Banca

La CNMC posa els dipòsits de la banca en el punt de mira

Competència monitoritza si s'està produint una col·lusió tàcita al sector i demana eines per combatre-ho

La presidenta de la CNMC, Cani Fernández, en unes jornades de l'APIE aquest divendres.
23/06/2023
3 min

SantanderLa presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha renyat aquest divendres els bancs per la poca remuneració dels dipòsits dels seus clients. Cani Fernández té clar que la manca de la remuneració de la banca pels estalvis dels seus clients és, en part, fruit d’una "falta de competència" al sector financer espanyol que defineix com un "oligopoli". Alhora, creu que s'està produint el que segons la jurisprudència de la Unió Europea, però també l'espanyola, s'anomena "adaptar-se conjuntament al comportament dels seus competidors", ha explicat Fernández. Això vol dir que amb l'observació del que fan les altres entitats bancàries, n'hi hauria prou per prendre una decisió.

La presidenta de la CNMC ha exclamat que se li fa "difícil" pensar que no hi hagi un banc que no vulgui "guanyar clients": "Em costa pensar que no es vol incrementar la quota de mercat; és contra natura", ha assegurat durant l’última jornada del curs d’estiu de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Fernández, que ja havia llançat algun dard al sector financer espanyol per la poca remuneració dels dipòsits, s’ha afegit així a les crítiques que la ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va fer aquesta setmana pel mateix tema. Per contra, les entitats defensen que estan oferint altres productes; que no poden incrementar la remuneració dels dipòsits per l'alt nivell de liquiditat, i que, en tot cas, aquesta remuneració començaria a treure el cap aviat, assegurava aquesta setmana el conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno.

Entre aquests altres productes hi ha els fons d'inversió. En aquest sentit, el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, Rodrigo Buenaventura, ha afirmat que han "detectat" una "proliferació dels fons d'inversió d'objectius concrets de rendibilitat". "És un subtipus de fons en què si vols sortir abans del venciment del producte, pot ser que tinguis pèrdues i en aquest cas sí que hem actualitzat les recomanacions", ha explicat Buenaventura. Tanmateix, ha dit que "no els preocupa" que s'estiguin utilitzant aquests productes financers, si bé ha recordat que "cal millorar l'educació financera".

"Monitorització" de la banca

Davant aquest escenari, fonts de la CNMC confirmen que estan "monitoritzant" la situació per veure si els bancs s'estan adaptant al comportament dels seus competidors, és a dir, si estan duent a terme una col·lusió tàcita. Competència explica que aquesta estratègia queda en una zona grisa perquè "no té eines" per lluitar-hi en contra, a diferència d’altres països com Alemanya. "Les investigacions de mercat que fa Alemanya permeten que la informació que no es veu sigui sancionable i es puguin adoptar mesures per millorar el mercat", ha expressat Fernández, que ha demanat eines per poder-ho combatre.

La CNMC té dues eines bàsiques a l'hora de detectar si un sector s'està posant d'acord en relació amb els preus de productes o serveis. "Si hi ha un acord explícit, per exemple si tres banquers declaren que seria bo no incrementar els dipòsits durant un temps, això està prohibit. I el mateix si es concerten", ha exemplificat Fernández. "Si no hi ha contacte, no ho podem perseguir".

Què passa amb els dipòsits?

Els dipòsits bancaris s'han convertit en el nou maldecap reputacional de la banca. La millora de la remuneració dels dipòsits està vinculada a l'increment dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu. Amb la seva pujada també haurien d'incrementar els interessos que la banca paga als clients per aquells diners que els particulars els deixen, en forma d'estalvi, i que la banca pot prestar a altres clients. A Espanya, però, això no passa al 100%. De fet, segons càlculs del Banc d'Espanya, durant el 2022 les entitats espanyoles es van estalviar 3.250 milions d’euros –o 525 milions mensuals– gràcies a no apujar la remuneració dels dipòsits en la línia del que havien fet antigament quan els tipus pujaven. 

"Crec que el sector és conscient que ha de reduir el cost reputacional i crec que ho està fent", ha dit aquest divendres el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, quan se li ha preguntat sobre l'impacte de la remuneració dels dipòsits.

stats