Els constructors de Balears auguren "un conflicte social" si no es resol el problema de l'habitatge

PalmaEl president de la Comissió de Construcció de la patronal CAEB, Óscar Carreras, ha destacat aquest dimecres que “Balears ha de resoldre el problema de l'habitatge i les infraestructures amb responsabilitat i valentia perquè ens acostam a un conflicte social”.

Carreras ha explicat, durant la presentació del Llibre Blanc de la Construcció que “Balears s'enfronta ja a un escenari d'enorme dificultat i importants conseqüències socials en el qual l'accés a l'habitatge per a la població resident es fa cada dia més complicat amb uns preus inaccessibles i a l'alça, tant per a la compra com per al lloguer.

A més, segons l'empresari, les infraestructures no estan actualitzades i no donen proveïment per al creixent nombre de residents i visitants. “Mentrestant, les successives administracions han provocat una tremenda inseguretat jurídica i pràcticament no han aportat res a la solució estructural d'aquests problemes”, ha afegit Carreras.

El vicepresident de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), Eduardo López, i el president de la Comissió de Construcció i Empreses Auxiliars de CAEB, Óscar Carreras, acompanyats pels presidents i representants de les diferents organitzacions empresarials de Balears que representen el sector, han presentat la ‘Nova proposta per al desenvolupament d'una política integrada d'urbanisme, habitatge i infraestructures per a Balears’.

El document és fruit del consens del sector de la construcció balear en el seu conjunt, i representa més de 16.500 empreses a les Balears i més del 10% de la força laboral de les Illes. El vicepresident de CAEB ha destacat que “amb aquest document convidam els agents socials i tota la societat balear a participar en el Llibre Blanc de l'Urbanisme i l'Edificació a Balears, que ha de servir de guia per definir els pròxims 20 anys d'actuació pública i privada i resoldre les necessitats de les Illes i de la seva població en matèria d'habitatge, infraestructures i urbanisme”.

“Cal anteposar les noves necessitats de la població i un nou ecosistema de valors cap a entorns més nets i descarbonitzats”, ha assenyalat Carreras, que ha defensat que “aquesta proposta parteix des de l'anàlisi rigorosa i preveu solucions sota el prisma del Desenvolupament Sostenible marcat per l'ONU”. En concret, fa al·lusió a l'objectiu 9, que persegueix “construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació”, i a l'objectiu 11, que cerca “aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles”.

Causes i efectes

La situació que descriu el text presentat de manera consensuada pel sector de la construcció balear és la d'un entorn legislatiu de gran inseguretat jurídica, canviant amb cada nou govern o administració local, amb una normativa urbanística obsoleta, en permanent revisió, i poc o gens adaptada a la realitat demogràfica i social. Una altra causa de la situació actual és l'escassetat, i l'alt preu, del sòl disponible, deguts a la insularitat i a la necessitat de conservació del territori, i la canviant i extremadament complexa gestió del sòl per part de l'Administració. Segons els constructors, Balears sofreix un continu increment de la població i per als següents 12 anys s'espera un increment de 213.000 habitants, mentre que, com a efecte de la crisi immobiliària, arrossega en l'actualitat un dèficit acumulat de més de 16.000 habitatges.

"Aquesta situació es produeix al mateix temps que es registra una disminució de les rendes disponibles, principalment per part de la classe mitjana, lligada a una manifesta ineficàcia dels plans d'habitatge estatals i autonòmics de VPO/HPP, la qual cosa se substancia en un mínim parc d'habitatge públic. Falla, a més, la gestió per part de l'Administració de l'habitatge social, on un altíssim percentatge dels inquilins no paga els lloguers socials i fins i tot alguns dels habitatges públics estan ocupats il·legalment", asseguren els constructors.

L'efecte d'aquesta situació és que l'accés a l'habitatge per a la població resident es fa cada dia més complicat, i el problema s'agreuja amb el pas del temps, i que el mercat de lloguer tampoc no serveix per cobrir la demanda. Al seu torn, perilla la conservació del territori i no hauria d'usar-se més sòl rústic per solucionar el problema d'habitatge a preu assequible. No obstant això, la realitat és que els preus i les condicions s'allunyen de la capacitat de la població demandant amb l'agreujant que els darrers canvis legislatius no han ajudat a pal·liar aquesta situació.

Propostes d'acció

Per revertir aquesta situació, el document llança un seguit de propostes en les quals defensa la necessitat d'un ampli consens polític en els aspectes més bàsics del desenvolupament urbanístic i territorial de les Illes i reclama un marc normatiu estable, amb seguretat jurídica i amb vocació de ser durador.

En aquest sentit, segons el document, l'Administració ha de complir una doble funció. Per una banda, legislar per controlar i facilitar un urbanisme correcte i conseqüent amb les necessitats dels ciutadans i, per una altra, gestionar correctament el desenvolupament d'aquesta legislació. El document proposa canvis integrals i substancials en la legislació i la revisió dels instruments legislatius bàsics amb l'objectiu de proveir d'un bé necessari la població.