MADRIDNi l'execució dels últims sis mesos del 2022 de l'Estat a Catalunya, ni l'execució del primer semestre del 2023: són dades que no es coneixen perquè la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), òrgan que depèn del ministeri d'Hisenda, porta cinc mesos d'endarreriment pel que fa a la seva publicació a través dels informes sobre la distribució territorial, és a dir, per comunitats autònomes, de la inversió del sector públic estatal.
Es tracta d'unes dades que no solen passar desapercebudes, sobretot pel ressò polític que tenen a Catalunya, on una de les queixes històriques de partits com ERC i Junts és la poca execució de l'Estat. De fet, en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, tots dos partits tenen intenció de posar la carpeta damunt la taula.
Aquest 2023 la IGAE ja hauria d'haver publicat els seus dos informes semestrals. Un, el 30 de maig passat, corresponent al segon semestre del 2022 i, per tant, com a tancament d'exercici. L'altre, aquest 29 de setembre sobre l'execució dels primers sis mesos de l'any, tal com es desprèn del calendari de publicacions del mateix organisme.
Normalment, les publicacions –es publiquen des de l'any 2009– són puntuals. L'any passat, per exemple, només es van registrar deu dies de retard (l'execució del primer semestre del 2022 s'havia de publicar el 30 de setembre i va acabar sortint l'11 d'octubre). Enguany, però, les "dificultats tècniques" pel que fa a la recollida de dades i informació les han endarrerit, segons argumenten fonts del ministeri d'Hisenda a l'ARA. Les mateixes fonts recorden que els informes no només s'elaboren a partir de les dades d'Hisenda, sinó d'altres carpetes com Transports, d'on surt el gruix de la inversió.
Un entramat de carpetes
Arribar a la xifra d'execució no és senzill. El document que publica la IGAE està conformat per diferents partides que cal sumar. En el cas català, durant el primer semestre del 2022 es van executar 1.417 milions d'euros, d'una inversió prevista de 2.207 milions d'euros, segons dades de l'últim informe publicat l'octubre de l'any passat. És a dir, el 63,5% del total. Cal tenir en compte que la xifra incloïa una indemnització de 1.070 milions a la multinacional Abertis per part de l'Estat. Si no es té en compte això, l'execució cau als 347 milions (15,7%). Al conjunt del 2021, el nivell d'execució va ser d'un 35%, segons les últimes dades publicades.
Aquestes xifres són la materialització d'allò que s'ha escrit prèviament als pressupostos de l'Estat, en l'apartat de la inversió regionalitzable. La xifra pressupostada que es recull als comptes públics són els diners que l'Estat es vol gastar en una inversió concreta –construir una carretera, reformar un edifici o ampliar una estació de tren, entre altres–. No obstant això, es tracta només d'un número sobre el paper. La IGAE mostra si la inversió s'ha dut a terme o ha quedat pendent.
Per això, el to de les forces polítiques, sobretot les independentistes, durant la negociació i aprovació dels comptes públics és ben diferent del to que adquireixen un cop aquest organisme publica els seus informes. Aquí, arriben els retrets. ¿S'executaran els 2.308,9 milions d'euros fixats com a inversió per a Catalunya en els pressupostos generals de l'Estat per a aquest exercici? De moment, no ho sabem.
Infraestructures en el punt de mira
A Catalunya, aquest nivell tan baix d'execució o "inversió real" sol tenir el seu origen en les infraestructures, sobretot les que depenen d'Adif, la gestora pública d'infraestructures. Una de les claus, aquí, és el grau d'endarreriment dels projectes concrets i, per tant, de les licitacions. Sense això en marxa, l'obra no comença i no es preveu l'execució. A més, algunes inversions pressupostades són pluriennals (s'estenen en els anys).
Precisament, en el cas català s'arrosseguen obres històriques com el desdoblament de la R3, que, després d'anys, comença d'aquí poc. Recentment, un altre factor han estat els preus. Com explicava l'ARA, a ulls d'Adif l'increment de les matèries primeres també alenteix l'execució (va passar el 2021), cosa que l'últim any s'ha "agreujat" per l'esclat de la guerra a Ucraïna.
Des del govern central es destaca que els últims quatre anys han estat els de "més inversió" a Catalunya. De fet, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha promès 1.012 milions en infraestructures aquest 2023, un 20% més que l'any passat. L'anunci, però, no acontenta la Generalitat, que, dia rere dia, recrimina la baixa execució i veu "inexplicable" que no es publiquin les dades, en paraules de la consellera d'Economia, Natàlia Mas.
Amb tot, el grau d'execució en cada comunitat autònoma és diferent i s'explica per les particularitats de cadascuna d'elles. Catalunya no és l'única que no veu executat el pressupost, s'hi afegeixen Andalusia, Astúries o les Illes Canàries. En canvi, regions com Madrid el solen disparar. Aquí entra en joc l'efecte capitalitat, cosa que s'observa ràpidament en l'apartat de la inversió executada de l'administració general de l'Estat. En el cas de Madrid, les seccions d'inversió dels diferents ministeris multipliquen les de Catalunya i altres comunitats autònomes. S'hi afegeixen els organismes com el Congrés de Diputats.
Comissió de seguiment congelada
Quan la Generalitat assenyala una execució baixa d’aquelles inversions que s’han compromès, no es pot confondre amb l’infrafinançament o l’aportació que Catalunya fa al sistema de finançament autonòmic. L’execució de l’Estat fa referència a inversions programades via pressupostos de l’Estat a Catalunya.
L’any 2021 ERC i PSOE van pactar a canvi d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat incloure una disposició addicional titulada "Seguiment de les inversions a Catalunya", que havia de fixar, en el marc de la Comissió sobre Inversions Estatals, un seguiment, amb caràcter quadrimestral, del grau d'execució de les inversions programades pressupostàriament a Catalunya. Per ara, les trobades estan congelades.