Un cop s'hagin celebrat les jornades econòmiques, el Cercle s'enfrontarà a un repte inèdit per a l'entitat. Per primera vegada celebrarà unes eleccions a la presidència amb dos candidats en lluita, Jaume Guardiola i Rosa Cañadas. És un fet nou, ja que fins ara el president s'escollia per consens. Faus ha volgut treure ferro a aquest enfrontament i ha assegurat que "la democràcia no ha de fer mai por". "Hi ha d'haver respecte mutu i fair play. Que el guanyador sàpiga guanyar, que el perdedor sàpiga perdre i que a l'acabar el Cercle estigui unit", ha dit. Les eleccions quedaran convocades en la junta directiva del 12 de maig i s'hauran de celebrar dos mesos després, el 12 de juliol. Els primers trenta dies del procés electoral –fins al 12 de juny– els pilotarà l'actual junta i serà el temps que tindran els candidats per presentar els avals. Els següents 30 dies fins als comicis els pilotarà una mesa electoral que sortirà d'un sorteig entre els socis.
El Cercle d'Economia reclama "acords d'estat" inspirats en els Pactes de la Moncloa
L'objectiu és fer front des dels "consensos" a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna
BarcelonaDavant les amenaces a múltiples nivells que suposa la guerra d'Ucraïna, entre els quals la salut de l'economia, el Cercle ha explicat aquest dijous quina és la seva recepta per afrontar-les: a escala global, més Europa i, en l'àmbit local, més acords amplis entre els partits polítics. De fet, la principal proposta de l'entitat implica reclamar a les formacions "salvaguardar la pau social" mitjançant "una sèrie de pactes d'estat" que portin reformes en temes com l'energia, les rendes, la política fiscal i laboral, l'estat del benestar, la seguretat i la defensa. Per al Cercle hi ha un precedent clar en què emmirallar-se: "Vam demostrar durant la Transició, amb els Pactes de la Moncloa, que sabem fer el que la situació exigeix". Aquesta posició és la que transmetran a tots els líders polítics –com els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès– que desfilaran per les seves jornades, que se celebraran a Barcelona del 4 al 6 de maig.
El president del Cercle, Javier Faus, ha explicat aquest dijous en la presentació de les jornades que aquests grans acords passen, en primer lloc, perquè el PSOE i el PP tornin a acostar-se: "Haurien de posar-se d'acord". Ell mateix ha recordat que tant Sánchez com el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, seran a les jornades, i així els hi transmetrà. El problema, segons l'empresari, és que la falta de sintonia entre els dos grans partits espanyols ha frenat "l'ànim reformista d'Espanya" i que des de fa uns 15-20 anys "s'han deixat de fer reformes estructurals". També ha demanat aquests pactes transversals a la ciutat de Barcelona, on ha lamentat que durant massa temps s'ha fet "apologia del decreixement" econòmic.
Els Pactes de la Moncloa van fer seure el 1977 en una mateixa taula tant hereus del franquisme com el dirigent d'Alianza Popular Manuel Fraga, com represaliats pel règim, com el sindicalista Marcelino Camacho, amb l'objectiu d'impulsar reformes que dotessin Espanya d'una certa estabilitat política i econòmica durant el trànsit convuls de la dictadura a la democràcia. La idea de recuperar l'esperit dels Pactes ja la va assajar el president Pedro Sánchez en l'inici de la pandèmia per intentar sumar suports transversals –des de la dreta fins a l'independentisme– a les reformes que volia emprendre per afrontar els estralls del virus. No se'n va sortir. Si aquesta legislatura Espanya s'ha caracteritzat per alguna cosa no ha sigut pels pactes amplis, sinó pels acords forjats a l'últim minut, com el que aquest dijous ha permès que el decret d'Ucraïna veiés la llum.
Compromís europeista
Però el Cercle d'Economia torna a la càrrega amb la mateixa idea i insisteix que els "consensos" seran clau per aconseguir "les reformes, els pactes i acords d'estat que necessitem per sortir victoriosos i enfortits com a país després d'aquesta crisi política". A més, alerta que la societat espanyola està "greument tensada per corrents de malestar i crispació" que han derivat en "l'avanç dels populismes i la polarització política". Aquests pactes també han d'estar orientats a alinear inequívocament Espanya –i Catalunya– a favor de la Unió Europea.
En aquest sentit, el Cercle també respira alleujat per la victòria en les presidencials franceses d'Emmanuel Macron: "És la victòria europeista davant del replegament nacionalista". Les jornades d'aquest any tindran un fort component geopolític, i en aquest àmbit es posiciona clarament al costat de "protegir" Ucraïna i en contra dels "crims de guerra" de Rússia. L'entitat que presideix Javier Faus avala la "política de sancions" contra els russos i fins i tot planteja la necessitat d'aprofundir-les malgrat les "repercussions econòmiques i socials que provoquen dins de les nostres fronteres". Un dels cervells de la nota d'opinió ha sigut l'ex secretari d'estat amb el PP i membre de la junta directiva del Cercle José María Lassalle, que ha reivindicat el compromís europeista alertant que "fora d'Europa hi fa molt fred".
Sense mencions al Procés
Aquesta nota d'opinió que el Cercle emet abans de les seves jornades també és un termòmetre del moment del Procés. En el passat, algunes d'aquestes opinions havien estat monopolitzades pel conflicte polític entre Catalunya i l'Estat amb l'entitat intentant formular propostes per trobar una solució. Aquesta vegada, però, ni el mencionen. Sí que hi ha una referència a una sentència que va deixar Pasqual Maragall durant la seva presidència: "El que és bo per a Catalunya és bo per a Espanya, i el que és bo per a Espanya és bo per a Europa".
![Javier Faus, president del Cercle d'Economia, durant la reunió de l'any passat.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
