Cau per sorpresa l'equiparació del dièsel amb la gasolina de la reforma fiscal

MadridDesprés d’un estira-i-arronsa agònic, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tant el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a les grans multinacionals com el paquet fiscal amb reformes, ajustos i també rebaixes d’impostos i complir, així, amb Brussel·les. Tot plegat suposa un baló d’oxigen per a l’elaboració d’uns nous pressupostos generals de l'Estat, tot i que ha quedat lluny de les aspiracions que PSOE i Sumar, els dos membres del govern, van fixar negre sobre blanc: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa, no es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades i l'impost a les energètiques és, ara per ara, un “compromís”.

La votació d'aquest dijous al Congrés dels Diputats, però, no ha estat exempta d'ensurts. El vot en contra de Podem ha fet descarrilar una de les mesures més importants en termes d'ingressos: l'equiparació del dièsel a la gasolina de manera que s'eliminaria la bonificació que tenia el primer carburant. La seva decisió ha generat sorpresa perquè el govern espanyol donava per fet que l'ajust fiscal prosperava. De fet, fonts del partit reconeixen que hi anaven a votar favorablement, però no ho han fet perquè s'havia de votar conjuntament amb altres mesures que no veien bé. “Si ho porten sol [la mesura que afecta el dièsel], ho estudiarem a fons per evitar que perjudiqui la classe treballadora”, apunten les mateixes fonts. La mesura fiscal suposava uns ingressos per a l'Estat de més de 1.000 milions d'euros anuals. Aquest és el detall de l’impacte econòmic de les mesures clau:

Tipus mínim del 15% 

El nou tribut té per objectiu que les multinacionals paguin un 15% pels seus beneficis, independentment del lloc on operen, i acabar així amb la cursa a la baixa entre territoris. L'Estat, que s'ha quedat a les portes d'una sanció a Europa per no haver transposat abans aquesta normativa, preveu ingressar 2.600 milions d’euros l’any. En el cas espanyol, afectaria 123 grans multinacionals, segons les últimes dades de l'Agència Tributària.

Impost a la banca

L’impost extraordinari a la banca es mantindrà durant tres anys (fins al 2027). El ministeri d’Hisenda confia a ingressar una quantitat similar a la dels exercicis anteriors (uns 1.500 milions d’euros l’any). Ara bé, la nova figura fiscal s’ha aprovat amb canvis importants. D’entrada, tècnicament deixa de ser una “prestació patrimonial de caràcter públic i naturalesa no tributària” i passa a ser un impost. Es continuarà gravant el marge d’interessos i comissions de les entitats financeres (d’on obtenen el gruix dels seus ingressos). Afecta els bancs espanyols, però també les sucursals d’entitats estrangeres amb activitat a Espanya.

El tipus impositiu serà progressiu (de l’1% fins al 7%) en funció de la base liquidable. D'aquesta manera, en aquells casos en què la base liquidable (ingressos) sigui superior als 5.000 milions d’euros, el tipus s’endureix. Aquest últim tram inclou els grans bancs de l’Estat (Santander, el BBVA i CaixaBank), però deixa fora, per poc, el Banc Sabadell, que pel volum d'ingressos tindrà un tipus menor (del 6%). Ara bé, aquest enduriment es veurà aigualit perquè el nou impost incorpora més deduccions. Les comunitats de règim foral (País Basc i Navarra) veuran concertat el tribut, mentre que a la resta de comunitats, l’Estat els farà una transferència amb el que recapti en funció del PIB territorial.

Rendes del capital

S’incrementa fins al 30% el tipus de l’IRPF sobre les rendes del capital (estalvi) superiors als 300.000 euros. L’impacte ronda els 100 milions.

Impostos mediambientals

S’aproven ajustos fiscals sobre l’IVA dels hidrocarburs per tallar el frau que es genera en la seva declaració a l’Agència Tributària. Alhora, s'ha aprovat que els Ajuntaments que encara no hagin aprovat la taxa sobre els residus que va imposar Europa, puguin minorar el cost a través de l'impost sobre els allotjaments turístics.

Salut

El govern ha aprovat un nou tribut per als vapejadors o cigarrets electrònics, així com sobre el tabac. El ministeri d’Hisenda estima recaptar poc més de 500 milions l’any. D’aquests, només una petita part (entorn de 35 milions d’euros) provindrien del nou impost sobre els vapejadors.

El 'problema Montoro'

Després de les sentències del Tribunal Constitucional en què es tombaven algunes reformes de l'exministre Cristóbal Montoro (PP), el ministeri d'Hisenda s'ha afanyat a solucionar el que podia suposar una devolució milionària a favor de moltes empreses. Revertir aquells errors de Montoro tindrà un impacte de “5.000 milions d'euros” (no en termes d'ingressos, sinó de devolucions que s'eviten), segons el ministeri.

Rebaixa fiscal

El paquet fiscal també inclou rebaixes: s'han aprovat millores fiscals per a les petites cooperatives, així com una rebaixa en l'impost de societats per a la petita i mitjana empresa, també millores per als artistes i les entitats esportives sense ànim de lucre.

L'incert impost a les energètiques

Tot plegat prosperarà perquè el PSOE ha acordat amb els partits d'esquerra (ERC, EH Bildu, el BNG i Podem) prorrogar l'impost a les energètiques. El govern s'ha compromès a presentar un projecte de llei amb un nou tribut sobre el sector que inclourà fortes bonificacions vinculades a la descarbonització perquè partits com Junts hi votin a favor. Fonts pròximes a aquesta negociació apunten que aquestes exempcions podrien fregar el 90%, de manera que la recaptació final quedaria del tot diluïda (aquest 2024 s'han recaptat 1.200 milions). Amb tot, si abans del 31 de desembre, quan decau l'actual tribut, no s'ha presentat el projecte de llei, el govern s'ha compromès a prorrogar l'impost actual. Aquest, però, s'haurà de convalidar al Congrés dels Diputats, on els vots no estan garantits.