Celsa estudia demanar 200 M€ al fons de rescat

BarcelonaLa siderúrgica catalana Celsa estudia demanar fins a 200 milions d'euros del fons de rescat de l'Estat per a les empreses, segons van confirmar ahir fonts de la companyia d'una branca de la família Rubiralta. Celsa encara no ha demanat l'ajuda, però en un comunicat va admetre que “analitza actualment de forma detinguda les condicions” d'aquest fons que va donar a conèixer el seu consell rector. El fons es va crear per donar suport a la solvència de companyies considerades estratègiques que han quedat afectades per la pandèmia, amb la finalitat d'aportar-los liquiditat addicional i temporal.

La companyia va insistir que “fins ara, no s'ha demanat cap ajuda al fons”, si bé va indicar que “estudia si és procedent acollir-se a l'ajuda pública temporal”. L'empresa sortia així al pas d'algunes informacions que donaven per fet que ja havien fet aquesta petició. “Estem en el que a la Sepi (Societat Estatal de Participacions Industrials) se'n diu annex zero, que és una petició d'informació sobre les condicions”, van assenyalar a l’ARA fonts de l'empresa dels Rubiralta.

De moment, a aquest fons d'ajudes ja s'hi han acollit Air Europa, amb 400 milions d'euros, i Duro Felguera, amb 100 milions. Segons explicava l'agència Europa Press, Celsa s'estaria plantejant la possibilitat de demanar uns 200 milions d'euros, malgrat que l'empresa no va confirmar cap quantitat i va insistir que està fent l'estudi inicial. A més, hi ha en tràmit sol·licituds d'altres companyies per uns 300 milions d'euros. És a dir, en total serien uns 1.000 milions d'euros, que suposen un 10% del total del fons.

Demostrar la solvència

Les ajudes del fons estatal es vehiculen a través de la Sepi i no són automàtiques, ja que per poder rebre aquests diners s'ha de demostrar que l'empresa era solvent al tancament del 2019, abans de l'impacte del covid-19. En el cas de Celsa, la companyia arrossega un important deute, de 2.700 milions d'euros, hereu de la seva política d'adquisicions prèvia a la crisi del 2008, segons va publicar el diari econòmic Expansión. Això deixa la ràtio de deute en 10 vegades l'ebitda (resultat abans d'impostos i amortitzacions). En els últims anys, les seves renegociacions dels terminis de pagaments amb la banca han sigut constants.