El Col·legi d'Arquitectes visa més de 90 milions d'euros en cases en un sol mes

PalmaEl sector de la construcció a les Illes no té aturall. No és que es construeixin més cases, és que de cada cop s'hi destinen més doblers i són més grans. De fet, aquest juny, el Col·legi d'Arquitectes de les Balears (COAIB) ha visat a les Illes 14 projectes residencials menys que el mateix mes de l'any passat i aquest s'ha convertit en el juny amb menys projectes validats dels darrers cinc anys (a excepció del 2020, quan hi hagué un boom).

Quantitativament, idò, es pot dir que el sector de la construcció està estancat o, fins i tot, en declivi. Però si s'agafa perspectiva i s'analitzen altres indicadors, com el pressupost que s'hi destina o la superfície que ocupen, es constata una tendència a construir cases grans i cares a les Illes, que explica, entre d'altres factors, la manca de mà d'obra que pateix el sector avui dia.

I és que la mitjana del cost de les cases visades aquest juny és un 23% més elevada que la del juny del 2022 i arriba als 412.581 euros, segons les darreres dades del COAIB que ha publicat l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat). Si es mira el total, els projectes sumen 91.593.199,17 euros. També puja la superfície, tot i que no al mateix ritme. De mitjana, els projectes residencials que s'han validat arriben als 453 metres quadrats, un 12% més que el mateix mes del 2022.

Això sí, ni en quantitat ni en pressupost ni en superfície se superen les xifres de l'època del boom de la construcció, que va comprendre sobretot des del 2004 fins al 2007. Tampoc les xifres del 2020, l'any de la pandèmia, quan es varen validar el doble de projectes que eren, de mitjana, un 22% més grans i un 2% més cars.

Formentera i Eivissa, on més doblers s'hi destinen de mitjana

Si es miren les xifres per illes, on més doblers s'han destinat a les cases és a Formentera (837.000 euros); seguida d'Eivissa (568.000 euros). A Mallorca no arriba als 400.000 euros i a Menorca són poc més de 450.000 euros per cada projecte validat.

Quant a superfície, succeeix exactament el mateix. Formentera està a dalt de la llista: els projectes que s'hi han visat tenen una mitjana de 2.212 metres quadrats; a Eivissa, 562; a Menorca, 551 i a Mallorca, 423.

El balanç del 2022: menys cases

Cal recordar que en el balanç del COAIB del 2022, l'entitat ja va alertar que hi havia "un retrocés clar en relació amb la creació d'habitatges de totes les tipologies" amb una caiguda del 3% respecte del 2021.

Les dades mostraven que hi hagué una millora respecte del 2019, però que la construcció va retrocedir en comparació amb el 2021. Arreu de les Balears hi va haver un 10% menys d'habitatge nou, un 3% menys de superfície construïda i s'hi va invertir un 6% menys de pressupost. Així i tot, l'activitat se sosté per l'habitatge unifamiliar, que ha retrocedit però continua al capdavant, seguit de la construcció de centres docents i instal·lacions turístiques.