Tenir un celler a Mallorca, la nova moda entre els estrangers rics
Entre el 2010 i el 2020, s’obriren 40 cellers nous a Mallorca, una gran part dels quals són d’inversors forans que els aixequen de bell nou
PalmaEl vi està de moda, i la proliferació de cellers arreu de Mallorca al llar de la darrera dècada en dona fe. El creixement ha estat molt elevat, fins al punt que entre el 2010 i el 2020 s’han inscrit 40 cellers a les denominacions d’origen de les Illes Balears, fins a arribar a un total de 91. I per veure l’increment amb més perspectiva, fa 30 anys només n’hi havia prop de 15, segons indiquen fonts del sector. Aquest gran augment ve donat, en gran mesura, per les inversions de l’estranger. D’exemples n’hi ha molts: Son Juliana, Anna Vins, Can Axartell, Castell Miquel, entre d’altres. Aproximadament, poden suposar més d’un 30% del total de cellers de Mallorca.
El tema és la intenció amb la qual arriben els inversors a Mallorca. I tot el sector ho té molt clar. Cristòfol Reus, conseller delegat i fill d’un dels fundadors del celler Pere Seda de Sóller, ho explica com un capritx, com un hobbie. “Munten cellers com qui té un iot”, diu Reus. En aquest sentit, és com altres negocis de gent que té molt de doblers, que per a alguns és un passatemps i altres en volen treure rèdit i que sigui competent, explica el conseller delegat de Pere Seda. Però en el cas dels nous cellers a Mallorca, clarament, és la primera de les dues opcions.
Pere Calafat, vinicultor i propietari de l’empresa de vins Jaume de Puntiró, coincideix amb la mateixa visió: “El motiu principal pel qual venen a Mallorca és simplement perquè tenen doblers. No és perquè vulguin comercialitzar. És un inversor que ve per col·locar doblers.” A més, explica que actuen molt a cegues, sense visió de negoci i de manera “molt tronada”, pel que fa a selecció de varietat, de marcs de plantació o, fins i tot, en sistemes de cultiu.
Un exemple clar és un dels primers forans que s’establiren a Mallorca amb aquesta intenció. Era un inversor suec que va arribar cap als anys 80 i va muntar el celler de Santa Caterina, a Andratx. Pere Calafat explica que el primer que va fer va ser anar a ullar els cellers existents del moment i, quan se li va aconsellar, comprar terres per Binissalem o Consell, per poder fer un millor vi. L’inversor va contestar que “si cercàs una terra amb prestigi vinícola aniria a Bordeus.” Amb aquesta afirmació es demostra que per a ells la prioritat no és la qualitat del vi, sinó tenir un celler a Mallorca. Alhora, els plantejaments que fan aquests són de molta vinya i de complexos grans, “no fan coses fàcils ni amables”, destaca Calafat.
Positiu o negatiu?
Encara que pugués semblar negativa l’arribada d’aquests inversors amb poca consciència sobre la terra de Mallorca i sobre el sector vinícola de l’illa, no ho és tant. De fet, hi ha molts de factors que advoquen pel contrari. Al sector, en gran manera es veu positivament, ja que crea sinergies perquè hi hagi un creixement. Es fan competència, i la irrupció del capital forà fa que s’estimuli el mercat. La seva entrada pot ocasionar “competència caníbal” entre els cellers mallorquins, però “pitjor seria que tothom se n’anàs, com està passant amb les vaqueries”, defensa Calafat. Així, el consumidor final té més oportunitats de consum. Una altra part positiva és que contracten a gent de l’illa. A la seva arribada manquen de maquinària o de personal que conegui la terra. Per això, utilitzen empreses o pagesos que fan serveis. Així, durant els primers anys, poden cultivar les finques sense tenir en propietat la maquinària, per exemple. Els pagesos ho veuen com una oportunitat. Alhora, altres fonts del sector expliquen que hi ha hagut casos en els quals si no hi hagués hagut aquests inversors externs, alguns cellers s’haurien abandonat, com és el cas del de Can Axartell, a Pollença.
Per altra banda, també hi ha un seguit de factors negatius que estan sobre la taula. La devaluació dels preus dels vins ara no s’està donant en cap cas, però podria passar en un futur. Segons fonts del sector, quan arriben aquests inversors i es construeix el celler, no tenen vinya per transformar en vi durantels primers anys. El que fan és comprar raïm, i el compren a un preu més elevat del que estipula el mercat. Ho faran durant uns anys, però després tallaran en sec, cosa que podria malmenar els preus. El que també passa, segons explica la font anònima, és que hi ha empreses que especulen amb la construcció de cellers. És el cas de Mallorca Vineyards, que dissenya i construeix cellers per a estrangers. Ho fa amb uns “sous baixos per als treballadors” i “amb molt pocs miraments.”
Un altre problema és la pèrdua de la tipicitat dels vins de Mallorca. Els inversors volen fer el seu vi i plantar les vinyes que ells volen. Deixen de banda les varietats autòctones i això fa que el vi mallorquí tendeixi cap a la homogeneïtzació, cap a un model global. “A aquesta gent no li importa Mallorca”, explica l’expert. Un exemple d’aquest “fer el que un vol”, és el que va passar amb un celler d’Alaró. Quan va morir el propietari es va vendre a un grup d’inversió suec, que ho va arreglar tot, hi va construir una casa “enorme”, va comprar la finca del costat i va llevar tota la garriga que hi havia per sembrar-hi vinya.
Finalment, un altre factor important és que el sector del vi està vivint una atomització: en l’àmbit estatal existeixen 3.700 cellers i 15.000 vins. Tot i això, a totes les regions hi ha marques grans que elaboren gran part del vi del territori. A Mallorca passa amb Macià Batle, Jose Luís Ferrer i Pere Seda, que elaboren al voltant del 75% del vi mallorquí. El 25% restant “ens barallam per les miques” diu Pere Calafat, tenint en compte que s’ha de repartir entre gairebé 90 cellers.