El govern espanyol s'encalla amb el PP per les ajudes pels aranzels

MadridEl consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un decret amb algunes de les mesures que Pedro Sánchez va anunciar per mitigar l’impacte econòmic de la política aranzelària de Donald Trump sobre empreses i treballadors. Malgrat que la Unió Europea està fent mans i mànigues per arribar a un acord amb els Estats Units que suposi una sortida de la guerra comercial, l’Estat, amb l’objectiu d’enviar un missatge de tranquil·litat als sectors més afectats, ja ha promès la mobilització de fins a 14.100 milions d’euros. Una part són partides pressupostàries ja anunciades amb anterioritat, com és el cas del Pla Moves III, mentre que d’altres es reorienten o s'aproven de nou. Dels diners anunciats, el consell de ministres d'avui dimarts n'ha activat 7.720 milions.

"Estem davant d'un dels xocs comercials més greus", ha lamentat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts. Tot i que l'executiu central es mostra prudent a l'hora de quantificar l'impacte, Cuerpo ha anticipat que un 80% de les exportacions espanyoles als Estats Units (uns 18.600 milions d'euros anuals) es podrien veure afectades pels aranzels anunciats per Donald Trump, sumats a aquells que ja estan en vigor.

Entesa amb el PP?

Tenint en compte aquest escenari, el govern espanyol ha mogut fitxa perquè el decret aprovat no perilli al Congrés dels Diputats, on cada votació s'ha convertit en un maldecap fruit de la fragmentació parlamentària. D'entrada, l'executiu espanyol ha buscat el PP per donar una "resposta d'estat", cosa que suposaria deixar enrere després de molt de temps la confrontació habitual en què conviu la seva relació. Tot i que el responsable econòmic del PP, Juan Bravo, i el ministre d'Economia han negociat fins aquest dilluns a la nit, a hores d'ara l'acord no està damunt la taula, però tampoc està descartat.

Si bé el govern espanyol ha acceptat algunes de les propostes que han fet els populars per afrontar el xoc aranzelari, com ara tenir en compte les comunitats autònomes (la majoria governades pel PP) a l'hora de coordinar el paquet de mesures, els d'Alberto Núñez Feijóo ho consideren "insuficient". "El decret no s'ha modificat en aquells termes que considerem més importants i que són la competitivitat, la fiscalitat o el fons amb la recaptació dels aranzels", apunten fonts populars. "Esperem que la voluntat de diàleg porti no només a la ratificació [del decret], sinó a la construcció conjunta de la resposta. Esperem que per aquesta via transiti el vot del PP i la resta de forces. Estem en un diàleg constructiu", ha insistit Cuerpo en roda de premsa. Els populars confien que l'executiu de Pedro Sánchez faci algun pas més en els pròxims dies.

Pendents dels socis

La via del PP s'ha torçat davant el triomfalisme de Junts, que ha reivindicat que un 25% de les ajudes que es mobilitzin aniran a parar a empreses catalanes. S'estima que serà així perquè es tindrà en compte el pes exportador de Catalunya als Estats Units a l'hora de repartir els diners d'aquest primer pla de xoc i Catalunya suposa el 25%, ha anotat el diputat de Junts al Congrés Josep Maria Cruset. A més, els juntaires han arrencat el compromís de Cuerpo de comparèixer cada tres mesos al Congrés.

Tot i que Junts ha calculat que això suposaria mobilitzar "3.000 milions d'euros" només per a Catalunya, fonts del ministeri d'Economia matisen que el que es preveu és afegir com a criteri "essencial" l'exposició de cada territori pel que fa a les exportacions als EUA. Les mateixes fonts recorden que, per exemple, mesures com els avals ICO es reparteixen en funció de la demanda de les empreses i no per quotes territorials. Les mateixes fonts no tanquen la porta a ampliar la cobertura si aquesta és superior. "Si hi ha empreses més exposades o que sol·liciten més avals, en sortiran més beneficiades", indiquen les mateixes fonts.

El PP ha denunciat que el govern espanyol ha pactat una "quota aranzelària amb el separatisme" i ha advertit al PSOE que no compti amb el seu suport per "blanquejar un acord que subasta l'Estat". Fonts de la Moncloa creuen que els conservadors estan començant a preparar el relat per votar en contra del reial decret, però no temen per la seva aprovació perquè confien en els socis d'investidura. Això suposaria comptar amb els quatre vots de Podem, que ha titllat d'"insuficients" les mesures.

Mesures aprovades

Entre les mesures aprovades hi ha una línia d’avals ICO per valor de 5.000 milions d’euros per facilitar l’accés a finançament a aquelles empreses que vegin reduïda la seva activitat per culpa dels aranzels, de manera que la puguin mantenir, així com les plantilles.

Alhora, el govern també ha activat dues de les propostes per ajudar els sectors afectats a reconvertir la seva activitat i trobar nous mercats. En concret, ha donat llum verda a una partida de 720 milions en instruments financers per ajudar a la internacionalització de les empreses, i a una segona partida de 2.000 milions en assegurances de crèdit i cobertura al risc d'exportació. Precisament, Pedro Sánchez viatja aquest dimarts a la Xina per mirar de reforçar els lligams comercials amb el país asiàtic, però també per intentar rebaixar el to de la resposta de Pequín als aranzels de Donald Trump.

La UE contraataca Trump: aranzels del 25% al fil dental, els diamants i les salsitxes... però salva el bourbon

Finalment, l'executiu central també ha negociat amb el PP incorporar la moratòria comptable per a les empreses aquest 2025. Aquesta mesura, que ja es preveia en el decret òmnibus del passat mes de desembre, que va descarrilar, permet a les empreses no incorporar als seus comptes les pèrdues que van patir durant el 2020 i el 2021 per la covid-19, i ara s'hi afegirien les pèrdues pels aranzels.

El decret d'aquest dimarts l’haurà de convalidar el Congrés dels Diputats i, en cas de no tenir l’aval del PP, Pedro Sánchez necessitarà els vots dels socis habituals. De fet, el govern espanyol té una primera prova de foc aquest dijous amb la votació del Pla Moves III, dotat amb 400 milions d’euros amb ajudes al sector del cotxe elèctric, un dels més perjudicats pels aranzels.