La construcció augmenta, però no troba mà d'obra
L'increment d’obra pública per l’arribada dels fons europeus coincideix amb un augment de la construcció privada
CiutadellaLa construcció, el sector que va impulsar l’economia durant la pandèmia, no ha desinflat encara la bombolla que s’hi va generar. Tot al contrari, l’obra d’iniciativa privada no ha aturat, empesa pels projectes de reforma i les grans fortunes, mentre la pública revifa amb els fons europeus i l’Impost de Turisme Sostenible, en el moment en què les constructores menys ho necessiten.
Les plataformes de licitació tenen registrats actualment 243 concursos públics a les Balears, entre ajuntaments, consells insulars i empreses depenents. I d’aquests, 69, més d’una tercera part, són per obres. El mateix passa amb vuit de les trenta actuacions que ara mateix licita el Govern. “Estam tapats de feina. Si no en feim més és perquè no podem”, confirma el president dels constructors menorquins, José Olives. La seva empresa té ara en nòmina 20 treballadors per donar sortida a les vuit obres que té en marxa, però la demanda que rep és més elevada. “Si trobàs personal, tindria capacitat d’executar-ne més”, apunta. “De ver, no ho entenc. És un ofici que té un fàcil aprenentatge i que permet guanyar-se un sou en poc temps, però no atreu els joves”.
La situació, diu Olives, és comuna a totes les empreses del sector. A través del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), les empreses privades tenen obertes ara mateix 42 ofertes de feina per treballar de maquinista, picapedrer, marger, encofrador, manobre, enrajolador, peó, ebenista, soldador, guixaire o, fins i tot, arquitecte i director en obres a Maó, Sant Lluís, Palma, Alcúdia i Calvià. “És un mal endèmic en el sector”, diu la directora de l’associació de constructors de les Balears, Sandra Verger. “I ja no és que hi falti mà d’obra qualificada, sinó que simplement hi falta mà d’obra. Si les empreses disposàssim de més personal, podríem assumir més obres i complir més els terminis”, comenta.
L’allau de projectes que ara es comencen a licitar per no perdre els fons europeus compromesos fa, segons José Olives, que “no siguem prou empreses per assumir tot el que ens ve”. Més encara en el seu cas i en el de la majoria de constructores de petites dimensions que ja en tenen prou amb la seva cartera de clients particulars. “Ja fa mesos que ni mir les ofertes públiques perquè no don a l’abast”, assegura. “Els ajuntaments haurien de preveure amb molta més antelació les obres que trauran. Amb aquesta pressió d’haver de començar i acabar tal dia, amb la manca de mà d’obra que hi ha, ens és impossible organitzar-nos”, afegeix. I considera que “allò més ideal seria que l’Administració demanàs una pròrroga i hi hagués un marge de temps més gran per executar les obres públiques per tal que els doblers no es perdessin. Si no tenim prou mans, com ho hem de fer?”.
Que costa trobar gent que vulgui treballar en el sector ho deixa patent la darrera estadística del mercat de treball que s’acaba de difondre. Els 6.242 demandants de feina a la construcció contrasten amb els 108.610 que s’han inscrit a les Illes per treballar en el sector serveis. Només la indústria (3.378) i l’agricultura (1.063) registren un nombre més petit de demandants. Així i tot, les dades confirmen la reactivació que experimenta la construcció a les Balears. Aquest febrer acabà amb 3.499 aturats entre totes les Illes, 116 (un 3,2%) menys que ara fa un any. Totes les Illes, sense excepció, tenen menys manobres sense feina que el febrer de 2024. Només aquest mes s’han signat 4.190 contractes de feina en el sector.
L’increment de l’activitat s’ha notat especialment durant el darrer trimestre de 2024. Així i tot, la superfície edificada no augmenta d’un any per l’altre, sinó més aviat al contrari. Ho constaten les dades del Col·legi d’Arquitectes, que a Menorca ha visat durant el darrer any projectes que suposaran la construcció de 314.794 metres quadrats, una xifra inferior a la dels dos darrers anys, especialment 2022 quan, tot just en sortir de la pandèmia, s’hi van edificar 400.417 metres quadrats. L’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam) ho vincula tant a la pujada de costos en el sector com a la dificultat cada vegada més gran que hi ha de poder accedir a un crèdit hipotecari.
El repunt d’activitat i l’encariment de les obres també es constata en l’estudi fet per l’empresa Double Trade que informa que la despesa en construcció assolí l’any passat a les Balears els 1.593 milions d’euros, un 3,5% més que el 2023, distribuïts en 2.179 obres.
Subhastes desertes
Si s’exceptuen les grans obres públiques, als empresaris els ret ara més la iniciativa privada. No està subjecta als curts terminis d’execució que imposa l’Administració i tampoc no discuteix tant l’encariment de preus dels materials que s’ha experimentat especialment al llarg dels dos darrers anys. Per això, els constructors han començat a deixar desertes algunes subhastes públiques, fins a 88 l’any passat a les Illes, obres que només s’han aconseguit adjudicar quan la institució afectada ha apujat el pressupost entre un 30% i un 40%. Llavors sí, amb els preus més ajustats als costos que la patronal diu suportar, s’han pogut tirar endavant les obres. Estava en joc una inversió pública de 81 milions d’euros que, en cas contrari, no s’hauria pogut dur a terme.
L’associació de constructors no entén que, tot i que ja s’han estabilitzat els preus dels materials, l’Administració continuï traient concursos tan a la baixa i sense haver-ne actualitzat els costos. “És cert que tot d’una hi van haver fluctuacions molt grans, però ara, tot i que s’han situat en xifres màximes, els preus estan estables”, comenta la presidenta. “Quan els pressupostos no estan ajustats o es troben fora de mercat, ningú no hi mostra interès perquè les empreses hi surten a perdre. Però si l’Administració posa el preu que correspon, ja no ha de témer que l’obra s’executi”, diu Verger. El sobrecost dels materials ha encarit molt qualsevol projecte, “però afecta per igual tant si és de promoció pública com privada”.
Tampoc no ajuda que els terminis d’execució fixats a les convocatòries públiques siguin tan reduïts, condicionats per les característiques del finançament extern que reben i que, en cas de no complir-los, poden arribar a perdre’s. “Els fons europeus ens han donat un problema afegit”, confirma la presidenta de la patronal. Només el Govern gestiona 260 milions d’euros en fons Next Generation, unes ajudes que obliguen a haver executat totes les obres finançades abans del 31 d’agost de 2026. A més, des del 2016 s’han recaptat per a la seva reinversió 860 milions d’euros a través de l’Impost de Turisme Sostenible.
Els retards en obres públiques són prou evidents a municipis com Ciutadella, on s’incompleixen greument els terminis en projectes com la reforma del carrer de Vila Juaneda i la rehabilitació del camí de Baix. Les obres en aquest darrer cas haurien d’haver acabat l’abril de 2024 i encara continuen. Ni tan sols la sanció de 30.000 euros que l’Ajuntament imposà l’estiu passat a la constructora ha permès tenir enllestits els treballs.
Però això també té efecte damunt les obres particulars que, amb tanta acumulació de feina, igualment es retarden. “No deim que no la podem fer, sinó que la posam a la coa i l’executam quan la situació ho permet i la podem assumir”, explica Verger. En aquest sentit, José Olives també culpa l’Administració de retardar tant la concessió de llicències, de manera que, “per norma general, a un client particular nou se li dona un any i mig de termini per poder començar. Però ningú no ens sanciona si l’incomplim”.
Més obres, no més habitatges
La lentitud administrativa també perjudica l’impuls de noves promocions de pisos que es fan per posar més habitatge al mercat i facilitar-hi l’accés a la població. “Entre que presentes els plànols i demanes els primers permisos, i quan pots començar l’obra, a vegades passen tres o quatre anys i, és clar, així fa poques ganes de promoure res”, es queixa Olives. En tot cas, encara són bastant més freqüents les obres de reforma.
Les constructores tenen més feina, sí, però no per augmentar el parc immobiliari i facilitar l’accés a l’habitatge de la població. Els empresaris coincideixen que encara es fa molta reforma i que les promocions noves són escasses. De fet, promotors i constructors avisen que, si els ajuntaments no agiliten l’habilitació de més sòl urbanitzable, la situació encara pot empitjorar més. Un estudi de la patronal dels promotors i el despatx Collins calcula que d’aquí a 15 anys a les Illes faran falta 58.000 llars més per donar sostre a la població resident. L’encariment del preu, per damunt del 10% aquest darrer any, encara ho ha complicat més.