Rússia, davant d'una possible fallida per les sancions i la fuga d'empreses
L'agència de qualificació Fitch qualifica d'"imminent" l'impagament del deute públic rus
BarcelonaL'economia russa podria començar a trontollar a causa de les sancions internacionals per la seva invasió a Ucraïna i la fugida d'empreses que està patint des que va començar l'atac a Ucraïna. Aquest dimecres, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha tornat a rebaixar la nota de solvència com a emissor a llarg termini del deute sobirà de Rússia, que passa de B a C, davant d'un risc d'impagament "imminent".
En la seva anàlisi, la qualificadora de riscos ha justificat la rebaixa de ràting a conseqüència, en part, del decret aprovat a Rússia el 5 de març que potencialment podria obligar a redenominar els pagaments de deute sobirà en moneda estrangera a moneda local per a creditors en països específics. A més, Fitch apunta que, des de finals de la setmana passada, l'aplicació de la regulació del Banc Central de Rússia ha restringit la transferència de cupons (els pagaments d'interessos) de deute rus en moneda local a inversors que no resideixin al país.
Les agències de ràting treballen per a "inversors internacionals" i, amb les sancions cada vegada més grans, "el risc ha canviat radicalment" a l'hora d'invertir en bons russos, explica Xavier Freixas, catedràtic d'economia financera de la UPF. Cal tenir en compte que vuit bancs russos han estat expulsats del sistema internacional de validació de transferències Swift –hi ha sistemes alternatius, però Swift és el més utilitzat arreu del món amb diferència– i el Banc Central rus té bloquejat l'accés a les reserves en divises estrangeres que manté a l'estranger, la qual cosa ha desplomat el valor del ruble, la moneda russa.
Amb el bloqueig de les reserves, el Banc Central de Rússia va apujar els tipus d'interès bàsics del 9% al 20%, amb la intenció de captar més inversors estrangers cap al país, però amb l'efecte negatiu d'encarir els pagaments de deute. Per frenar la sortida de divises, aquest dimecres la presidenta del Banc Central rus ha prohibit la retirada de més de 10.000 dòlars dels dipòsits en divises estrangeres de les entitats financeres del país, en el que seria un primer corralito, tot i que molt limitat i dissenyat només per evitar la sortida de moneda estrangera.
En l'hipotètic cas de fallida de Rússia, la banca italiana i francesa serien les més afectades, segons dades del Banc de Pagaments Internacionals. Les companyies financeres d'aquests dos països tenen invertits més de 25.000 milions de dòlars en actius russos –això inclou tant deute públic i privat com participacions en empreses i altres inversions–, seguides pels bancs austríacs i els nord-americans, amb una exposició de més de 17.000 i 14.000 milions de dòlars, respectivament (com es pot veure al gràfic adjunt). La vulnerabilitat dels bancs espanyols davant d'una possible fallida russa és molt més baixa, ja que les inversions que acumulen al país són inferiors als 900 milions d'euros.
Aquest dimarts el govern dels Estats Units també va prohibir la compra de petroli, carbó i gas natural a Rússia, una mesura replicada parcialment (només amb productes petroliers) pel Regne Unit, però no pas per la Unió Europea, molt més dependent de l'energia russa.
Ara bé, cal tenir en compte que el que està impactant l'economia russa no són només les sancions, sinó també "l'efecte de les sancions", indica Freixas. És a dir, amb la sortida de companyies internacionals, la negativa a comprar matèries primeres per part de la primera potència econòmica del planeta i la impossibilitat d'accedir a divises estrangeres per part de l'estat rus, l'economia del país es pot alentir de manera molt notable i entrar en una espiral negativa: el consum de les famílies cau, la inversió empresarial també, puja l'atur i la recaptació d'impostos es desploma, en el que seria un cicle clàssic de qualsevol recessió. Tot això afegeix encara més risc a les inversions a Rússia i dificulta al govern fer front a les seves obligacions amb els creditors. Les sancions tenen, doncs, "un efecte directe i un efecte indirecte multiplicador" de l'impacte, explica Freixas.
Fuga de multinacionals
A part dels problemes a les finances públiques i al sistema bancari, el país presidit per Vladímir Putin està patint una fugida de multinacionals com a protesta pel conflicte bèl·lic. Les últimes que han anunciat que suspenien les seves operacions a Rússia dimarts al vespre van ser quatre nord-americanes: el gegant de les begudes Coca-Cola, el seu competidor Pepsi, la cadena de menjar ràpid McDonald's i l'empresa de cafeteries Starbucks. "Els nostres cors estan amb les persones que estan suportant els efectes inconcebibles d'aquests tràgics esdeveniments a Ucraïna", ha argumentat Coca-Cola en un comunicat.
Pel que fa a McDonald's, tanca temporalment un total de 850 restaurants, però ha assegurat que continuarà pagant els 62.000 empleats que té a Rússia. La cadena de menjar ràpid, que va obrir el seu primer local l'any 1990 quan la Unió Soviètica obria la seva economia a la resta del món, ha avançat que no sap quan tornarà a reobrir, i també ha admès que estava patint problemes de subministrament. McDonald's també té tancats a causa de la guerra els 108 locals que té a Ucraïna.
També Unilever i L'Oréal
Per la seva banda, Starbucks tanca el centenar de botigues que té a Rússia, però també ha decidit seguir pagant els seus treballadors, que sumen 2.000 persones. També el fabricant de productes de bellesa Unilever ha anunciat que suspèn el comerç amb Rússia, igual que L'Oréal, que tanca les seves botigues i la venda per internet en territori rus, i la catalana Roca de porcellana sanitària, que abaixa la persiana de les sis plantes que hi té i on treballen més de 3.000 persones.
A aquests tancaments s'hi han de sumar els anunciats la setmana passada pel grup Inditex amb més de mig miler de botigues, Puma, Mango o Prada. A més, el cap de setmana passat també van suspendre temporalment totes les seves activitats al país de Putin Visa, Mastercard i American Express.