ChatGPT vs. Toni Padilla: dues versions del centenari de l'assassinat del Noi del Sucre

Dossier Intel·ligència artificial: ens pot substituir? Desplega

1

ChatGPT: com funciona i per què entén els humans i hi pot conversar

2

ChatGPT vs. Toni Padilla: dues versions del centenari de l'assassinat del Noi del Sucre

3

Qui hi ha al darrere d'OpenAI, el misteriós laboratori d'on va marxar Elon Musk

4

El xatbot de Bing va dir que m'estimava i pretenia que deixés la meva dona

5

Llançar-se a la piscina sense mirar si hi ha aigua

L'ARA ha volgut fer un experiment. Confrontar ChatGPT i un periodista, Toni Padilla, demanant-los el mateix: un article sobre el centenari de l'assassinat de Salvador Seguí Rubinat, el Noi del Sucre, el 10 de març del 1923, recordant la seva importància històrica, la trajectòria en el sindicalisme i la seva mort. Els dos textos havien de tenir uns 2.500 caràcters i han patit el mateix procés d'edició pel periodista que els havia encarregat, a més del de correcció lingüística. La primera versió de ChatGPT era 200 caràcters curta i quan se li va demanar un paràgraf més en va fer quatre, de manera que el text final s'ha hagut de retallar. De totes maneres això passa sovint també amb redactors humans (que, a més, es queixen quan se'ls retalla).

Però les diferències entre tots dos textos són evidents: l'article fet per Toni Padilla és més àgil, precís, conté més informació i el periodista ha visitat el lloc del crim tal com és ara. ChatGPT, en canvi, repeteix tòpics, allarga el text inflant-lo de palla i s'inventa dades. Tot seguit us n'enumerem els principals, i els assenyalem amb un asterisc al text. Seguí, per exemple, no va ser obrer del sucre, no va néixer a Tarragona sinó a Tornabous, la seva família es va establir a Barcelona quan ell tenia 2 anys, no 17, no va crear el Sindicat Únic de la Construcció ni el Front Únic Antifeixista i no es pot afirmar que els que el van matar es fessin passar per policies. La Canadenca, propietat de la companyia Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, tampoc era de la família Godó, i la vaga per la qual es va fer famosa va començar el febrer 2019, no el juliol. Dir, a més, que va tenir un "èxit relatiu", també és completament erroni, va tenir conseqüències profundes com la jornada laboral de 8 hores.

Salvador Seguí, el Noi del Sucre: la lluita per la justícia social i la seva tragèdia

Text generat per ChatGPT

El proper 10 de març del 2023 es compliran 100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí i Rubinat, conegut popularment com El Noi del Sucre. La seva trajectòria en el sindicalisme i el seu paper en la vaga de la Canadenca el 1919, així com el seu assassinat, l'han convertit en una figura destacada de la història de Catalunya.

Nascut a Tarragona* el 1886, Seguí es va traslladar a Barcelona als 17 anys* per treballar com a obrer del sucre*. Després de participar en diferents vagues, va entrar a formar part del moviment anarquista i va ser un dels fundadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT) el 1910. Seguí va destacar per la seva oratòria i la seva capacitat per mobilitzar les masses treballadores.

El 1919 va ser un any de lluites obreres a Catalunya. La vaga de la Canadenca, que va començar el mes de juliol* d'aquell any, va ser un dels esdeveniments més destacats. Els treballadors de la fàbrica de la Canadenca, propietat de la família propietària del diari La Vanguardia*, van demanar un augment de salari i una millora de les condicions laborals. La vaga va ser durament reprimida per les forces de l'ordre i van morir 4 treballadors.

Seguí va jugar un paper clau en la vaga de la Canadenca. Va ser un dels líders dels sindicats anarquistes i va defensar la necessitat d'una lluita radical per aconseguir les reivindicacions dels treballadors. La vaga va ser un èxit relatiu* i va suposar un impuls per al moviment obrer català.

Després de la vaga de la Canadenca, Seguí va continuar la seva lluita. Va ser un dels fundadors del Sindicat Únic de la Construcció*, que va aconseguir molts èxits en la lluita per les reivindicacions dels treballadors del sector. També va ser un defensor de la solidaritat internacionalista i va participar activament en la lluita contra el feixisme i el nazisme a Europa. Va ser un dels promotors de la creació del Front Únic Antifeixista*, que va aplegar diferents sectors polítics i socials per fer front a l'amenaça del feixisme.

No obstant això, la repressió contra els sindicalistes i els anarquistes va ser cada vegada més dura. El 10 de març del 1923, Seguí va ser assassinat per un grup de pistolers que es van fer passar per agents de la policia*. Els responsables mai van ser identificats i l'assassinat de Seguí va ser un cop dur per al moviment obrer i anarquista català.

L'assassinat de Salvador Seguí va ser un dels esdeveniments més tràgics de la història del moviment obrer català. La seva figura, no obstant això, ha sobreviscut al pas del temps i avui en dia encarna la lluita per la llibertat, la justícia social i la dignitat dels treballadors. 

La tràgica mort del Noi del Sucre, el sindicalista més estimat de Catalunya

Text de Toni Padilla

Una placa recorda la cantonada on ara fa 100 anys un pistoler va posar fi a la vida de Salvador Seguí quan sortia del Bar la Trona de Barcelona. L’escenari dels fets ja no existeix. El carrer de la Cadena va ser enderrocat per fer espai a la rambla del Raval i el bar és ara un restaurant turc. Un dels treballadors admet que no sap qui era Seguí. "Un polític, no?", deixa anar mig tímid.

No és fàcil explicar qui era el Noi del Sucre, tal com el coneixien per la seva dèria d’engolir els terrossos de sucre que posaven al costat dels cafès. Nascut el 1886 en un poblet del Baix Urgell, Tornabous, amb quatre anys ja era als carrers d'aquell Barri Xino on també trobaria la mort. Aquí va forjar-se la llegenda d’un dels sindicalistes més importants de Catalunya, del "defensor de la classe obrera", tal com diu la placa, instal·lada el 1983. Amb 10 anys ja treballava del que fos per portar quatre rals a casa. Després es va dedicar a pintar parets. Seguí va ser un jove autodidacte que va anar acostant-se a l’anarquisme. Així passaria a ser un fill de puta, un grup que s’autoanomenava així de forma desafiant, que utilitzava pistoles durant les vagues per atacar la policia. Iniciava un camí que el portaria a ser detingut un munt de cops.

El sindicalisme seria la vida de Seguí, que el 1907 participaria en la fundació del primer sindicat revolucionari independent, Solidaritat Obrera, i el 1911 en el naixement de la Confederació Nacional del Treball, la CNT. El seu ascens meteòric dins de la política catalana l’allunyaria de les pistoles portant-lo a les disputes dialèctiques. Era un orador brillant. De mica en mica es va acostar al catalanisme, on militava el seu bon amic Lluís Companys. També mantindria una gran relació amb Francesc Macià i amb un Francesc Layret amb qui valorava fer un partit polític sobiranista d’esquerres. El Noi del Sucre va ser detingut un altre cop el 1919, l’any de la famosa vaga de la Canadenca, quan els treballadors van aconseguir la jornada laboral de vuit hores. Seguí és qui va anunciar el triomf de la vaga en un míting a la plaça de les Arenes, parlant com sempre en català. Detingut de nou el 1921, va passar a ser objectiu dels pistolers a sou de la patronal.

El 10 de març del 1923 va quedar al Cafè Tostadero de la plaça Universitat amb el seu amic Lluís Companys. Després d’acomiadar-se d’ell, tres pistolers el van seguir fins al Bar la Trona, on el van assassinar. La seva mort provocaria greus aldarulls durant uns quants dies. Tants, que el van enterrar a Montjuïc de matinada, d’amagat. Com si així volguessin fer-lo callar. No ho van aconseguir.

Un dossier il·lustrat amb intel·ligència artificial

Els articles i reportatges d'aquest dossier s’han il·lustrat mitjançant imatges generades per dues aplicacions d’intel·ligència artificial: Midjourney i DALL-E, aquesta última d’OpenAI, com ChatGPT. Totes dues aplicacions estan encara en fase de proves, però són capaces de generar imatges úniques segons les peticions i els requisits de l’usuari. Per cada una s’ha fet una petició diferent que s’explica al corresponent peu de foto.