Les Illes tancaran l'any amb un creixement "molt superior" al d'Espanya i la UE, segons el CES

PalmaEl Consell Econòmic i Social (CES) preveu que l'economia de les Illes Balears acabi el 2022 creixent "a un ritme molt superior que Espanya i la zona euro", tal com ha afirmat la cap d'estudis del CES, Anna Grau, durant la presentació de la Memòria anual sobre l'economia, el treball i la societat 2021. D'altra banda, el panorama per al 2023 no és tan clar, per la crisi econòmica derivada de la guerra a Ucraïna.

"És clar que la paraula 'incertesa' és la que tots els economistes i estudis plantegen", ha afirmat el secretari general de l'entitat, Josep Valero. En aquest sentit, ha afirmat que, pel creixement, l'Arxipèlag té "una capacitat d'estalvi important", però no està repartit amb igualtat, per la qual cosa les persones amb menys recursos econòmics seran les més vulnerables en aquest context. "No bastarà la simple activitat econòmica perquè puguin sortir d'aquesta situació, el sector públic haurà d'ajudar a pal·liar-ho", ha afegit.

Pel que fa a la propera temporada turística, l'expert ha apuntat que "convindria pensar en xifres d'estancament o reducció del turisme" per les conseqüències de la crisi energètica al Regne Unit i Alemanya, que són els dos principals mercats emissors per a les Illes Balears i per als quals les previsions són de "fregant la recessió". Aquest fet pot fer que arribin menys turistes a l'Arxipèlag, encara que "no crec que sigui una baixada tan accentuada com durant la pandèmia", ha matisat.

Les Illes: desena posició en PIB per càpita

Grau ha destacat com un dels punts més importants de l'economia balear la reducció del PIB per càpita: les Illes han passat de ser la segona comunitat amb l'índex més alt, després de Madrid, el 2020, a la desena posició el 2022. Això vol dir que, malgrat el creixement econòmic, el poder adquisitiu de la població davalla progressivament, un fet que demostra que el model econòmic "ja no és que sigui injust, és que comença a ser ineficient", ha defensat Valero. En aquest punt, ha posat d'exemple el cas del sector hoteler, que té un índex de productivitat molt elevat, però, com la crea? "Creixem en extensió però no en qualitat. La rendibilitat és per l'explotació de la mà d'obra més que per la productivitat innovadora", ha respost, tot afegint que "es pot millorar l'eficiència del model econòmic".

Prova d'aquestes desigualtats són les dades de pobresa que recull la Memòria: el 17,5% de la població illenca està en risc de pobresa, i el 8,9%, en risc de pobresa extrema. Els més afectats són els joves, ja que una de cada cinc persones de menys de 29 anys està en risc de pobresa. A més, el 31% de la població no té capacitat per pagar imprevistos, un 16% té retards en el pagament de l'habitatge i un 14% no es po permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. Pel que fa a les pensions, les Illes estan per sota de la mitjana espanyola, atès que la pensió mitjana és de 967,60 euros, un 6,9% més baixa que la mitjana a l'Estat.