que em va posar una taula, una taula!", explica a l'ARA. "Tampoc em van donar les claus del garatge, ni el comandament, ni les claus de la urbanització", afegeix.
Fora de la llei d'habitatge
En plena negociació de la nova llei d'habitatge estatal, aprovada el juny de l'any passat, Podem va proposar un nou impost per gravar les operacions de venda d'habitatges que tenen lloc en menys de dos anys des del moment de la seva compra. La iniciativa, que tenia per objectiu acabar amb el house flipping, no va prosperar.
La mateixa formació defensava que aquesta pràctica situa l'habitatge com un actiu financer més, i no com un bé de primera necessitat. La proposta estava en el seu programa marc de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, i apostava per carregar al venedor un impost del 20% al preu de la venda, tret que al·legués motius de força major.