El 85% dels contractes signats aquest estiu són temporals

PalmaAquest estiu s’han signat a les Illes Balears un total de 156.311 contractes de feina, un 85% dels quals són temporals, segons les dades de la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball. A més, quasi la meitat (77.625) han tingut una durada inferior a tres mesos. La temporalitat és una constant del mercat laboral balear i va més enllà de la temporada turística. Des del gener fins a l’agost del 2019, s’han signat 379.305 contractes, 316.639 dels quals són temporals, és a dir, un 83,5%. Aquest percentatge va ser del 82,7% el 2018.

“Des del Govern parlam de nombre de persones ocupades i no de contractes, perquè són una font d’informació esbiaixada”, comenta el director general de Model Econòmic i Ocupació, Llorenç Pou, fent referència que un mateix treballador pot firmar diversos contractes temporals. Pou reconeix que “encara hi ha una temporalitat massa elevada per als estàndards europeus”, però també es mostra optimista. “El percentatge de llocs de feina temporals minva i creix el de treballs indefinits. L’economia balear va canviant a poc a poc”, assenyala Pou, en referència a la caiguda del 4,7% dels contractes temporals el 2018 respecte del 2017.

L’optimisme del Govern no és compartit pel professor d’Economia Aplicada de la UIB, Javier Capó. “La precarietat laboral és objectivament molt elevada a les Balears, i les dades no en deixen cap dubte”, diu. “Un 28,4% dels ocupats tenien un contracte temporal el 2018, i aquesta dada està per sobre la mitjana estatal, la pitjor a escala europea”, explica Capó, qui també considera que “la recuperació econòmica dels darrers anys no ha reduït el desequilibri”. “Els ocupats amb contracte temporal eren el 25,9% el 2014, i el 2018 varen ser el 28,4%”, apunta. En canvi, els ocupats amb contractes temporals només han suposat el 13% a la Unió Europea , segons les dades de l’Eurostat.

Capó apunta a causes diverses per explicar la precarietat del mercat laboral balear. Per començar, el model productiu de les Illes gira entorn dels serveis, els quals tenen “un fort component estacional concentrat en el tercer trimestre de l’any”. La globalització i la baixa formació dels treballadors també són factors de precarització. “Només el 32,8% dels ocupats de les Balears tenien estudis superiors el 2018, la segona taxa més baixa de totes les comunitats autònomes, només per sobre d’Extremadura”, assenyala el professor.

La precarietat fa que el mercat laboral sigui més sensible en cas de recessió econòmica. “La destrucció de llocs de feina seria més intensa per l’elevada temporalitat i la baixa productivitat d’aquestes ocupacions”, comenta Capó. L’economista també destaca l’escletxa entre ocupació d’homes i dones com a factor de precarietat. “La diferència de gènere en la taxa d’ocupació va ser de 9 punts percentuals el 2018”, indica. La desigualtat “no s’ha reduït els darrers anys de bonança econòmica”.

“No hi ha símptomes de millora de la qualitat del mercat laboral balear”, assenyala la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Eva Cerdeiriña. Segons explica la sindicalista, “el 92% de l’ocupació correspon al sector serveis, i aquestes contractacions solen ser les més precàries”. “Parlam d’un sector amb una temporalitat extrema, rotacions, parcialitat, baixes condicions salarials... no s’ha donat cap impuls a sectors productius com l’industrial o el tecnològic”, afegeix. Cerdeiriña destaca una altra dada significativa: “El 2018 hi havia 96.600 empreses, però 55 de cada 100 eren sense assalariats”, és a dir, “autònoms, majoritàriament de la construcció, el comerç i les immobiliàries”.

D’altra banda, els contractes de jornada parcial varen representar el 28,7% de tota la contractació del 2018. Malgrat que l’any passat es varen reduir un 6,9% respecte del 2017, han augmentat gairebé un 80% respecte del 2005. L’ Informe sobre el mercat de treball a les Illes Balears de l’any 2018 assenyala que “la major part de la parcialitat no és desitjada” i que bona part dels treballadors amb aquesta jornada “no poden trobar un lloc de feina a temps complet” -un 45,6% dels treballadors-.

Pel que fa als fixos discontinus, es varen incrementar un 31,9% el 2018 i s’han més que triplicat des del 2005, amb un augment del 231,9%. De fet, aquest tipus de contractes va assolir l’any passat el valor més alt des de llavors. “Es consideren contractes indefinits, però falsegen la realitat del mercat laboral”, diu Cerdeiriña. “En molts de casos no hi ha bones condicions de feina i també hi ha treballadors amb dificultats per cobrar els subsidis”.