Els ciutadans que cobren més de 150.000 € creixen un 13%

BarcelonaLa millora de les dades de l’atur ha permès en els últims anys generalitzar la millora econòmica de les llars catalanes, que tot i això continua sent desigual, amb els ciutadans amb més recursos ampliant les diferències respecte als més pobres. Aquesta dinàmica va ser un fet durant la crisi i s’està mantenint durant l’actual etapa de recuperació econòmica. Les últimes dades de l’Agència Tributària ratifiquen la tendència. El nombre de contribuents amb ingressos superiors als 150.000 euros -sense tenir en compte els ingressos generats amb l’estalvi- va créixer el 2016 més que cap altre, un 13%. Són només 22.270 ciutadans, però ells sols acumulen una base imposable (els diners sobre els quals es calcula el pagament de l’impost de la renda) superior a la que es van haver de repartir els 1,12 milions de contribuents que el mateix exercici van cobrar fins a 12.000 euros. Així, el 32% dels contribuents catalans es reparteixen menys ingressos que un 0,63% dels que fan la declaració de l’IRPF.

Tot i que l’increment de rendes s’està concentrant en les capes més adinerades de la societat, l’última memòria d’Hisenda mostra una dada positiva: el nombre de ciutadans que van cobrar fins a 12.000 euros va caure l’últim any un 2,9%, el que permet interpretar que hi ha un grup de persones que estan ascendint a capes superiors, tot i que amb dificultats. La caiguda de la desocupació en els últims anys avala aquesta interpretació, però les dificultats per incentivar que hi hagi més igualtat es poden explicar per les precàries condicions laborals amb què s’ha armat la recuperació a les empreses per garantir la competitivitat.

L’últim informe de l’OCDE justament denunciava aquest dimecres que Espanya és el segon país amb més treballadors pobres del grup d’estats més industrialitzats. I l’acord assolit recentment per la CEOE amb els sindicats per apujar els salaris fins a un 3% els pròxims anys s’interpreta com una assumpció d’aquesta problemàtica i la necessitat de posar-hi fi. Al cap i a la fi, els baixos salaris condicionen el dia a dia de milers de treballadors, però també posen en dubte la consolidació de l’economia, molt dependent encara de la demanda interna i del consum de les llars. Sigui quin sigui el futur, les dades no permeten ser optimistes respecte a un procés d’equiparació de condicions econòmiques a les llars catalanes ni a les espanyoles: les franges que més van créixer en ingressos són les que se situen en bases imposables a partir de 30.000 euros, molt per sobre de les franges més desafavorides. El llindar és representatiu. La memòria de l’Agència Tributària mostra que el 75% dels contribuents tenien una base imposable de fins a 30.000 euros i que aquests 2,7 milions de declarants es repartien el 45% dels ingressos declarats a Catalunya.

El màxim exponent que la recuperació no afecta tothom igual -és a dir, que va per classes econòmiques- és el grup format pels contribuents que van declarar uns ingressos de més de 600.000 euros. Només van ser 1.911 persones, però aquesta xifra va créixer un 24% respecte al 2015. Aquests contribuents declaraven, de mitjana, al voltant de 715.000 euros cadascun en la seva declaració de la renda. El salt és més important que el que es va viure al conjunt d’Espanya, on aquest tipus d’assalariats va créixer només un 17%. Els que cobraven entre 150.000 i 600.000 euros a Catalunya van augmentar un 12,4%.

Caiguda en la recaptació

La memòria d’Hisenda revela que els 10.580 contribuents espanyols que van ingressar més de 600.000 euros van pagar de mitjana a Hisenda 175.500 euros. La xifra és clarament inferior a la que es pagava abans de la crisi. El 2007, poc abans de l’inici de la gran recessió, pagaven al fisc un total de 190.450 euros, un 8,5% més.

Una altra bona notícia de les dades divulgades per Hisenda és que el nombre de liquidacions va créixer l’any passat en el conjunt d’Espanya un 0,72%, fins als 19,6 milions de declaracions. Catalunya aporta el 18,7% d’aquest total amb els seus 3,5 milions de contribuents. Un bon grapat de ciutadans queden exclosos de fer la declaració perquè no tenen cap ingrés o perquè no arriben al mínim que exigeix Hisenda.

LES CLAUS

1. La crisi econòmica ha acabat amb l’ascensor social?

La gran recessió ha eixamplat la franja de ciutadans que menys cobren a Catalunya a la vegada que ha delmat bona part de les classes mitjanes que havia generat l’últim boom econòmic. Amb tot, hi ha economistes que qüestionen l’ascensor social i consideren que, malgrat tot, és un accident estadístic. Del que no hi ha dubtes és que estem en un procés d’eixamplament de la bretxa entre els que tenen més i els que tenen menys. Les últimes dades d’Hisenda ho demostren.

2. ¿No hi ha millores en els estrats de treballadors amb ingressos més reduïts?

Sí que n’hi ha, però són clarament inferiors a les que es donen en les classes amb més recursos. Diferents estudis han demostrat els últims anys que les millores salarials eren molt superiors entre els treballadors amb bones condicions laborals. La informació d’Hisenda ha corroborat aquestes conclusions amb dades extretes de les declaracions de la renda. L’exclusiu grup de persones que cobren més de 150.000 euros ha crescut a Catalunya un 13% sense que la mitjana d’ingressos de cadascun d’ells s’hagi vist afectada.

2. ¿Es preveu una millora els pròxims anys?

La millora salarial pactada en la negociació col·lectiva i la que té per objecte els treballadors públics pot fer que els salaris més baixos creixin més els pròxims anys, de la mateixa forma que la recuperació de l’ocupació ajudarà els estrats més precaris. Però és previsible que les dades d’Hisenda del 2017 mostrin encara la mateixa dinàmica que s’ha registrat els últims anys: bretxa creixent.

3. ¿La presència de més rics ajuda la recaptació d’impostos?

És previsible que sí, perquè paguen, sobre el paper, més impostos que els que no tenen tants ingressos. Però és significatiu que els ciutadans que ingressen més de 600.000 euros hagin passat de pagar 190.450 euros abans de la crisi a 175.500 euros de mitjana l’any passat, segons les dades d’Hisenda.