Compres més petites i més freqüents per fer front a la pujada dels preus

PalmaEls supermercats han identificat un canvi en els hàbits de consum dels clients arran de l’augment de preus dels productes, tant a les Balears com al conjunt de l’Estat. Els darrers mesos, els consumidors han tendit a fer compres més petites però repetides al llarg del mes, en lloc de fer-ne una de mensual grossa. Fonts del sector afirmen que és un sistema per “controlar millor la despesa”. Hi ha hagut un “augment de la freqüència d’actes de compra i, en conseqüència, tiquets més petits”. Triar productes de marca blanca o reduir el consum de la carn i el peix, i de productes de major qualitat, són altres exemples que evidencien els nous costums. Omplir el rebost costarà 830 euros més enguany que el 2021, indica l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

L’escalada dels preus de les matèries primeres alimentàries s’està produint a escala global des de principis del 2022 i repercuteix en els preus de consum, que són els que paga la gent. La transmissió d’aquest increment es deu que els productors i els venedors a la menuda absorbeixen inicialment l’augment d’aquests preus, els quals repercuteixen posteriorment en l’encariment de les manufactures que rep el consumidor; és a dir, l’excés de cost que sofreix la indústria fa augmentar el preu de venda que paga el client a la botiga, segons ha indicat el Banc d’Espanya (BE) en un informe d’aquest mes d’agost: L’augment dels preus de les matèries primeres alimentàries i la seva translació als preus de consum a l’àrea euro.

Resulta que, a l’Estat, el pes de l’augment dels preus dels aliments sobre la pujada general és superior a la mitjana calculada per la Unió Econòmica i Monetària (UEM), on suposen un 22% i un 17% respectivament, explica el BE. I és que les darreres dades de l’IPC general mostren que la inflació a les Balears ha estat del 10,3% el mes de juliol a les Balears i del 10,7% a tot l’Estat, segons ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística aquest divendres 12 d’agost. La inflació general també se situa per sobre de la de la UEM, segons l’Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA) –índex que permet comparar la inflació dels diferents països de la UEM–, on la mitjana ha estat del 8,9% el mes de juliol.

També l’efecte dels preus dels aliments sobre l’augment general dels preus de consum es pot corroborar si es té en compte la inflació subjacent –aquella que es calcula sense tenir en compte els productes energètics ni alimentaris–. Al mes de juliol del 2022 se situava en el 6,1%, 4,7 punts percentuals per sota de la inflació general.

“La inflació és un problema innegable a tot Europa i això afecta els productes bàsics”, indica el conseller del Banc d’Espanya, Carles Manera. Només l’oli, en un any, ha incrementat el preu un 37%, segons dades recollides al juny. També, segons l’informe publicat pel BE, des de principis del 2021, els preus han augmentat un 56% el de l’oli, un 17% el dels cereals, un 16% el dels lactis i ous, i un 10% el de la carn. Així mateix, un altre punt important és l’“heterogeneïtat” que presenten els diferents grups d’aliments a l’hora d’augmentar el cost de venda, que és més ràpid, per exemple, en la carn, els greixos i els olis, però més lenta per als cereals, diu l’informe; aquest fet empeny els consumidors a deixar de comprar productes més cars i de major qualitat.

La política internacional

Aquest increment dels preus es deu a la “tensió addicional en les cadenes globals de subministrament dels aliments” desembocada pels conflictes internacionals vigents, diu el BE. Així mateix, diu Manera, “la guerra d’Ucraïna i el conflicte entre la Xina i Taiwan són factors que conviden a ser previnguts”. Per una banda, cal tenir en compte, segons el BE, que els països de l’Est són potents pel que fa a la producció de matèries primeres alimentàries, però s’han vist afectats per la invasió russa a Ucraïna, conflicte que ha limitat la producció i exportació d’aliments. Un altre factor que ha repercutit en la producció agrícola és l’augment dels preus de l’energia i els fertilitzants. 

Per altra banda, però, la institució d’àmbit estatal recorda que també hi ha països que han prohibit o restringit “les exportacions d’algunes matèries primeres alimentàries a causa de la situació climàtica adversa”. Tot això provoca que l’oferta disponible de productes no pugui assumir la demanda existent i, per tant, els preus pugin.

Així i tot, es preveu que d’aquí a uns mesos la inflació es comenci “a corregir a la baixa”, diu Manera, com també va indicar el Banc Mundial a l’abril d’enguany en un informe sobre l’impacte de la guerra d’Ucraïna sobre els mercats de mercaderies. El conseller recalca que “cada vegada hi ha més indicadors positius” que s’han de considerar.

Davant l’augment dels preus, “també s’ha de tenir en compte la reduflexió”, explica el director general de Consum, Fèlix Alonso. Aquesta tècnica consisteix a reduir la quantitat dels envasos, bosses o paquets en lloc d’apujar el preu dels productes, explica l’OCU, que ja n’ha identificat diferents casos. Quan succeeix això, és més fàcil enganar el client, que no sempre mira l’etiqueta del paquet, sinó que es basa en el preu, que és el primer que es veu. En aquest sentit, Alonso recomana “mirar molt més l’etiquetatge, perquè de vegades no és el que diuen”. La Conselleria de Salut i Consum, que té les competències sobre l’etiquetatge dels paquets, assegura estar atenta, però també demana que ho revisin els mateixos consumidors, ja que “el millor inspector és la ciutadania”, conclou Alonso.