Les claus de la vaga silenciosa dels treballadors de SFM

PalmaLa vaga de l’EMT de Palma, la de metges i la dels treballadors de recollida de residus dels municipis són lluites que han sonat, tant als mitjans com al carrer, en els anteriors dos anys marcats per la pandèmia. Ara bé, en els darrers mesos del 2021 es va començar una vaga més aviat silenciosa que encara continua. És la dels treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i es troba directament relacionada amb el sempre qüestionat servei de transport públic de l’illa.

Actualment, són 163 els treballadors públics de SFM, un nombre insuficient, segons el reclam dels sindicats i l’Associació d’Usuaris del Tren. La manca de personal influeix directament en la qualitat del servei, és a dir, freqüències escasses, suspensió de serveis i manca d’informació als usuaris, diuen. Tot això, però, s’intenta resoldre amb la pràctica d’hores extra, que els treballadors denuncien que superen la legalitat de manera elevada. Ara bé, aquests punts no són els únics motius de la vaga, sinó que els sindicats reclamen que, com a solució, s’uneixi el seu servei al del futur tramvia de Palma, que es preveu que es començarà a construir el 2023, per així compartir plantilla i recursos. 

Aquesta és una de les bases de la demanda del comitè d’empresa a la taula de negociació amb el Govern, que es va interrompre el desembre, després d’un mes. Ara està en pausa però, mentrestant, la suspensió de trens per la vaga es produeix fins a dues vegades a la setmana i els caps de setmana. “De manera silenciosa per no indignar els usuaris”, segons el portaveu de l’Associació d’Usuaris del Tren, Guillem Ramis, perquè és una “vaga preventiva que arrossega qüestions de tota empresa pública”, puntualitza el cap del comitè d’empresa de SFM, Ricardo Mas.

El futur tramvia, la solució per a SFM? 

Pels treballadors, el tramvia podria suposar un canvi significatiu de les seves condicions, ja que, a través del finançament de fons europeus que es preveu per al projecte, “seria una bona oportunitat per invertir en les demandes històriques del tren”, explica Ricardo Mas. La seva màxima preocupació és que el tramvia sigui de gestió pública i no de concessió privada, per així equiparar la qualitat d’ambdós serveis. “Seria una manera de dignificar SFM”, diu el sindicalista. Reclamen la gestió directe del tramvia, perquè calculen que la plantilla creixeria entre 150 i 250 treballadors i podrien compartir recursos, com el centre de servei de trànsit i els tallers. Igualment, expliquen que, si no s’acompanya del personal necessari, no es poden assumir aquests serveis i, per tant, es condemna a l’externalització. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge no ha volgut aclarir aquestes qüestions a l’ARA Balears “per motius de discreció”. Mentrestant, pels usuaris hi ha una “necessitat imperiosa: que el transport de l’illa sigui una espina de peix” i el tren determini la resta de transports: autobús, metro i futur tramvia. Ara bé, “això implica augmentar les freqüències, la capacitat i l’horari del tren, perquè és insultant que en hora punta en surti un d’Inca cada quart d’hora, quan hauria de ser cada cinc minuts”, reclama Guillem Ramis.

Incidents per manca de personal

Com s’ha arribat a aquest punt? La darrera administració que contractà personal va ser la del 2007. Segons el cap del comitè d’empresa, el Govern actual prometé el 2018 l’entrada de 30 treballadors, però mai s’ha produït. La Conselleria de Mobilitat tampoc ha respost aquesta qüestió a aquest diari, però al gener el conseller Josep Marí assegurà que les demandes dels treballadors van més enllà de les competències de la Conselleria o de SFM. Va afegir que es podria arribar a un acord per augmentar el personal, tot i que el que reclamen –70 més– és una xifra important.  

La manca de personal de moment es cobreix a través de les hores extra, l’altre punt calent. Des del sindicat expliquen que el problema base és que en el passat els treballadors es varen “funcionaritzar” i treballen cinc dies a la setmana, 7,5 hores diàries, amb dos dies lliures i vacances els mesos d’estiu. Això és “no deixar cap marge de maniobra per fer torns flexibles i ampliar serveis ordinaris”. L’única solució que apliquen és el desviament de personal de tallers, revisors i estacions per posar-se a conduir, “la qual cosa és molt més costosa i inviable a la llarga”. I més insegura. 

En els darrers vint dies hi ha hagut tres incidents. El més greu va ser a l’estació de Son Castelló, on un conductor de metro es va botar l’aturada a gran velocitat i va arrossegar les làmines del sostre. Segons explica Ricardo Mas, els incidents responen a un motiu clau: són conductors majors de 55 anys amb acumulació d’hores extra a l’esquena. Un d’aquests maquinistes ha estat retirat de circulació. El comitè d’empresa ha denunciat a Inspecció de Treball que se superen les hores extra, que legalment són 80 d’anuals, mentre que en aquesta temporada de vaga hi ha casos que les han arribat a superar en tan sols un mes, segons Ricardo Mas. Per la seva banda, Guillem Ramis es pregunta “per què estan permeses les hores extra a treballadors que porten 400 persones al seu darrere”. Mas coincideix en el fet que “les hores extra s’han d’acabar”. Cal dir que la gerència de SFM tampoc ha respost les qüestions d’aquest diari i ha assegurat que, “sense novetats, s’espera que s’arribi a un acord”. Mentrestant, els usuaris del tren denuncien que, quan no hi ha treballadors en plantilla, se suspenen trens. “Ha passat que te’n vols anar a Manacor i quan ets a Sineu et diuen que has de pujar a un autobús i, si no hi cap tothom, Serveis Ferroviaris paga taxis per als que queden a terra”, diu Ramis. El pitjor, remarca, és que els usuaris s’assabenten dels canvis a través de les xarxes socials o comunicats, però no a través de les pantalles o megafonia, per als qui no hi tenen accés.

Pels empleats, la solució passa per un canvi de legislació que permeti augmentar la plantilla dels treballadors públics i, per tant, per passes polítiques. Des del sindicat asseguren haver trobat suport en partits com MÉS, Podem i en la seva extensió d’Esquerra Unida. Tot això, enmig de l’altre debat a les andanes: el nou mètode tarifari de SFM.