Les cases prefabricades, un model que s’obre camí a les Illes

PalmaSentir a parlar de cases prefabricades ja comença a no ser estrany dins el sector de la construcció. En termes de coneixement popular, quan es xerra d’aquestes construccions, el més corrent és pensar en una casa de fusta, tal vegada relacionant-ho amb les típiques cases nord-americanes fetes d’aquest material. Així i tot, la realitat que s’obre pas a les Illes i a tot l’Estat va més enllà. Es tracta d’habitatges fets per peces de formigó construïdes dins naus industrials. Segons expliquen les empreses, el sistema constructiu s’assembla més al d’un cotxe que no al d’una casa tradicional.

Les dades parlen per si soles. Segons conta l’empresa madrilenya amb seu a Mallorca Rubik Home, enguany la demanda s’ha incrementat un 30% respecte del 2021. Per a Inhaus, empresa del País Valencià, els projectes per a aquest 2022 en sòl balear multipliquen per deu els dels seus primers dos anys d’activitat a les Illes. Avui dia, tenen 31 construccions projectades arreu del territori illenc. I encara que sembli que aquest tipus d’empreses només siguin a la Península, a Mallorca també n’hi ha una, concretament a Muro. Es tracta de JUPE, empresa que assegura que ha duplicat la producció de cases prefabricades en qüestió d’anys.

És un fet, llavors, que aquest model constructiu va a l’alça. Així i tot, té factors positius i alguns altres de negatius. En primer lloc, el que està més a favor seu, i és una de les cartes principals, és el tema de la velocitat constructiva. Les tres empreses asseguren que, des del moment que es licita la llicència d’obres, es tarden cinc mesos com a màxim a tenir la casa acabada i gairebé llesta per començar-hi a viure, mentre que amb el model tradicional és més del doble. En canvi, pel que fa al procés de llicències i permisos d’obra, els dos models funcionen exactament de la mateixa manera. Aquesta velocitat “és atractiva, agrada al mercat”, expliquen des de JUPE, sobretot tenint en compte que la demora mitjana per obtenir les llicències que hi ha actualment a les Illes està al voltant dels 18 mesos, si no s’opta per la declaració responsable. 

Control total

Alhora, un punt en el qual coincideixen totes les empreses és que elles mateixes controlen tot el procés productiu. Això fa que puguin supervisar al 100% el temps de producció sense que hi hagi retards inesperats. A part que, com es fa dins una nau industrial, mai s’ha d’aturar per les condicions meteorològiques.

Ara bé, depenent de cada empresa, el mètode de construcció és diferent, i la repercussió en tots els àmbits, també. Començant per l’empresa mallorquina, JUPE, fabriquen totes les ‘peces’ de les seves construccions a la seva fàbrica de Muro. Igual que les altres dues companyies, tant es pot escollir un model a partir d’un catàleg com també es pot presentar el projecte d’un arquitecte. Ara bé, JUPE és l’única que utilitza tots els materials d’empreses mallorquines, així com tots els “acabats” que hi pot haver dins una casa. “Totes les subcontractacions són a empreses de l’illa”, asseguren, des dels vidriers fins a l’empresa que posi rajoles o parquet.

No és quelcom que passi a les altres empreses. Rubik Home explica que els seus mòduls es construeixen a Itàlia i a Rússia en uns tres mesos des de la licitació de la llicència. Després, són enviats amb vaixell o transport terrestre. Ara bé, els acabats, segons detalla la seva delegada a les Balears, Aina Mairata, sí que són d’empreses de les Illes.

Diferent és el cas d’Inhaus. L’empresa valenciana, dedicada més al mercat d’alt poder adquisitiu, ho fabrica absolutament tot a la seva nau industrial. “Tot el que, si giréssim una casa, no cauria ve inclòs”, reconeixen, fins i tot els electrodomèstics. A més, afirmen que fins i tot tenen oferta d’interioristes per si el client ho desitja.

Un altre tema important és el preu. En línies generals, totes les empreses asseguren que el preu no difereix gaire del d’una construcció tradicional. Aina Mairata, de Rubik Home, afirma que les cases prefabricades poden ser entre un 5% i un 10% més barates. Així i tot, el que sí que remarca és l’eficiència energètica i l’estalvi que pot suposar a llarg termini. Segons diu, “les factures de llum poden ser entre un 40% i un 70% més barates que no les de l’habitatge comú. Els motius són l’aprofitament energètic –la llum solar enfocada a l’orientació o també la ventilació de l’espai– i assegura que aquests termes són bastant desconeguts per la població. Per altra banda, JUPE reconeix que els preus són molt similars, i realça altres actius, com l’esmentada velocitat de construcció. Des d’Inhaus, per part seva, tenint en compte que fan un producte d’alt poder adquisitiu i fan cases d’entre 180 i 800 metres quadrats, expliquen que el preu mitjà és de 500.000 euros. Parlant de metres quadrats, és un altre punt a tenir en compte. A Rubik Home la mitjana de metres quadrats està entre els 150 i els 250, mentre que a JUPE reconeixen que depèn molt del client.

Les zones

Les cases prefabricades difícilment es troben dins el nucli urbà dels pobles o ciutats. Així i tot, en alguns casos, les zones on aquestes construccions estan situades a les Illes són peculiars. Des de l’empresa Inhaus expliquen que la seva zona de màxima influència és Calvià, però alhora en tenen de ja construïdes a Bunyola, on hi ha dos projectes més per a enguany. A Felanitx, Llucmajor i Santa Margalida també hi tenen presència. I apunten a Sant Josep de sa Talaia, on diuen tenir 10 projectes. Rubik Home afirma que les seves cases sobretot estan posicionades al radi de Palma, a la Cabaneta i altres urbanitzacions circumdants. Ara bé, també n’han observat un increment important a la zona del Pla de Mallorca.

El Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) té una opinió diversa al voltant de les cases prefabricades. En primer lloc, com és evident, estan més a favor de les cases que surtin del projecte d’un arquitecte, en contra de les de catàleg. El motiu que donen és que “s’ha d’adaptar a les condicions tant climatològiques com del terreny de les Illes”. Així mateix, tot i no estar-hi en contra, creuen que són edificacions poc flexibles: “És un producte que té molt poques possibilitats de modificació, des de col·locar-hi un endoll fins a canviar una paret”, reflexionen. D’altra banda, recorden que pel tema de les llicències “tots hem de passar pel mateix sedàs” i també reforcen el punt que sempre estaran més a favor del producte quilòmetre 0.

La presidenta de l’Associació de Constructors, Sandra Verger, no ho considera una amenaça, “de moment”. Explica que és un sistema que perdurarà: “La construcció industrialitzada és una tendència”. Però alhora assegura que “no suplirà el sistema tradicional”. Ara com ara, Verger afirma que el factor d’insularitat “és una barrera” per a aquestes empreses. A més, posa en relleu que aquest model podria provocar una reestructuració de personal. “Necessiten menys personal i més especialitzat, i això, socialment, perjudica, perquè retalles”, diu la presidenta de l’associació. A més, recorda que “a Mallorca no tenim grans extensions de terreny on poder fer aquest tipus de construccions”.

Un altre punt que Verger considera important és la protecció de l’interès paisatgístic. Com que no poden disposar aquestes cases dins el nucli urbà, “a no tots els indrets de les Illes es poden col·locar per la normativa paisatgística”. Finalment, reivindica que “seria molt positiu conservar la construcció tradicional a moltes zones”.