La competència laboral ve de la resta d’Europa, no del sud

Els treballadors que competeixen laboralment amb la majoria d’illencs venen d’altres països d’Europa, no del sud. Es tracta d’immigrants qualificats que sí que entren en competència directa per feines que poden exercir els autòctons, perquè estan més ben preparats i tenen millor formació que bona part dels residents a les Balears amb nacionalitat espanyola. Mentre els residents estrangers d’origen africà i sud-americà ocupen llocs de feina no desitjats en sectors com el camp o el de les cures, els d’origen europeu són treballadors amb major qualificació. Així ho assegura l’ Estudi sobre la prospectiva econòmica, social i mediambiental de les societats de les Illes Balears a l’horitzó 2030, elaborat pel Consell Econòmic i Social (CES) de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

D’acord amb l’informe, d’entre els grups d’estrangers, els d’origen europeu seran els majoritaris en totes les franges d’edat d’aquí a 10 anys. Però seran especialment nombrosos en el grup més actiu laboralment, el de 25 a 39 anys, en què sumaran un 20,7% del total de la població de les Balears. D’altra banda, el 14,5% de la població serà de la resta de països del món, però no es preveu que aquest grup competeixi de la mateixa manera per a llocs qualificats perquè, en global, tenen una formació professional més baixa.

El catedràtic d’Economia Aplicada de la UIB i un dels autors de l’informe, Andreu Sansó, explica que a les Balears no hi ha prou gent amb experiència i formació per atendre la forta demanda que hi ha, per exemple, al sector nàutic. “S’hauria de millorar molt la taxa d’abandonament escolar prematur”, afirma. D’altra banda, considera que el fet que treballadors provinents d’altres estats d’Europa entrin en competència amb els illencs afecta des de fa anys tots els àmbits laborals, fet que s’intensificarà en el futur, segons les expectatives de l’estudi. “És fàcil veure empreses de mobles i roba, immobiliàries i furgonetes d’electricistes, entre d’altres, gestionades per alemanys i anglesos que resideixen a l’illa”, diu. En opinió del professor i catedràtic de Geografia Humana de la UIB, Pere Salvà, fa pocs anys que existeix una escola de turisme en relació amb la llarga història que tenen les Balears dins el sector serveis. “No hi ha una adequació entre la formació professional i universitària amb la realitat laboral”, afirma, i afegeix que sense qualificació “no es podrà competir mai”.

Futur incert

D’acord amb les dades que es desprenen de l’estudi, el 2017 un 11,8% de la població balear procedia d’altres països europeus i el 7,6% d’estats de la resta del món. Les previsions indiquen que els europeus continuaran sent els més nombrosos el 2030, ja que representaran un 16,8% de la població total, enfront del 9,9% d’estrangers amb nacionalitats no europees. Així i tot, cal tenir present que les dades de l’estudi són prediccions i hi ha un cert grau d’incertesa. “Les Illes Balears continuaran sent una terra d’acollida i d’oportunitats laborals si es mantenen com una societat econòmicament dinàmica”, recorda Sansó. Els dos catedràtics coincideixen que, segons com es desenvolupi el Brexit i el possible auge de formacions d’extrema dreta arreu del continent europeu que apostin per polítiques econòmiques proteccionistes, tot plegat pot condicionar notablement l’arribada de nous residents europeus. Salvà recorda que els britànics cobren pensions que, en cas que el Regne Unit surti de la UE, podrien afectar negativament la llibertat de capital.