BarcelonaL’emergència climàtica, els acords de la Cimera del Clima de París i la descarbonització de l’economia obren noves oportunitats de negoci a moltes empreses, però alhora generen una important factura per a alguns sectors econòmics. És el cas de les grans companyies energètiques espanyoles que, per fer front al nou paradigma de l’economia verda, han hagut de fer importants dotacions de milers de milions d’euros, amb un impacte directe en els seus comptes de resultats.
Les cinc principals energètiques a Espanya -Repsol, Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP- van sumar l’exercici del 2018 uns guanys nets de 4.469 milions d’euros. La xifra del 2019 tot just frega els 1.680 milions d’euros, una caiguda del 62%. Una part molt important del descens l’ha causat l’ajust del valor dels actius a conseqüència del canvi del model energètic, especialment en els comptes de Repsol i Endesa. Entre Naturgy (antiga Gas Natural), Endesa i Repsol han destinat més d’11.000 milions d’euros durant els últims dos any a netejar els seus balanços de l’empremta del carbó, un moviment que posa pressió als seus grans competidors.
El primer moviment
Per al professor de finances i control de gestió d’Eada, Joan Ors, la depreciació dels actius obeeix al fet que “el valor no és el mateix que quan es va fer la inversió”, perquè les condicions han canviat ja que es limiten les emissions i “ja no s’aconseguirà el rendiment inicialment previst”. Primer va ser Naturgy, l’any 2018, quan va fer una revisió del valor dels actius en el seu balanç. El grup energètic d’origen català va tancar l’exercici del 2018 amb unes pèrdues de 2.882 milions d’euros. Però el resultat negatiu el va generar el nou pla estratègic de la companyia, que incloïa el deteriorament d’actius per valor de 4.905 milions d’euros. Una pèrdua de valor dels actius molt lligada a la descarbonització de l’economia seguint els Acords de París.
Ara li ha tocat a Endesa. L’elèctrica que dirigeix José Bogas va guanyar 171 milions d’euros el 2019, enfront dels 1.417 del 2018. Una de les principals causes d’aquesta forta caiguda és un deteriorament de 1.469 milions d’euros per les centrals de carbó, que la companyia ha decidit tancar. A aquest ajust se n’hi han ajuntat d’altres com la retallada de la retribució als territoris insulars. En total, entre el carbó i els altres deterioraments l’ajust de l’elèctrica ha pujat a 1.873 milions d’euros. Això es reflecteix en els seus comptes: va guanyar el 2019 un total de 1.246 milions d’euros menys que el 2018, una quantitat que suposa una disminució del 87,9%.
Per al professor Ors, la depreciació d’actius “no es pot periodificar perquè ja saps que no tindràs el rendiment previst”, insisteix. Per això es realitza en un sol exercici “i va directament al compte de resultats com a pèrdua”.
Pèrdues rècord
Però qui realment ha tancat el 2019 amb un fort impacte en el seus comptes a causa de la descarbonització ha sigut la petroliera Repsol, en ple gir per convertir-se en una energètica integral amb una forta aposta per l’electricitat renovable després de quedar-se els actius de Viesgo. Repsol va tancar l’exercici del 2019 amb unes pèrdues rècord en la seva història de 3.816 milions d’euros. Els números vermells els han causat els ajustos comptables. L’any anterior, el 2018, havia guanyat 2.341 milions d’euros i, de cara al 2020, espera que el resultat d’explotació s’acosti als 7.800 milions d’euros, respecte als 7.200 que va obtenir el 2019.
L’empresa que presideix Antoni Brufau va registrar en l’últim trimestre del 2019 provisions brutes per valor de 6.100 milions d’euros (4.849 milions després d’impostos), principalment en actius d’ upstream (exploració i producció) als Estats Units i el Canadà. La companyia ha assumit un nou escenari a llarg termini sobre el preu del petroli “consistent en relació amb les previsions de transició energètica i amb els objectius climàtics de l’Acord de París”, va explicar la petroliera. Això ha suposat un ajust a la baixa del valor dels actius, principalment en reserves de gas als EUA i al Canadà.
L'impacte en els comptes
Naturgy
Quan va arribar l’actual president, Francisco Reynés, la companyia va canviar de nom i va elaborar un nou pla estratègic. La primera mesura que es va prendre va ser comptabilitzar una devaluació dels actius per valor de 4.905 milions d’euros. Això va portar a pèrdues comptables milionàries el 2018, ara ja superades.
Endesa
La companyia, controlada per la italiana Enel, va anunciar el tancament de totes les plantes de carbó. En l’àmbit comptable això ha tingut un impacte de 1.469 milions d’euros en els resultats del 2019. L’empresa no ha entrat en pèrdues i manté la retribució a l’accionista, però el benefici s’ha desplomat quasi un 88%.
Repsol
La companyia que dirigeix Josu Jon Imaz vol ser una energètica global, amb l’objectiu de potenciar les energies renovables i arribar a la neutralitat del carboni el 2050. Això vol dir invertir molt en generació renovable i en noves tecnologies. I l’ajust dels actius l’ha portat a pèrdues rècord de 3.816 milions el 2019.
Iberdrola
L’aposta per les renovables de l’empresa que presideix Ignacio Sánchez Galán va començar abans i per això ara els seus comptes no pateixen. Ha tancat en quinze anys disset centrals de carbó i ara ha demanat clausurar les dues últimes que té al nord d’Espanya. Iberdrola va acabar el 2019 amb un benefici rècord de 3.406 milions.
Les claus
1. Per què les energètiques revisen el valor dels seus actius?
L’emergència climàtica i els acords de la Cimera del Clima de París van marcar quins eren els objectius per evitar l’escalfament global. Per això aquestes empreses estan obligades a fer un gir estratègic cap a les fonts renovables. La vida dels actius més contaminants tenen els dies comptats.
2. Quin efecte té per a les companyies?
Bàsicament comptable. El valor en llibres de les companyies baixa. Però en cap cas ha afectat la retribució a l’accionista i totes les empreses que ho han fet han assegurat els dividends. A més, l’impacte es comptabilitza en general en només un exercici.
3. Quines conseqüències se’n deriven?
En els casos en què s’ha fet normalment el mercat reacciona bé i l’acció de la companyia no pateix, més aviat al contrari, es revaloritza. La societat i també els inversors són cada cop més sensibles a tots els temes mediambientals i de sostenibilitat.
4. Com actua sobre la resta de companyies?
L’onada d’ajustos, que en tots els casos està suposant devaluacions multimilionàries i històriques en els balanços, es pot estendre a la resta del sector, a mesura que creixi la pressió del corrent mediambientalista i la pèrdua de valoració o utilitat d’alguns actius, condemnats a desaparèixer davant el tsunami verd de les renovables.