El Consell Econòmic Social detecta punts negres en la nostra economia i urgeix a prendre mesures

PalmaEl Consell Econòmic i Social (CES) de les Illes ha presentat aquest divendres la seva memòria anual en la qual queda reflectit el bon moment econòmic que viu la comunitat, però en la que també es destaquen alguns punts negres del model productiu de Balears, sobretot pel que fa a la seva productivitat i a la innovació, que es situa a la cua de tot l'estat espanyol.

El president de l'entitat, Carles Manera, ha destacat que la dinamització del mercat laboral s'ha traduït en una millora del benestar de la població, però ha advertit que aquest fet no ens ha de dur a ser excessivament optimistes. "El tema dels salaris és vital, ja que són una peça fonamental. Si són baixos es produeix una menor capacitat per consolidar la recuperació", ha comentat Manera, que ha destacat que d'aquesta forma és difícil que el consum arranqui.

Un dels indicadors destacats en la memòria del CES és el del nombre d'empreses innovadores, que ha passat de les 523 el 2010 a les 181 el 2016. Per Manera es tracta d'un problema important que s'ha de resoldre i per això ha demanat "una política més agressiva" en aquest camp, tant dins l'àmbit públic com en el privat.

Balears inverteix en innovació un 0,33 sobre el PIB davant l'euro que s'inverteix a Espanya de mitja, pel que es considera molt necessari incrementar aquesta despesa. El secretari general del CES, Josep Valora, ha afegit que és el moment de reflexionar sobre si el model econòmic de les illes és sostenible i ha destacat que el sector privat té una sèrie de reptes sobre els que aprofundir. "Hem de demanar a les empreses que incrementin la seva inversió per millorar la productivitat", ha comentat.

Les dades aportades pel CES destaquen que Balears és la comunitat que menys creix en renda per capita durant 2017, amb un 1,2% davant una mitjana estatal del 2,8% i les comunitats amb millor comportament com Astúries, a un 4,2%, Aragó, amb un 3,7% o Galícia, amb un 3,5%. Manera ha explicat que aquest fet es deu al fet que les Illes registren el creixement demogràfic més gran de tot l'Estat, pel que el fort increment del PIB es veu diluït quan es parla de renda per persona.

"Això és un fet estructural del nostre model de creixement que ens obliga a repensar-lo seriosament", s'indica a la presentació de la memòria.

Etapa de creixement

La memòria també fa un repàs d'algunes de les dades que indiquen un el bon moment conjuntural de l'economia de les Illes, impulsada sobretot pel turisme, que ha provocat uns nivells d'ocupació molt elevats i una baixa de l'atur a taxes anterior a la crisi.

Tot i que el creixement turístic està 2,5 punts per davall de la mitjana estatal s'ha avançat en la desestacionalització, ja que Balears és la destinació de "sol i platja" que més ha crescut, un 0,61%. La rendibilitat del sector hoteler ha pujat de forma notable des de 2008, tan pel que fa a ingressos per habitació com quant a la tarifa mitjana diària.

"Això està a la base de les polítiques de requalificació i millora de la planta hotelera, que han permès justificar increment en els preus que, a l'hora impacten en positiu sobre l'increment dels ingressos, i tot això s'ha donat en una fase de forta recuperació de la demanda turística", s'explica a la presentació de la memòria.

Pel que fa a la construcció es destaca que la gran crisi es va avançar a Balears el 2007 i que des del 2014 s'ha iniciat una forta recuperació, amb una petita recaiguda durant 2017. Es destaca que aquesta recuperació "s'ha fet sobre la iniciativa privada, amb poca cura en una política efectiva d'habitatges protegits".

La millora econòmica també es veu reflectida en una dada negativa, l'increment d'emissions a gasos a l'atmosfera. Les dades del CES indiquen que des de 2006 a 2014 les emissions es varen reduir a quasi la meitat passant de 60.000 a 30.000 tones, però a partir d'aquest darrer any reputa i el 2016 s varen superar les 50.000 tones a causa de la recuperació de l'activitat econòmica. Manera també ha destacat la necessitat de variar les pautes tecnològiques i actuar sobre el canvi climàtic.