El consum intern, l’única esperança per al PIB illenc
Un 85,5% de la producció de les Balears depèn del sector dels serveis, el més afectat per la crisi econòmica derivada del coronavirus
PalmaEls sectors econòmics destinats al consum intern de les Balears són els únics que poden salvar el Producte Interior Brut (PIB) de les Illes Balears d’una caiguda encara més dramàtica de la que s’espera. Així ho afirma el director tècnic de la fundació Impulsa, Antoni Riera. Es tracta de “l’agricultura, la indústria, la construcció i algunes branques del sector dels serveis, com ara el comerç local i la restauració destinada al resident”, afegeix.
L’economista i president del Consell Econòmic i Social (CES), Carles Manera, també ho té clar: “El sector agrari no en sortirà afectat de manera tan intensa com els altres sectors”. Un dels motius d’això és el “petit pes que representa en el PIB de l’Arxipèlag” i l’altre és perquè “durant aquesta crisi sanitària ha demostrat treballar de manera molt intel·ligent”. Per contra, els que sí que patiran “fort” seran tots aquells que “directament o indirectament serveixen al món turístic”, avisa l’expert.
Segons dades de la fundació Impulsa, el PIB de les Balears està format per quatre grans sectors: un 0,7% correspon a l’agricultura; un 6,1%, a la indústria; un 7,7% depèn de la construcció, i un 85,5%, dels serveis. En conjunt, aporten 28.480 milions d’euros anualment, xifra que representa el total del PIB de l’Arxipèlag. Aquesta xifra, però, és ben diferent del que es veurà a final d’any. Manera apunta que la crisi sanitària del coronavirus “provocarà una caiguda que podria arribar al 15%”, de manera que “un terç de la riquesa que es genera a les Illes no existirà aquest 2020”. I assegura que aquest descens “serà històric”, perquè “serà molt major que el de la recessió del 2008, que va ser d’un 3,9%”.
Per la seva banda, el Govern balear calcula que la caiguda total del PIB a l’Arxipèlag pot arribar al 31,6%. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ho va recordar dimarts, quan va fer pública la pujada d’un 62% de l’atur a les Illes del mes d’abril en comparació amb el mateix període del 2020. Amb prop d’un 30% dels treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), l’Executiu autonòmic espera que l’activitat econòmica caigui un 36%. Les Balears són la comunitat on més va pujar la taxa de desocupació de tot l’Estat entre els mesos de març i abril, amb un increment d’un 15,6%, seguides de Catalunya i les Illes Canàries. Negueruela va atribuir aquestes dades, i la davallada d’un 8,7% de l’afiliació a la Seguretat Social -el doble de la mitjana espanyola-, a “l’especialització turística de les Illes”. Amb l’estat d’alarma, “els treballadors temporals no han estat cridats a incorporar-se a la feina i han quedat exclosos dels ERTO”, va lamentar el conseller.
Aquesta realitat es reflecteix també en el PIB de les Illes, del qual només un 14,5% no prové del sector dels serveis i, per tant, no es veurà tan afectat per la davallada del turisme d’enguany. Davant aquesta situació, la professora d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Catalina Torres considera que “s’hauria d’aprofitar per canviar el model econòmic que tenim”. L’experta no veu lògic que s’estiguin utilitzant “tantes energies i recursos per tornar a l’escenari anterior a la crisi”, atès que “és precisament aquesta manera de fer les coses la que ens ha duit aquí”. De fet, adverteix que “si continuam amb les mateixes receptes de sempre, agreujarem la situació”.
Un any i mig difícil
Si bé aquesta crisi representa “un cas únic en la història econòmica”, té l’avantatge que “abans de la pandèmia no hi havia cap problema en aquest sentit”, puntualitza el president del CES, fet que pot ajudar a remuntar. Si bé és cert que s’esperen uns “14 o 15 mesos difícils, la recuperació serà més ràpida que el 2008”, exposa.
Durant aquest any i mig de crisi “són crucials les complicitats, ajudes i connexions de l’Executiu amb el govern espanyol i la UE”, destaca l’economista. “Dependrem dels fluxos que ens arribin en forma d’ajudes del Banc Central Europeu, del d’Inversions i de les entitats supranacionals”, assegura.
Paral·lelament, Catalina Torres diu que “les mesures a curt termini s’han d’orientar a protegir la majoria social”. A més, “s’ha d’apostar per la diversificació, però també per un canvi de model que permeti sortir del marc capitalista i reconèixer el problema que tenim”.