El certificat de carboni, obligatori

PalmaLes grans i mitjanes empreses de les Balears, que actualment són més de 1.000, hauran de certificar i registrar el carboni que causa la seva activitat d’aquí a dos anys, el 2020. L’Institut Balear d’Estadística va comptar 1.138 mitjanes i grans empreses, les que tenen més de 50 treballadors, en la temporada alta del 2017. A més, les companyies que en tenen menys però superen una facturació de 10 milions també hauran de certificar el carboni. Aquesta és una de les mesures que introduirà la nova llei contra el canvi climàtic, anunciada pel Govern dijous passat. En l’actualitat, un certificat de carboni pot costar entre 3.050 i 9.930 euros, una mitjana de 6.570 euros, segons el comparador de consultories certificadores www.certicalia.com.

La petjada de carboni és el total dels gasos amb efecte d’hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d’un individu, organització, esdeveniment o producte. Aquest impacte ambiental és mesurat duent a terme un inventari d’emissions d’aquests gasos o una anàlisi de cicle de vida segons el tipus de petjada, seguint normatives internacionals. Entre aquestes emissions, segons el Govern, “es calculen les causades per consum elèctric, ús de combustibles, viatges, i mitjançant altres serveis contractats”.

Una vegada coneguda la grandària i la petjada, qualsevol organització pot implementar una estratègia de reducció o compensació d’emissions, a través de diferents programes, públics o privats.

Qui pot certificar?

Els professionals que en certifiquen són experts en medi ambient, principalment enginyers de diferents especialitats. A les Balears, un dels professionals més prestigiosos que dirigeixen una consultora que emet certificats de carboni és Manuel Clar Massanet, cap de Planeting. Clar ha estat consultor del Banc Mundial i de l’Administració Nacional Oceànica, i té com a clients organismes de la Unió Europea, del govern central i del Govern de les Illes Balears.

Segons Clar, “el cost dels certificats de carboni depèn de la mida i l’activitat de l’empresa”. Aquest expert assegura que “els certificats no només mesuren la petjada de carboni, sinó que normalment també inclouen un ventall de mesures que s’han de dur a terme per reduir l’efecte contaminant”.

El comparador www.certicalia.com indica que per obtenir un certificat de carboni fa falta una dedicació mínima de 6 mesos, que es pot allargar fins a 12. Segons fonts del Govern, encara és prest per concretar si les empreses tindran ajudes per a aquestes certificacions.

Nova obligació abans del 2025

La nova llei també preveu que entre el 2020 i el 2025 les grans i mitjanes empreses, a més de calcular i registrar la petjada de carboni, hagin de presentar i executar plans de reducció d’emissions de gasos contaminants amb uns objectius mínims vinculants. Això pot suposar que hagin de prendre mesures com l’ús de vehicles elèctrics; la reducció dels viatges i desplaçaments i l’ús de les les videoconferències. Una altra opció per reduir la petjada de carboni és adquirir productes de curt recorregut o productes locals, que no necessiten mitjans de transport que recorrin llargues distàncies.

El Govern és conscient que aquestes mesures tindran un cost per a les empreses i els ciutadans, però el conseller de Territori, Mobilitat, i Energia, Marc Pons, va destacar que “en qualsevol cas, tenir cura del nostre entorn millorarà la qualitat de vida de les persones”.

D’altra banda, a mesura que les empreses i administracions vagin prenent mesures per reduir la petjada de carboni, s’afavorirà la demanda de productes locals. Els articles i aliments elaborats a les Balears i en territoris pròxims no requereixen recórrer un camí tan llarg fins al punt de lliurament de la mercaderia. D’aquesta manera, substituir el consum de productes importats d’indrets més allunyats per productes més propers o locals servirà per demostrar el compromís amb la cura del medi ambient. Per a un hospital o un centre educatiu, una mesura per reduir la petjada de carboni podria ser la substitució de l’adquisició de fruita d’altres continents per fruita de les Balears, o de la Península, com passa amb les taronges, que se’n consumeixen de Sud-àfrica i d’Israel.

Al·legacions

Precisament, el GOB va anunciar que redactaria al·legacions a l’avantprojecte de llei contra el canvi climàtic perquè l’Administració Pública prioritzi l’adquisició de productes amb quilòmetre zero o de curt recorregut en comptes dels productes que, per arribar aquí, han de ser transportats durant dies i setmanes des d’altres indrets del món, cosa que causa un greuge mediambiental.