Conjura per la indústria davant l’amenaça de Trump

BarcelonaEuropa fa temps que ha enterrat els preceptes de Gary Becker. A l'economista nord-americà, premi Nobel de l'any 1992, se li atribueix una màxima que, sobretot des de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, el Vell Continent ha sepultat per pregonar just el contrari: la millor política industrial és la que sí que existeix.

Aquesta és la idea que aquest dilluns han defensat els màxims responsables en indústria de casa nostra durant el Congrés Eurecat, organitzat pel centre tecnològic de nom homònim, que sota el lema El futur de la nostra indústria ha celebrat al Recinte Modernista de Sant Pau una jornada per parlar de la transformació de l'ecosistema industrial amb l'objectiu de "donar resposta" als reptes empresarials.

Per al ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, que ha obert la jornada, Espanya i Catalunya han de caminar cap a un sector industrial més competitiu i innovador, que generi més valor i benestar a la societat. Un camí que, per a Hereu, requereix l'esforç "del conjunt de les institucions públiques, empreses privades, organismes com Eurecat i la societat en el seu conjunt", i en el qual ha situat Catalunya com a "motor clau" per a l'impuls tecnològic i industrial.

És la recepta del ministre per afrontar l'actual procés de reindustrialització europea, en el marc del gran objectiu postpandèmia de la Unió Europea: l'autonomia estratègica. I això implica produir més i millor per ser autosuficients i alhora competitius davant les amenaces globals. Europa es troba en un procés de desacceleració econòmica, amb el seu motor econòmic, Alemanya, fregant la recessió –cosa que ja ha motivat un avançament electoral al país–. A més, el context és de guerra aranzelària amb la Xina, que ha portat Brussel·les a taxar els cotxes elèctrics xinesos i que, en cas de complir-se les promeses de Trump, també es lliurarà amb el mercat nord-americà.

"Molta gent al món vol afeblir el projecte europeu, a banda i banda de l'Atlàntic i a l'Àsia", ha dit Hereu. El ministre ha apostat per enfortir el model industrial per "defensar Europa" i el model social de llibertats i de cohesió social, i ha dit que Europa no s'ha de "distreure gaire". Una estona després el conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha dit el mateix. "Trump hauria de suposar una motivació per implementar els plans Draghi i Letta", ha dit Sàmper, en referència a les propostes de l'ex primer ministre italià Enrico Letta i l'expresident italià Mario Draghi. "Des d'Europa ens hem d'activar, deixar de ser reactius", ha dit el conseller, que veu "inquietant" la política aranzelària de Trump.

De fet, tant Hereu com Sàmper s'han fet seves les paraules de qui ja va salvar l'euro fa una dècada: quan Draghi va presentar al setembre el seu pla multimilionari per millorar la competitivitat de la Unió Europea ja va dir que era per salvar "el model social" europeu. Dies abans de les eleccions nord-americanes, l'economista italià també urgia la transformació europea davant el retorn de Trump.

86 M€ més en descarbonització

Durant la jornada, Hereu també ha anunciat l'aprovació provisional de 13 nous projectes del PERTE de la descarbonització per valor de 86 milions d'euros. Entre les principals empreses beneficiàries hi ha Industrias Celulosa Aragonesa, Mercedes Benz, Industrias Lácteas Asturianas, Borges i Molins. Amb aquesta resolució, la primera convocatòria de la línia 1 del PERTE ja ha concedit prop de 400 milions d'euros en subvencions.