Guia per entendre la sentència sobre les clàusules terra de les hipoteques i saber què has de fer

Barcelona1. Quin és el problema amb les clàusules terra?

El 9 de maig del 2013, el Tribunal Suprem va considerar que les clàusules sòl eren abusives per la seva manca de transparència, és a dir, perquè s'imposaven a les hipoteques sense explicar-les prou als clients. Això provocava que quan els tipus baixaven a partir de cert nivell (ara estan en mínims històrics), la hipoteca es convertia en una hipoteca de tipus fix i el client no es beneficiava del context favorable.

2. Per què no es van anul·lar íntegrament?

La justícia espanyola va decidir el 2015 que les entitats havien de tornar el que havien cobrat de més a partir del maig del 2013, però no més enrere. El tribunal de Luxemburg ha afirmat avui que "la jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl contingudes en els contractes de préstecs hipotecaris a Espanya és incompatible amb el Dret de la Unió". Aquest mateix any, al juliol, l'advocat general de la UE donava suport a la limitació temporal a les devolucions de diners per la “repercussió macroeconòmica” que tindria ampliar-la. Però la seva resolució no ha estat validada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

3. Quin impacte econòmic té la mesura?

La banca espanyola temia que aquesta decisió pogués donar-se perquè viu una situació complicada pels tipus d'interès baixos i per la pesada digestió de la crisi i els seus excessos immobiliaris. Però la xifra exacta que haurien de pagar els bancs no queda clara: Analistes Financers Internacionals va calcular que les entitats van ingressar uns 4.474 milions entre el novembre del 2009 –quan el sector va començar a comercialitzar-les– i el maig del 2013. Goldman Sachs calcula que les entitats espanyoles haurien de pagar 3.000 milions d’euros més dels que ja tenen aprovisionats si es veiessin forçades a tornar les clàusules terra des del primer dia. La xifra creix fins als 7.500 milions, segons els càlculs que el BBVA va incloure en la seva defensa del cas; i Adicae és qui eleva més la xifra i l’acosta als 20.000 milions, és a dir, gairebé el que va costar el rescat de Bankia. El Banc d'Espanya va afirmar que es podia tractar d'una quantitat que oscil·la entre els 5.000 i els 7.000 milions d'euros.

4. A quins bancs perjudica més?

El BBVA és el banc més exposat, perquè és el que té més actius hipotecaris i hauria d’afrontar un cost de 1.815 milions. També seria un cop dur per a CaixaBank, el primer banc català, ja que li suposaria 660 milions. Per darrere hi ha Popular i Bankia, que tindrien un impacte de 334 i 160 milions, respectivament. El Sabadell ha mantingut al llarg de tot el procés que les seves clàusules sí que eren transparents i prou explicades als clients i sempre ha dit, sense especificar cap xifra, que té aprovisionada la possibilitat d'haver de tornar la clàusula terra des del dia de la signatura.

5. Què has de fer si tens una clàusula terra a la teva hipoteca?

Si al contracte no queda prou clar que un client tingui aquesta clàusula, els experts recomanen mirar el rebut de la hipoteca: si les xifres no han variat gaire en els darrers tres anys o si hi apareix una xifra rodona, seria indicatiu que l'entitat està aplicant un sòl. El segon debat és si el client va ser prou informat del sentit d'aquesta clàusula. Per mirar de resoldre la situació, els experts reclamen no signar cap oferta que pugui fer el banc, perquè acostumen a imposar un tipus d'interès massa alt i inclouen el compromís que el client no anirà a la justícia per arreglar el cas. En els casos en què un client ja ha anat a la via judicial i ha perdut, només podria reobrir la qüestió si en el seu moment només hagués reclamat els diners pagats per la clàusula terra a partir del maig de 2013, i no la seva totalitat, que és el que es podria fer a partir d'ara.